Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Comparació de la Realitat i l'Ésser Humà: Aristòtil vs. Descartes

Filosofia i ètica2,27 KB

Realitat: Aristòtil vs. Descartes

Tant Aristòtil com Descartes van desenvolupar ontologies basades en el concepte de substància, però amb diferències significatives:

Aristòtil i la Teoria Hilemòrfica

Per a Aristòtil, la realitat (l'ésser concret) és un compost hilemòrfic, és a dir, una unió de matèria i forma. Aquesta teoria es pot entendre en dos nivells:

  • Primer nivell (Substància Segona): Unió d'elements que resulta en l'essència.
  • Segon nivell (Substància Primera): Unió d'elements que resulta en l'individu concret.

Descartes i les Tres Substàncies

Descartes, en canvi, proposa una ontologia amb tres substàncies diferents (ontologia cartesiana):

  1. Substància Infinita (Déu): Absolutament independent, summament perfecta. Atributs:
...
Continua llegint "Comparació de la Realitat i l'Ésser Humà: Aristòtil vs. Descartes" »

Plató i Aristòtil: Idees, Ànima i Ètica

Filosofia i ètica5,58 KB

Plató: Racionalisme i Teoria de les Idees

Plató, un filòsof racionalista, va desenvolupar la Teoria de les Idees. Aquesta teoria postula l'existència de realitats absolutes, eternes, immutables i independents del món dels fenòmens, de les coses sensibles. Aquestes realitats són intel·ligibles; només es poden captar per la raó i, gràcies a elles, podem conèixer el món canviant, sotmès a l'esdevenir, que ens envolta. Aquest és el nucli del pensament platònic. Per a Plató, les idees existeixen en si, són extramentals i no físiques, sinó que tenen el seu propi món. Això ens porta al dualisme platònic, la teoria que defensa l'existència de dos mons: el físic i el de les idees. Al món físic trobem les coses físiques i al
...
Continua llegint "Plató i Aristòtil: Idees, Ànima i Ètica" »

Utilitarisme: ètica i felicitat per a la majoria

Filosofia i ètica2,14 KB

L'utilitarisme: la recerca del benestar social

Individualisme vs. ètica

Els darwinistes socials argumenten que, per supervivència, busquem beneficis per als més propers (individualisme). Prioritzar el propi nucli (família, amics) maximitza les possibilitats de supervivència personal. Però això no és ètica, sinó necessitat. L'acció moral requereix una perspectiva que superi la biologia.

El càlcul de la felicitat

Calcular la felicitat exigeix objectivitat, superant el relativisme de les emocions subjectives. La imparcialitat com a àrbitre neutral de les accions és clau, i Mill defensa un utilitarisme que vagi més enllà dels actes concrets.

Utilitarisme dels actes vs. utilitarisme de les regles

Contra l'utilitarisme dels actes (avaluar...

Continua llegint "Utilitarisme: ètica i felicitat per a la majoria" »

Teoria del Coneixement de Locke: Idees, Experiència i Llenguatge

Filosofia i ètica3,7 KB

Teoria del Coneixement: Idees i Experiència

Coneixem a través de les idees, però aquestes mai són innates. Quan naixem, no hi ha res a la nostra ment, és com una pissarra buida. Les nostres idees només poden provenir d’un sol lloc: l’experiència.

Hi ha diferents tipus d’idees. Per una banda, tenim les idees simples, que són rebudes d’una forma passiva per l’enteniment. Per altra banda, tenim les idees complexes, que són elaboracions que fa l’enteniment a partir de les idees simples.

Idees Simples

Hi ha altres tipus d'idees, com les idees de sensació, que provenen de l’experiència externa i són percebudes pels sentits, com per exemple la idea de blanc. Les coses del món, és a dir, els objectes, posseeixen dos tipus de...

Continua llegint "Teoria del Coneixement de Locke: Idees, Experiència i Llenguatge" »

Filosofia Moderna: Empirisme de Locke i Psicoanàlisi de Freud

Filosofia i ètica10,02 KB

Racionalisme i Empirisme: Dues Vies al Coneixement

Diferències Clau entre Racionalisme i Empirisme

Els principals representants del racionalisme són Descartes i de l'empirisme és Locke. La diferència entre racionalisme i empirisme es troba en la forma de valorar la raó i la percepció sensible en el procés de coneixement.

  • El racionalisme afirma que la raó és la millor manera d'accedir al coneixement.
  • L'empirisme considera que al coneixement cal accedir-hi des dels sentits.
  • El racionalisme creu en les idees innates, mentre que l'empirisme no. Per a l'empirisme, les idees no són innates, sinó que la ment és una tabula rasa (pissarra en blanc) al néixer.
  • El racionalisme s'associa amb les matemàtiques i la lògica, mentre que l'empirisme
...
Continua llegint "Filosofia Moderna: Empirisme de Locke i Psicoanàlisi de Freud" »

Desenvolupament Moral i Ètiques: Kohlberg, Maslow i Més

Filosofia i ètica3,29 KB

Desenvolupament de la Capacitat Moral

Kohlberg: Els Estadis Morals

La nostra capacitat moral es va desenvolupant al llarg de la vida; les persones anem adquirint més capacitat per establir valoracions a partir de les experiències.

Hi ha 3 estadis morals principals:

  • Estadi Preconvencional: ... (Nota: El text original no descriu aquest estadi, només el menciona)
  • Estadi Convencional: Comencem a descobrir l'existència de normes, regles. És l'època dels "perquès"; el nen busca regularitats per tenir una pauta a l'hora d'actuar. Els nens es desorienten quan els pares tenen pautes diferents. El desenvolupament de la intel·ligència també ajudarà a posar-se al lloc dels altres.
  • Estadi Postconvencional: Quan entenen que les pautes són normes pactades
...
Continua llegint "Desenvolupament Moral i Ètiques: Kohlberg, Maslow i Més" »

Les Idees de Locke: De la Tabula Rasa al Coneixement Intuïtiu

Filosofia i ètica3,26 KB

La Teoria del Coneixement de John Locke: Un Anàlisi de l'Empirisme

La filosofia de John Locke, fonamentada en l'empirisme, explora l'origen i la naturalesa del coneixement humà. A través de la seva obra, Locke desglossa com la ment adquireix idees i com aquestes es combinen per formar el nostre enteniment del món.

Llibre 1: L'Origen de les Idees i la Tabula Rasa

Nosaltres coneixem a través de les idees. Quan naixem, la nostra ment és com un full en blanc, una tabula rasa, sense cap contingut preexistent. Totes les nostres idees provenen exclusivament de l'experiència.

Llibre 2: Tipus d'Idees i Qualitats Sensibles

Idees Simples: Sensació i Reflexió

Les idees simples són aquelles que la ment rep passivament. Hi ha dos tipus principals d'idees...

Continua llegint "Les Idees de Locke: De la Tabula Rasa al Coneixement Intuïtiu" »

Mètodes Científics: Inductiu, Hipoteticodeductiu i Anarquisme Metodològic

Filosofia i ètica2,28 KB

Mètode: Camí que se segueix, manera ordenada de procedir, per a arribar a un fi.

Mètode Inductiu

És el mètode científic que, a partir de premisses particulars, arriba a conclusions universals. Es poden distingir quatre etapes:

  1. Observació o experimentació sistemàtica dels fets.
  2. Formulació d’una hipòtesi.
  3. Deducció de les conseqüències observables de la hipòtesi.
  4. Contrastació: verificació de les conseqüències observables, confirmació de la hipòtesi.

Mètode Hipoteticodeductiu

És el mètode científic que considera que hi ha qüestions que no tenen resposta des dels coneixements que tenim actualment. A partir d'aquí, el científic es planteja diverses possibles solucions al problema, anomenades hipòtesis.

Hipòtesi

Segons els diferents...

Continua llegint "Mètodes Científics: Inductiu, Hipoteticodeductiu i Anarquisme Metodològic" »

René Descartes: Filosofia, Mètode i el Cogito

Filosofia i ètica4,64 KB

Introducció a René Descartes: Pare de la Filosofia Moderna

René Descartes és considerat el pare de la filosofia moderna. Va descobrir una idea fonamental que els grecs no van arribar a concebre: es va adonar que el pensament només coneix el pensament, i per tant no coneix directament la realitat exterior. La seva filosofia ens tanca en nosaltres mateixos, i el món exterior esdevé un problema a resoldre.

Es conserven dues de les seves obres fonamentals: el Discurs del Mètode i les Meditacions Metafísiques.

El Mètode Cartesià i el Dubte Metòdic

Descartes proposa que el mètode per encarrilar la raó i assolir el coneixement són les matemàtiques, mitjançant quatre regles clares:

  • Evidència: Són veritats absolutes que no necessiten argumentació.
...
Continua llegint "René Descartes: Filosofia, Mètode i el Cogito" »

Plató vs. Descartes: Filosofia, Metafísica i Coneixement

Filosofia i ètica5,08 KB

Aquest document compara les filosofies de Plató i Descartes, abordant la finalitat de la filosofia, la metafísica, la teoria del coneixement, l'epistemologia, l'antropologia i l'ètica.

Plató

Finalitat de la Filosofia

  • Teòrica: Recerca de veritats absolutes (les "idees o essències") contra el relativisme i escepticisme dels Sofistes, com a criteri moral i polític.
  • Pràctica: Establir un model de govern just per a la felicitat social, subordinant la felicitat individual al bé comú.

Metafísica o Ontologia

Dualisme Metafísic:

  • Món de les Idees: Realitats immaterials, extramentals, perfectes, independents del món físic.
  • Món Sensible: Realitats materials, imperfectes, imitacions de les Idees (per l'acció del Demiürg).

La metafísica dualista...

Continua llegint "Plató vs. Descartes: Filosofia, Metafísica i Coneixement" »