Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Antropologia de Plató

Antropologia: Plató té tres dualismes (l’ontològic, l’epistemològic i l’antropològic).

Dualisme Antropològic

Parteix de la distinció entre cos i ànima. Consisteix en afirmar que l’home està compost per un cos (corruptible, voluble, limitat i passional) i una ànima (immortal i capaç d’apropar-se a la divinitat).

Psicologia de Plató

Plató fa una distinció de l’ànima en tres parts:

• Desig «concupiscible»: Part irracional de l’ànima que es deixa guiar pel plaer i és capritxosa i voluble, i per tant és concupiscible.
• Voluntat «irascible»: Part a-racional: capacitat d’imposar-se a la por o la temptació amb valentia o fins i tot amb violència, per tant, és irascible, un gran exemple n’és la

Plató

Biografia: Deixeble de Sòcrates nascut a Atenes. Va iniciar la filosofia en l’activitat política (que critica el materialisme) tot i que el seu coneixement va evolucionar al llarg del temps. És el creador de la metafísica (estudi causes no físiques)

Plató va considerar la dialèctica com un mètode propi i característic de l’activitat filosòfica. La dialèctica és l’art de fer-se preguntes per arribar al saber absolut, el de les idees. Es respon a les preguntes i s’avança en el coneixement i en el seu procés i en el seu coneixement a mesura que s’extreuen idees amb raonament intuïtiu, per tal de despertar les idees que es troben a l’anima.

Metafísica

• Idees suprasensibles com a causa d’allò sensible
• Idees independents

Plató: Obres i Períodes

Plató impartia classes i escrivia llibres per divulgar la filosofia i mostrar el mètode socràtic. Per això, apareixen els diàlegs de Plató. Els seus escrits es divideixen en quatre períodes:

1. Període socràtic: Escrits de joventut que recullen l'intel·lecte socràtic i intenten defensar la memòria històrica de Sòcrates. Tracten sobre la virtut i intenten definir una virtut particular, però no arriben a una conclusió definitiva. Exemples: Apologia de Sòcrates, Critó, Protàgores.
2. Període de transició: Plató inicia la teoria de les idees i aborda problemes del seu temps. Comença a notar-se la influència pitagòrica, com el problema de la preexistència i la immortalitat de l'ànima. Exemples: Gòrgies,

Filosofia de la Ment (Segles XVII i XVIII)

Bona part de la filosofia dels segles XVII i XVIII es centra en la pregunta de com podem conèixer la realitat (pregunta epistemològica), que es respon examinant la ment.

Es pregunten per l'adquisició de les facultats internes (funcions mentals), els orígens de les funcions mentals i com la ment aconsegueix pensar.

Intent d'examen "naturalista", no especulatiu. Influència d'Isaac Newton (1642-1727). Intenten no introduir elements inexistents. Per això, el concepte d'ànima no els interessa perquè no la podem veure. Tot allò que no es veu (que és especulatiu) ho descarten.

Introspecció filosòfica: la ment pot conèixer-se a si mateixa a través de la reflexió, per entendre com construïm una...

Quan es parla de "mètode" cal fer una distinció entre com el coneixem ara i com podia ser a l'època grega. Per a nosaltres, el mètode és l'instrument del coneixement científic. Consisteix en un domini tècnic sobre les coses. És l'instrument del coneixement de la veritat. En canvi, per a Sòcrates, no es tracta de dominar les coses sinó d'automillorar-se. És una autoformació: no es pretén aconseguir cap cosa, sinó arribar a la comprensió, conèixer-se un mateix.

El mètode d'investigació de Sòcrates

El mètode d'investigació de Sòcrates es pot dividir en dues parts:

• Ironia:

  És el moment destructiu, negatiu i crític. Es tracta de refutar els errors i el fals saber del coneixement vulgar i sofístic. Pretén posar en contradicció

1. El problema del coneixement

A partir de Descartes es planteja definitivament el problema del coneixement.

2. L'objectivitat de la veritat

Quin és el caràcter distintiu de la veritat, més allà de les opinions del subjecte? L'objectivitat.

3. La veritat epistemològica

La veritat com a propietat del coneixement, és l'anomenada veritat epistemològica.

4. El concepte de creença

Com anomenem una opinió molt arrelada considerada versemblant o, com a mínim, probable? Creença.

5. Veritat i exactitud

La veritat que fa referència a l'exactitud i rigor és la veritat epistemològica.

6. Exemple de veritat epistemològica

Fes una frase que exemplifiqui la veritat epistemològica. El que ha dit la mare és veritat.

7. Veritat lògica i contradicció

Quin...

Teories del Coneixement: Conceptes Clau

1. Preocupació dels Presocràtics

Als presocràtics els preocupava el coneixement des de la perspectiva d'allò que coneixien.

2. Preocupació amb Descartes

Quina preocupació sorgeix amb Descartes? Es plantegen "com coneixem".

3. Graus del Coneixement

Anomena els graus del coneixement: dubte, opinió, creença i certesa.

4. Problema de la Veritat

Totes les teories del coneixement s'han plantejat el problema de la veritat.

5. Definició de Certesa

Com anomenem una convicció profunda que ofereix una gran seguretat i elimina el més petit dubte? Certesa.

6. Exemple de Veritat Ontològica

Fes una frase que exemplifiqui la veritat ontològica: En realitat, això és una taula.

7. Criteris de la Veritat

Anomena dos criteris...

El Mètode Cartesià

El Problema del Coneixement

Descartes afirma que la ciència és una i aposta per l'escepticisme. El problema principal que identifica és la manca d'un mètode de coneixement fiable. Per solucionar-ho, proposa el mètode matemàtic com a model.

Discurs del Mètode

Descartes estableix quatre regles en el seu Discurs del mètode:

1. Evidència: No acceptar res com a veritable si no es presenta de forma clara i distinta a la ment.
2. Anàlisi: Analitzar el problema, dividint-lo en parts més petites per facilitar la seva solució.
3. Síntesi: Ordenar els elements simples de manera lògica, recolzant cada un en l'anterior.
4. Revisió: Revisar tot el procés per assegurar-se que no s'ha omès cap pas.

Meditacions Metafísiques

Primera Meditació:

1. Conceptes bàsics d'ètica i filosofia

Definicions

• Relativisme: Forma de pensar que dicta en cada moment el que està bé o just i el que està malament.
• Retòrica: Dominar l'art del llenguatge per a persuadir o convèncer les persones, independentment del contingut.
• Universalisme moral: Hi ha valors absoluts, és a dir, que són bons o roïns i són sempre igual.
• Ataràxia: Posseir la serenitat de l'ànima.
• Imperatiu categòric: Concepte per a descriure el deure moral de les persones: "actua de manera que la teva acció pugui convertir-se en norma universal".
• Maximització: Tenir més benefici que pèrdues, és a dir, obtenir el màxim profit al cost més baix.
• Posició original: És raonar des de saber res de la nostra vida per a poder prendre