Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

L'Ètica Kantiana: Formal vs. Material

L’ètica kantiana, que és una ètica formal, es pot comparar amb l’ètica aristotèlica, que és una ètica material. La principal diferència entre aquestes dues ètiques és que l’ètica material prioritza l’objectiu, és a dir, primer s’ha de saber què es vol aconseguir i després ja s’analitzaran les formes d’arribar-hi; en canvi, l’ètica formal valora més els mitjans, els processos i la manera com hem actuat per després arribar a un bon resultat.

Diferències entre Ètica Material i Formal

• Ètica Material: Està basada en la tradició aristotèlica, és a dir, en l’eudemonisme i l’hedonisme (recerca del plaer). Es fonamenta en la racionalitat teleològica, que és la realitat

Funcions i Característiques del Llenguatge

El llenguatge té tres tipus de funcions:

• Funció referencial: És la simbòlica o representativa. Per mitjà del llenguatge podem transmetre un seguit d'informacions, captar la realitat, interpretar-la i informar-ne.
• Funció dialògica: És la que hem denominat com a comunicació. Amb el llenguatge ens comuniquem amb els altres i exterioritzem els nostres pensaments, desitjos, necessitats...
• Funció social i cultural: El llenguatge posa de manifest uns contextos socials i culturals, transmet opinions socials, crea creences i és vehicle de formació d'opinió.

Les característiques del llenguatge són:

• Simbòlic: Utilitzem signes lingüístics per a referir-nos o representar la realitat. Amb aquests símbols

Especificitat del Saber Científic

Els Orígens de la Ciència

Lògica Informal

És una lògica no formal. Les diferències són:

• No utilitza un llenguatge formal, sinó informal. Per tant, es basa en el contingut, no en l'estructura.
• És una lògica més "quotidiana" (estudia raonaments del dia a dia).
• Han de ser arguments bons. Aquesta lògica analitza si els raonaments són incorrectes o correctes.

Epistemologia

Branca de la filosofia que analitza el coneixement. Es va desenvolupar des del segle XVII fins a l'actualitat, ja que al segle XVII hi va haver la revolució científica, que va impulsar l'estudi del coneixement. Es planteja els tipus de coneixements que existeixen.

Tres termes que utilitzem quan parlem d'epistemologia són:

• Opinió: Són afirmacions amb caràcter subjectiu. No han de ser veritat.
• Dogmàtic:

Un jove no pot tenir la mateixa visió de les coses que un adult, i una cultura, un país o una condició social tampoc pot tenir la mateixa que una que sigui diferent.

L'Escepticisme i la veritat absoluta

L'escepticisme afirma que no es pot saber si existeix la veritat absoluta, i que encara que existís, no hi hauria manera de saber quina és. S'ha de distingir entre:

• Escepticisme radical (res és més): No s'adopta cap postura ni creença, ja que no es pot decidir amb seguretat, i d'aquesta manera s'intenta assolir la felicitat. Com que no hi ha cap veritat i no es pot arribar a afirmar res, la seva proposta és el silenci (*epokhé*).
• Escepticisme parcial: El seu objectiu no és establir que res es pugui saber, sinó determinar quines són

Les idees polítiques de John Locke

El pensament polític de John Locke es troba desenvolupat en les Cartes sobre la tolerància (de 1689, 1690 i 1693) i en els Tractats sobre el govern civil (de 1690), especialment en el segon (sent el primer de caràcter fonamentalment polèmic). Les primeres suposen un al·legat en favor de la democràcia, i en les últimes Locke intenta fonamentar filosòfica i políticament l'Estat, buscant l'origen de la seva legitimitat. Exposa, a més, els postulats bàsics del liberalisme. S'ha interpretat aquesta obra com una simple justificació de la Revolució de 1688, encara que és evident que la seva intenció és més àmplia.

L'estat de naturalesa i la llei moral natural

L'estat de naturalesa es caracteritza...

La Filosofia d'Aristòtil

Lògica d'Aristòtil

Preposicions

Són estructures formals d'allò que existeix i, com a instrument d'investigació, es refereixen a la realitat i fins i tot en parteixen.

Categories

En les famoses categories, Aristòtil estudia aquestes formes més generals de descriure el que existeix.

Sil·logisme

Està format per tres oracions o proposicions. Les dues primeres es denominen premisses i d'elles es dedueix la tercera, que és la seva conclusió.

Definició

En els analítics s'estudien també les definicions i la demostració inductiva. La definició, prove de demostracions o induccions, pretén conèixer l'essència. I la demostració inductiva és aquella que, partint de proposicions particulars, arriba a formes generals...

Les Tres Substàncies de Descartes

Descartes distingeix les tres substàncies que componen el que és real:

• Déu
• El món
• El jo pensant

El jo pensant pensa diversos tipus d'idees. En segon lloc, aquesta substància pensant ens possibilitarà parlar d'una substància més enllà d'ella, Déu. En tercer lloc, Déu esdevindrà una garantia del nostre coneixement del món.

El Jo Pensant (Res Cogitans)

El dubte metòdic i universal ens ha dut a l'existència d'un jo pensant, una substància que pensa, una res cogitans, una ànima.

Puc dubtar de l'existència del meu cos i del món que m'envolta perquè en tinc informació a través dels sentits, i els sentits no són fiables. Però no puc dubtar de l'existència del meu jo pensant (la res cogitans) perquè...

El Mite de la Caverna de Plató: Una Anàlisi Profunda

El text està basat en el mite de la caverna de Plató, on es compara l'interior de la caverna amb aquells que viuen enganyats, i l'exterior amb la realitat i el coneixement. L'interior representa el món sensible, format per ombres, reflexos i imatges. Dins la caverna hi ha la fantasia i la eikasia, el món de l'opinió o doxa. En canvi, l'exterior representa el món intel·ligible, format per les idees, les formes matemàtiques, i representa el bé, la bondat i la bellesa. És el món del coneixement (episteme), format pel coneixement de les idees (dianoia) i el dels principis (noesis). La còpia pertany al món sensible i el model a l'intel·ligible. El món sensible és el principi del...

Plató (427-347 a.C.)

Plató (427-347 a.C.) tenia com a objectiu de joventut participar en la vida política. La seva reflexió el va portar a intentar definir la ciutat ideal. El 407 a.C. coneix Sòcrates, que es converteix en el seu mestre i una influència molt important. La seva filosofia es caracteritza per ser una actitud dinàmica, on de la mútua interacció pot sorgir la VERITAT. Les seves obres estan escrites en forma de diàleg, amb ell mateix com a protagonista.

Influències i fundació de l'Acadèmia

La condemna a mort de Sòcrates provoca la primera gran crisi en el pensament de Plató, que marxa d'Atenes cap a Sicília. Allà estableix contacte amb comunitats pitagòriques, que s'interessen per la immortalitat i la transmigració...