Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Mite, Filosofia i Ètica

El Mite

Els mites constitueixen un dels primers intents de l'ésser humà de fer-se càrrec del món que l'envolta.

Característiques:

• Personatges llegendaris (deus i herois de l'Olimp)
• Relats fantàstics: observació de la natura
• Autor desconegut i col·lectiu
• Caràcter tradicional i acrític

Funcions:

• Epistemica: el mite inclou una manera de situar-se en el món, un coneixement.
• Social: orienta un grup en la mesura que defineix una identitat compartida, en forma de rituals, unifica cultures...
• Antropològica: comprenen narrativament les qüestions que afecten la seva vida, des del naixement fins a la mort.

La Filosofia

La filosofia és una activitat teòrica, un exercici de recerca intel·lectual que s'orienta a aconseguir una...

Igualtat Material: Fonaments Constitucionals

La llei ha de tractar tothom per igual. No obstant això, existeix una desigualtat de fet dels ciutadans i dels grups socials. L'article 9.2 de la Constitució Espanyola (CE) institueix als poders públics l'obligació de promoure les condicions perquè la igualtat dels individus i els grups sigui real i efectiva.

Igualtat de Tracte: Criteris de No Discriminació

No qualsevol tracte desigual és discriminatori; només ho és el tracte desigual no basat en causes objectives i raonables.

Diferència Raonable: La Base de la Diferenciació

La Constitució admet la diferenciació fonamentada en causes objectives i raonables, no arbitràries.

Diferenciació i Discriminació: Criteris Distintius

Per distingir...

Comparació Aristòtil - Plató

• Forma de govern:
  • Plató: Aristocràcia
  • Aristòtil: Política
• Visió de la democràcia:
  • Plató: Negativa
  • Aristòtil: Bona
• Tots dos consideren els diferents estats polítics segons es preocupin dels interessos públics o privats.
• Propietat privada:
  • Plató: L'elimina
  • Aristòtil: La defensa
• Igualtat entre homes i dones:
  • Plató: La defensa
  • Aristòtil: No la defensa

Comparació Hobbes - Locke

• Tots dos comparteixen la idea d'un estat de natura com un estat hipotètic.
• Estat de natura:
  • Hobbes: Estat de guerra (tots contra tots)
  • Locke: Estat de llibertat (pau i tranquil·litat)
• Pacte social:
  • Hobbes: Ciutadans cedeixen drets al sobirà per garantir l'ordre
  • Locke: Ciutadans cedeixen drets als governants de forma provisional
• Tipus d'estat:
  • Hobbes:

El procés de coneixement: l'abstracció. El coneixement de la realitat comença en l'experiència o amb les dades sensorials que rebem d'aquesta. L'experiència sensorial es produeix en un moment i lloc determinats, i el que percebem és una cosa concreta. La percepció es refereix a una cosa particular. A partir d'un coneixement o diversos casos particulars, es pot arribar a un coneixement de major abast (del concret al general, és a dir, no aspectes particulars o circumstancials). Concepte (arbre), no tenir en compte (abstreure o eliminar característiques principals dels arbres). Empiristes: la raó és clau per desenvolupar el coneixement, però el coneixement racional ha de ser a partir de les dades sensorials. La sensació. Quan naixem,...

Racionalitat

Definició

Característica humana vinculada a les capacitats intel·lectuals i lingüístiques. La concepció grega de la persona entén la persona com a un animal racional.

Característiques

• És instrument de supervivència.
• Ens ajuda a fer el millor que puguem en cada circumstància.
• Ens fa ser optimistes: permet treure el màxim profit dels nostres recursos.
• Permet argumentar les decisions que hem pres.
• És realista.
• És calculadora però no insensible: observa, analitza, estudia les conseqüències i permet reconèixer les emocions.
• Universalitat: els principis els aplicarem a totes aquelles situacions iguals o semblants.

Pràctica Individual de la Racionalitat

Basem la nostra conducta en bones raons i complim uns requisits:

• Orientació

Thomas Hobbes (s. XVII)

Hobbes creu que en un estat de naturalesa, els éssers humans estarien abocats a una guerra de tots contra tots - "l'home és un llop per a l'home". Només podrien sortir d'aquesta perillosa situació mitjançant un pacte social pel qual els individus, en pro de garantir la pau social i l'absència de conflictes, acaben cedint tots els seus drets al sobirà.

John Locke

Parteix d'una concepció en la qual, en l'estat de naturalesa ja regeix una certa llei natural que porta als humans a reconèixer els altres com a lliures i independents i amb drets inviolables. L'Estat naixeria com a fruit d'un pacte basat en la voluntat dels individus per assegurar i garantir el gaudi dels seus drets.

Jean-Jacques Rousseau

Té una concepció...

El Mètode Socràtic

Ètica i Moral: Una Distinció Filosòfica

ÈTICA: fa referència a la reflexió, de caràcter filosòfic, sobre quins serien els valors morals que han d'orientar la nostra conducta o, dit d'una altra manera, l'ètica seria aquella part de la filosofia que s'esforça per respondre la pregunta "què està bé?" ("què és bo?", "en què consisteix la bondat?"). En aquest sentit, "ètica" és el mateix que "filosofia moral" i serveix per designar el conjunt de teories existents al voltant d'aquesta qüestió (sovint fonamentades en una manera d'entendre la naturalesa).

MORAL: una bona resposta a la pregunta "què està bé?" ens permetria establir, a la vista d'aquell valor, com hem d'actuar. La moral, per tant, es compon de màximes de conducta...

L'empirisme: John Locke

• L'empirisme és un moviment filosòfic de l'edat moderna, crític amb el racionalisme. Es desenvolupa a les Illes Britàniques amb pensadors com Locke, Berkeley i Hume.
• Tot el coneixement deriva de l'experiència sensible externa o dels estats psicològics interns. "Empeiria" en grec significa experiència.

• El coneixement comença amb l'experiència sensible.
• Es neguen les idees innates; la ment, en néixer, és un full en blanc (tabula rasa).
• El coneixement és coneixement d'idees o percepcions, no coneixem la realitat sinó les idees que la nostra ment es forma sobre la realitat. Coincidència entre racionalisme i empirisme.
• Tot coneixement només es pot justificar a partir de l'experiència sensible; els sentits són l'

Context de Karl Marx (1818-1883)

Origen i primers anys: Nascut a Tréveris (Alemanya) en una família jueva convertida al protestantisme per problemes socials. Va estudiar Dret i posteriorment Filosofia a la Universitat de Berlín.

Activitat periodística i exilis: Va treballar com a periodista a La Gaceta Renana, però les seves crítiques van portar a la censura de la revista i al seu exili a París. Allà va fundar una altra revista, també censurada, i va conèixer Friedrich Engels. Posteriorment, es va exiliar a Brussel·les, on va fundar la Lliga dels Comunistes i va escriure amb Engels el Manifest Comunista. Finalment, es va exiliar a Londres.

Obres i activitat política: A Londres va escriure El Capital i va organitzar la Primera Internacional...