Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Concepcions Sociològiques sobre la Primacia de l'Individu o la Societat

Els diversos enfocaments de la relació entre individu i societat es poden diferenciar segons si donen primacia a l'individu sobre la societat o a l'inrevés. Entre els autors que consideren que la societat és anterior a l'individu es poden citar Marx i Comte. Per al primer, l'existència humana és una suma de diversos factors socials; així, els humans es troben immersos en unes relacions econòmiques i socials que no depenen de la seva voluntat, que van modelant l'existència individual i el conjunt de la societat, i que, en concret, determinen la manera de pensar de cadascú.

La Visió Materialista de la Història de Marx

Marx manté una visió materialista de la història...

Cinisme

Els cínics eren un grup de filòsofs grecs que pretenien viure fora del sistema. Van crear la nova filosofia ètica anomenada filosofia hel·lenística juntament amb els epicuris i els estoics. Aquesta filosofia intentava trobar una manera ideal de viure en harmonia amb la natura.

Els cínics vivien com a gossos i volien viure d'acord amb la natura, cridant l'atenció. Deien que les lleis anaven en contra de la natura i creien que s'havia de viure amb la natura sense cap por ni vergonya.

Estoïcisme

Els estoics eren filòsofs hel·lenístics que buscaven el "saber viure", la saviesa. Creien que tot el que succeeix té un sentit anomenat logos (raó).

Ordre de la teoria estoica:

• Humà
• Gràcies a la raó humana
• Troba un destí
• Bo o dolent

Deien...

DEFINICIONS

Política: art de viure en societat.

Filosofia política: estudia com s’organitza la vida en societat i planteja si les maneres de govern que hi ha són les més adequades.

Estat: és una institució que exerceix un poder o que ostenta la sobirania sobre una població determinada.

Teories contractualistes: consideren que l’Estat és fruit d’un contracte entre tots els individus i que sense ell la situació de l’home seria insostenible. En les seves teories, comparen com es viu en un Estat i com es viuria si no existís l’Estat (estat de naturalesa).

Sociabilitat: és la inclinació no tan sols a viure amb els altres individus sinó també a garantir la supervivència de cada membre i del grup.

Anarquia: fa referència a la capacitat...

Origen i Necessitat de l'Estat

L'Estat: Debat sobre la seva necessitat

L'Estat no és necessari (Anarquisme)

• Pensadors: Bakunin i Proudhon.
• Consideren l'Estat com a instrument d'opressió dels poderosos per enriquir-se.
• Veuen l'Estat com un mal innecessari.
• Creuen en la bondat inherent de l'ésser humà, que faria l'Estat innecessari en una societat lliure i igualitària.

L'Estat és necessari

• Limita i controla la violència, evitant conflictes i tensions que posarien en perill l'estabilitat social.
• Promou el bé comú: individus i associacions de la societat civil persegueixen els seus objectius socials. Construeix obres públiques, protegeix el medi ambient i estén l'educació.

Teories Contractualistes (Segle XVII)

Consideren l'Estat fruit d'un pacte...

L'Ètica de la Justícia de John Rawls

John Rawls (1921-2002), filòsof nord-americà, és un clàssic de la filosofia política i del dret del segle XX. Va intentar establir les bases per a la convivència social i política, continuant els objectius de la filosofia kantiana.

La Societat i la Diversitat

En les societats democràtiques es dona una gran diversitat de conviccions morals i religioses. D'altra banda, cada individu té uns desitjos i uns objectius propis que vol assolir.

El Vel d'Ignorància de Rawls

Imaginem que els individus d'una societat es reuneixen en assemblea per a decidir quines seran les normes i les institucions que la regiran. En aquestes circumstàncies, caldrà elegir fent servir la regla del maximin. Abans d'elegir un...

L'Enciclopèdia

La Il·lustració Francesa i el Coneixement Humà

L'Enciclopèdia és una obra de creació col·lectiva que va comptar amb la participació dels intel·lectuals més destacats de la Il·lustració francesa. Alguns dels escriptors més representatius, a més de Diderot (economia, tecnologia) i d'Alembert (matemàtiques), són Voltaire (filosofia, història i literatura), Rousseau (música) i el comte de Buffon (història natural). També va comptar amb la col·laboració puntual de Montesquieu.

A pesar de la varietat d'autors i perspectives, l'obra s'ajusta a la línia ideològica marcada des del començament, en què domina un esperit antitradicionalista i, sobretot, anticlerical, sovint dissimulat sota una capa d'ironia. L'atac...

Què és una Cosmovisió?

Conjunt d’idees ordenades sobre el món que comparteixen els habitants d’una mateixa civilització, cultura o societat.

Cosmovisions Científiques

Amb l’aparició del pensament científic va sorgir una nova forma d’explicar el món molt més consistent que els relats mítics. Està oberta a crítiques, ja que es basa en raonaments que poden variar a mesura que es posa en dubte la teoria. La ciència va donar lloc a aquestes cosmovisions:

• Caracteritzades per aspirar a l’objectivitat i a descriure la natura sense recórrer a personatges fantàstics, deixant al marge l’esfera espiritual i simbòlica.
• Aspiren a donar explicacions del món i fer-lo més comprensible però en aquest cas recorrent a explicacions racionals

René Descartes: Pare de la Filosofia Moderna

René Descartes va ser matemàtic i físic, però va destacar com a filòsof. Va donar una nova orientació a la filosofia i és considerat el primer filòsof modern per la importància que dona al subjecte de coneixement.

La seva obra es basa en la convicció que la filosofia hauria d'esdevenir un saber universal, ja que fins al moment considera que les teories existents són contradictòries.

El Mètode Cartesià: Les Quatre Regles

Descartes ens diu que hem d'allunyar-nos del coneixement tradicional. Per això, elabora un mètode de coneixement racional compost per quatre regles que caldrà aplicar en la investigació del pensament:

1. EVIDÈNCIA: No acceptar com a coneixement res que no sigui clar i

Un pas més enllà del relativisme de Protàgores és l'escepticisme de Gòrgies, un dels sofistes més destacats de l'antiga Grècia.

L'Escepticisme Radical de Gòrgies: Les Tres Tesis

Primera Tesi: Res No Existeix

Parmènides havia afirmat que només l'ésser és. En un joc dialèctic, Gòrgies pretén demostrar que tant podem afirmar una cosa com la contrària.

Aquest punt de vista guarda relació amb l'antinòmia raó-experiència. Des del punt de vista de la raó, les coses múltiples i canviants no són reals, no existeixen. En canvi, des del punt de vista de l'experiència o dels sentits, el que no existeix és cap ésser etern i immutable, i menys encara cap ésser no engendrat.

El no-ésser no és, perquè seria ésser i no-ésser a la...

Origen de la Societat: Natural o Convencional?

Convencional

Les doctrines individualistes són aquelles on la societat és el resultat d'un acord entre individus (Hobbes, Locke, Rousseau), és el fonament dels liberalismes polítics. Considera que no pot haver una societat sense estat.

Liberalisme:

És un sistema liberal que parteix de la concepció que l'individu defensarà la llibertat a nivell polític. Serà una demanda de la llibertat causada pel control dels règims absolutistes.

Hobbes:

Va ser un individualista que va plantejar una teoria política que defensa la monarquia absolutista. Però la persona que governaria seria la més preparada, per tant, no hi hauria una racionalització de la monarquia ja que no es governaria per herència,...