Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Explica la crisi de la metafísica i explicita les seves conseqüències

Per a alguns autors, la realitat és permanent, i per a d'altres és canviant. Uns sostenen que la realitat és única i d'altres que és múltiple. Hi ha teories que afirmen que allò real és material i d'altres que defensen que allò real és espiritual. És clar que els filòsofs no deixen mai de discutir sobre la metafísica. Això contrasta amb el que passa en la ciència, on la majoria dels científics estan d'acord. La ciència avança espectacularment de manera sòlida i ferma. En canvi, la metafísica continua debatent els mateixos problemes que preocupaven Plató i Aristòtil sense trobar-hi mai respostes definitives. Segons Kant, l'ésser humà no pot conèixer

El Relativisme de Protàgores

Des d'un punt de vista cent per cent relativista, Protàgores no podria afirmar aquesta distinció -conductes millors i pitjors-; utilitza, doncs, un criteri "nòmic": és millor allò que la majoria creu que és millor. El sofista seria com aquest metge que pot fer canviar l'estat mental o percepció del pacient, fent-li veure que és millor, en interès de tots, no robar, que robar, posem per cas.

Cràtil i Antifont: La Llei del Més Fort

Però altres sofistes, com ara Cràtil o Antifont, no acceptarien aquest criteri: qui fa allò que vol és l'home fort, que no es deixa domesticar per la majoria social, pel "nomos" (llei) convencional i repressiva.

L'Escepticisme de Gòrgies de Leontini

Sarcàsticament, escriu un...

Sofistes: Teoria del Coneixement

Hem dit abans que la Sofística està relacionada amb la crisi de l’especulació sobre la physis i de la metafísica.

El propi atomisme de Demòcrit semblava abocar al següent resultat: només coneixem l'aparença; ens és impossible saber, calcular, les causes últimes de les coses. Coneixem l'aparença, el món tal com se’ns fa present en els sentits, aquelles qualitats secundàries (colors, olors, etc.) producte de l'encontre d'un tipus d'àtoms (els dels nostres sentits) amb els de les coses; de manera que tot coneixement és subjectiu.

“L’home és la mesura de totes les coses, de les que són en tant que són i de les que no són en tant que no són”

Aquest punt de vista el podem definir com a:

• Relativisme

La Polis i l'Ètica Política: L'individu com a ésser social

Aquest marc de reflexió és la Polis, un àmbit basat en la isonomia (igualtat) i la philia (amistat o reconeixement mutu). Tot i que hi hagi elements que contraposin els individus a nivell social, aquests es conceben com a iguals dins de l'ordre polític. Tots estan sotmesos a una relació de reversibilitat. D'aquí que l'àmbit de reflexió dels grecs se situés en una ètica política: l'individu és entès essencialment com a ésser social. En termes d'Aristòtil, serà el “zoon politikon” (animal polític).

El Relativisme Sofista i la Qüestió del Fonament Social

Basats en el relativisme de les idees o del coneixement, els sofistes defensaran un relativisme dels valors i...

Metafísica d'Aristòtil

La Metafísica d'Aristòtil és l'estudi de la ciència de l'ésser, on també es busca el sentit de les coses. És la ciència primera, l'anàlisi del ser. El ser es diu de moltes maneres (paraula anàloga). Hi ha molts de sers però tenen una cosa en comú. Podem distingir diferents tipus, el SER té 10 categories, de les quals 9 són accidents i 1 que és la substància, el SER. La primera distinció de la filosofia aristotèlica és la de substància i accident. L'ésser es diu de diferents maneres, com a substància (ousia) la qual és per ella mateixa, és una realitat originària. És l'ésser primer, l'ésser en sentit ple. Allò que existeix per si mateix i no necessita res més per existir, és allò determinat....

La Racionalitat Instrumental i la Crítica de la Il·lustració

El diagnòstic pessimista d'Adorno i Horkheimer

A la Dialèctica de la Il·lustració, Theodor Adorno i Max Horkheimer realitzen una anàlisi crítica de la Il·lustració, centrant-se en el pes de la racionalitat instrumental en el desplegament de la Modernitat.

El diagnòstic que ofereixen els autors és una crítica profunda a la Il·lustració i a la racionalitat instrumental. Argumenten que el capitalisme, que reflecteix aquesta racionalitat, busca exclusivament la satisfacció pròpia i personal. Això condueix a processos de control, ordre i dominació sobre el valor de l'Autonomia, utilitzant "societats administrades" com a "gàbies de ferro" per exercir un control màxim...

Protágoras: Relativisme, Agnosticisme i Veritat

Protágoras afirmava que de qualsevol tema es poden fer dos discursos oposats, i per això mateix va ser criticat, ja que podia ensenyar a defensar un discurs injust.

La seva cèlebre frase "L’home és la mesura de totes les coses" vol dir que som nosaltres els que decidim què són les coses a partir de la nostra interpretació. Per tant, cada comunitat determina el bé i el mal, i no hi ha cap veritat permanent ni universal.

Així doncs, el savi serà aquell que, coneixent les dues opcions, esculli la millor resposta que s’adapti a les circumstàncies. No hi ha cap veritat absoluta, sinó que cal guiar-se per la utilitat o la convenció del moment; és a dir, cal escollir la resposta més...

Mite, Filosofia i Ètica

El Mite

Els mites constitueixen un dels primers intents de l'ésser humà de fer-se càrrec del món que l'envolta.

Característiques:

• Personatges llegendaris (deus i herois de l'Olimp)
• Relats fantàstics: observació de la natura
• Autor desconegut i col·lectiu
• Caràcter tradicional i acrític

Funcions:

• Epistemica: el mite inclou una manera de situar-se en el món, un coneixement.
• Social: orienta un grup en la mesura que defineix una identitat compartida, en forma de rituals, unifica cultures...
• Antropològica: comprenen narrativament les qüestions que afecten la seva vida, des del naixement fins a la mort.

La Filosofia

La filosofia és una activitat teòrica, un exercici de recerca intel·lectual que s'orienta a aconseguir una...

Igualtat Material: Fonaments Constitucionals

La llei ha de tractar tothom per igual. No obstant això, existeix una desigualtat de fet dels ciutadans i dels grups socials. L'article 9.2 de la Constitució Espanyola (CE) institueix als poders públics l'obligació de promoure les condicions perquè la igualtat dels individus i els grups sigui real i efectiva.

Igualtat de Tracte: Criteris de No Discriminació

No qualsevol tracte desigual és discriminatori; només ho és el tracte desigual no basat en causes objectives i raonables.

Diferència Raonable: La Base de la Diferenciació

La Constitució admet la diferenciació fonamentada en causes objectives i raonables, no arbitràries.

Diferenciació i Discriminació: Criteris Distintius

Per distingir...