Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Teleologia i Mecànica en la Natura

La natura té voluntat, propòsit i objectius en el seu actuar, com si fos intel·ligent, causa final. La natura és una màquina que no té sentiments i els humans en gaudeixen sense respectar-la, causa eficient.

Universals segons Plató i Aristòtil

Segons Plató, les idees són universals. Segons Aristòtil, qualsevol individu té existència.

Aquino i els 4 graus d'abstracció

Aquino defensa el realisme moderat. L'imatge sensible, la idea de l'individu representa quan està absent, la idea d'espècie, la idea del gènere de l'individu que finalment pertany a una forma genèrica.

Diferència entre Nominalisme i Realisme Moderat

Segons el nominalisme, no existeixen essències sinó individus i símbols arbitraris...

El Mètode Cartesià

• Basat en la raó.

El Primer Precepte: L'Evidència

En el primer precepte, Descartes estableix l'evidència com el criteri de la veritat. Les característiques de l'evidència són la claredat i la distinció:

• Claredat: Presència o manifestació d'un coneixement a la ment.
• Distinció: Separació d'un coneixement d'altres.

Els coneixements veritables són aquells clars i distints. L'aprehensió d'aquests principis evidents —clars i distints— es dóna a través de la intuïció. La intuïció és l'acte mitjançant el qual s'arriba a l'aprehensió de les naturaleses simples (idees clares i distintes).

Procés de la Ment per Arribar a les Naturaleses Simples (Regles)

1. Evidència: Claredat i distinció (fruit de la intuïció).
2. Anàlisi:

Descartes i Spinoza: Una Comparació del Racionalisme

La idea de substància

Descartes i Spinoza pertanyen al corrent filosòfic del racionalisme, que sosté que la raó és la font principal del coneixement i rebutja la idea dels sentits com a enganyosos. Ambdós filòsofs buscaven conèixer els principis de l'existència, però Spinoza va descobrir incoherències en el pensament de Descartes, especialment en la seva idea de substància.

En els seus Principis de la Filosofia, Descartes defineix la substància com allò que existeix per si mateix, sense necessitat de res més. Proposa tres substàncies:

• La substància pensant (el jo o ànima)
• La substància infinita (Déu)
• La substància extensa (el món)

No obstant això, aquesta definició genera...

El Mestre entre el Dret i la Justícia a l'Escola

A vegades, el mestre es troba en un difícil punt intermedi perquè, depenent de la situació, no pot decidir pel dret (carta de compromís) perquè considera que no és just. Per tant, pren decisions basades en el seu criteri o experiència i no es basa exclusivament en les normes de l'escola.

No perquè hi hagi unes normes establertes a l'escola, el docent les ha de mantenir com una prioritat inqüestionable. Per això, prioritza més allò que anomenem justícia, que es basa en l'experiència de relació i l'ètica.

Exemple pràctic:

• Dos infants es barallen i, segons la normativa escolar, l'infant seria castigat. El docent, però, no està d'acord amb la norma i decideix parlar amb l'infant,

Dualisme Cosmològic i Ontològic en Plató

Plató fa una síntesi de Parmènides i Heràclit, integrant allò immutable i allò que canvia, i proposa una doble realitat a través de la teoria de les idees:

• El món de les idees o intel·ligible (perfecte, immutable, immaterial). La intel·ligència hi predomina. Les tres idees supremes són: Bé, Justícia i Bellesa (Parmènides).
• El món de les aparences o sensible (una còpia del primer, el món del canvi). Els sentits hi predominen. És el realisme en què vivim, amb objectes que participen en les idees (Heràclit).

Segons el mite, un Déu copia les idees i crea el món de les aparences.

Dualisme Antropològic en Plató

• L'ànima prové del món de les idees. L'Eros (amor platònic) ens pot fer

El Delicte d'Omissió: Concepte i Classificació

L'article 10 del Codi Penal (CP) defineix els delictes com les accions i omissions doloses o imprudents penades per la llei. Els delictes es poden cometre tant de manera activa com de manera omissiva, entenent per omissió l'acció concreta que en un moment determinat s'esperava que el subjecte realitzés i que no ha fet.

Des del Dret Penal, només adquireix sentit parlar d'omissions a propòsit de l'incompliment d'una obligació prèvia d'actuar. Els delictes omissius impliquen la infracció d'un mandat. No és suficient que el subjecte s'abstingui de verificar conductes lesives, sinó que interessa també que intervingui positivament per a la seva salvaguarda.

Classes de Delictes d'Omissió

Delictes

Epistemologia

Reminiscència

Per Plató, conèixer és recordar. Les idees són inherents a l'ànima; ens hem de submergir en nosaltres mateixos per assolir-les, per "despertar-les". No es pot reconèixer ni identificar res que no es pugui relacionar amb l'experiència passada. Per tant, no hi ha ensenyament, sinó reminiscència.

Teoria del Coneixement

Ciència, Saber

És l'autèntic saber, el coneixement racional del món de les idees. Propi de l'home educat, basat en l'essència.

Plató distingeix dos nivells de coneixement dins la ciència:

• El primer nivell és el Raonament Intuïtiu, que permet contemplar i entendre les coses per si mateixes.
• El segon és la Raó Discursiva, l'eina per aconseguir el raonament matemàtic.

Opinió

No és l'autèntic...

DUALISME ONTOLOGIC

món de les idees (intel·ligible, suprasensible) i món sensible (material, físic)

Postula l’existència de dos mons

D'una banda, el món excels i perenne de les idees i de l’altra, l’imperfecte i fugisser món de les coses.

El món de les idees

És el MÓN INTEL·LIGIBLE que afirma l’existència d’unes entitats immaterials, absolutes, immutables, perfectes, universals i independents del món físic, que són les realitats d’aquest món. Els objectes que ens envolten són canviants i contingents (casa meva, l’arbre que he plantat, la tristesa pel teu comiat, la casa es pot ensorrar, l’arbre pansir-se i la tristesa desapareixer) i és que només són còpies o imitacions de la veritable realitat, que és el món...