Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

La Veritat, Lògica i Epistemologia

La veritat és una manera particular o diferent d’existència, és un objecte o ens existent i especial, que conté tots els trets que defineixen l’essència de tots els objectes o ens que s'hi assemblen. D'una altra manera, no tots els objectes posseeixen de manera perfecta aquesta essència, i, per això, allò que anomenem veritat és un objecte que sí que posseeix de manera perfecta aquesta essència i el considerem com a model o paradigma. Aquesta essència que està perfectament expressada en l'objecte més autèntic, és universal. Aquest model és la perfecció, la resta d’objectes o éssers només seran còpies imperfectes.

Coherència i Lògica

Coherència: que no hi hagin contradiccions.

Lògica:

Construcció de la Pròpia Vida

L'home es diferencia, no està determinat, decideix la seva vida. Això s'anomena capacitat moral, reflexió sobre els criteris que han de guiar la seva vida. A nosaltres ens toca construir el món i construir-nos.

Què He de Fer?

Primera qüestió: bona vida - intel·ligència. Què he de fer perquè les coses em vagin bé? Què he de fer per actuar correctament (bona vida - vida bona)? Capacitat de disposar de mitjans per arribar a una finalitat.

La Moralitat Entra en Joc

Segona qüestió: capacitat moral (capacitat de reflexionar sobre quines normes han de guiar la nostra vida). Disposem de consciència moral, capacitat de distingir el bé del mal morals. La moral només és definible en termes morals.

• Immoralitat:

L’Hel·lenisme

L'Hel·lenisme és un període històric que comença amb la mort d’Alexandre el Gran (segle IV aC) i acaba amb l'ocupació de Grècia per part de l’Imperi Romà (segle I aC).

En l'àmbit polític, les ciutats passen a ser monarquies i els ciutadans esdevenen súbdits. Els ciutadans ja no tenien a les seves mans el destí de la polis, sinó que era a les mans del monarca.

En l'àmbit cultural, els centres van continuar sent les ciutats. Atenes va perdre importància com a centre cultural del món antic amb l’aparició de noves ciutats com Alexandria.

El paper del filòsof respecte a la vida política va canviar. La filosofia ja no té un destí cívic i comú, sinó individual. La filosofia s’ofereix com a forma de viure...

Plató i Parmènides: Concepcions Filosòfiques Clau

L'obra de Plató beu profundament de les idees del seu predecessor, Parmènides, especialment pel que fa a la naturalesa del coneixement i de la realitat. A continuació, explorem les principals similituds i influències.

La Via del Coneixement segons Parmènides

Pel que fa al coneixement, Parmènides va distingir dues vies d'accés fonamentals:

• La via de l'opinió: Equival al coneixement sensible, el de les coses materials i canviants. Aquesta via condueix a l'error i a la mera aparença.
• La via de la veritat: Dóna accés a l'autèntic coneixement, el coneixement racional. Condueix al coneixement de l'Ésser, l'únic autènticament real, perfecte i immutable.

Per la via de la veritat, el filòsof...

Plató: Coneixement i Opinió

Plató sosté que la certesa del nostre coneixement correcte es troba en la claredat i la distinció amb què es presenten les Idees. Aquest criteri, la claredat i la distinció amb què es manifesta la veritat, és fonamental en la seva epistemologia.

Claredat i Distinció de les Idees

Per a Plató, les Idees es mostren de manera clara i distinta al coneixement, és a dir, a la raó. Aquest coneixement és el que Plató anomena episteme, el veritable coneixement. Així, es fa una primera diferenciació entre episteme (coneixement de la veritat o ciència) i doxa (opinió o creença).

La Ciència i la Dialèctica

La ciència (episteme) produeix el coneixement de les matemàtiques i de la filosofia. Aquestes són les...

L'acció humana

L'ésser humà no és una cosa, sinó un ésser conscient que pot qüestionar-se allò que anomenem futur i, en darrer terme, a ell mateix, és a dir, la classe de persona que és. L'elecció, fruit de l'acció, mai és gratuïta.

Què és un esdeveniment? I una acció?

• Un esdeveniment és un fet natural, necessari; per exemple, és inevitable la caiguda de la fulla d'un arbre. Anàlogament, moltes de les activitats humanes tenen aquest caràcter natural, propi dels esdeveniments: respirar, caminar o menjar són tipus d'accions necessàries, per això ni les qüestionem.
• Si decidíssim fer una vaga de fam, o decidim caminar per prescripció mèdica per tal de mantenir la salut, en aquest cas parlarem d'accions. Acció: conducta

Comparació entre Plató i Nietzsche

Ontologia

Plató: Dualista - Nietzsche: Monisme

Plató: Separa els dos móns en dues realitats antagòniques: el món sensible i el món de les idees. Nietzsche: Una única realitat: la vida com a esdevenir (canvi constant). Constitució apol·línia-dionisíaca del món. Antecedents en Heràclit.

Plató: El món sensible: canvi constant, imperfecció, temporalitat. El món de les idees: eternitat, perfecció. Nietzsche: El món de les idees com a invent del pensament humà decadent.

Plató: El món sensible com a còpia o reproducció imperfecta del món ideal (realitat i aparença). Nietzsche: Defensa el món sensible com la realitat radical: l'etern retorn del mateix.

Coneixement

Plató: Idealisme i racionalista....

1. INTRODUCCIÓ

Nietzsche fa un anàlisi radical de la filosofia, la moral, la metafísica i la ciència des d’una nova perspectiva, que és la crítica del llenguatge. Ens trobem davant d’un pensador que és també un gran escriptor i que s’ha considerat com la millor prosa alemanya. Veurem que és conscient de les possibilitats que té el llenguatge però també dels seus límits. La seva filosofia provoca fortes reaccions tant d’acceptació o de rebuig, però la indiferència és impossible. No hi ha un únic Nietzsche ni tampoc una sola interpretació del seu pensament. La prova és que se li han aplicat moltes noves etiquetes: antipositivista, antiidealista, antiromàntic, vitalista, precedent de l’existencialisme o precursor...

Per què parlar d'ideals més nobles? Acceptem...

1. La idea principal del text és el triomf de la moral dels esclaus sobre la moral dels senyors. Aquest triomf el personalitza Nietzsche en el poble jueu, que com a model de victòria dels esclaus representa el predomini dels valors tradicionals i cristians per sobre dels autèntics valors. L'expressió "enverinament de la sang" il·lustra metafòricament la corrupció de la moral i el coneixement pels valors i veritats universals del cristianisme, un enverinament que només amb una crítica radical es pot guarir, com si d'un cos es tractés. Nietzsche fa servir el terme "alliberament", en sentit irònic, per deixar molt clar que fins i tot els termes s'han invertit sota la influència d'aquests...

El Superhome de Nietzsche: Voluntat de Poder

Si bé Déu no existeix i les exigències de la religió no tenen sentit, no hem de caure en la temptació de portar una vida hedonista que no dóna autèntica satisfacció a l’ésser humà. Això és perquè l'home té una profunda voluntat de poder, de superar-se constantment. Per això, Nietzsche (N) proposa substituir Déu pel superhome com a ideal de vida. El superhome és superior a l’home com el coneixem.

L'Esperit d'Apol·lo i de Dionís en la Cultura

A l’antiga Grècia, imperava la religió del Déu Dionís, el Déu del vi, la disbauxa i l’entusiasme. Aquesta va ser substituïda per Apol·lo, Déu de la llum, l’equilibri, l’autocontrol i la raó sobre els instints. La religió d'...