Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Inducció: El Procés de Generalització

La inducció és un procés lògic que segueix els següents passos:

1. Identificació: Trobar una qualitat o propietat en un element o objecte.
2. Repetició: Repetir aquesta operació diverses vegades (X vegades).
3. Generalització: Agrupar elements o objectes amb la mateixa propietat en una sola categoria o conjunt.
4. Atribució: Atribuir la propietat identificada en els objectes o elements al conjunt complet.

Deducció: De la Generalitat a l'Específic

La deducció és un procés lògic que es desenvolupa així:

1. Atribució: A tot un conjunt se li atribueix una propietat.
2. Inclusió: S'identifica un element com a pertanyent a aquest conjunt.
3. Transferència: S'atribueix a aquest element la propietat identificada en el

...

John Stuart Mill: Utilitarisme i Liberalisme Polític

Aquest pensador del segle XIX es va veure obligat a sistematitzar i a fer una nova interpretació de les abundants idees filosòfiques i ideològiques del seu temps.

John Stuart Mill (1806-1873) va haver d'enfrontar-se a la societat victoriana de la seva Gran Bretanya natal, plantejant la idea de la història com una trajectòria de justícia per als éssers humans.

Principis i Reformes Proposades per Mill

Contrari a tota forma de socialisme, per considerar que coartava la llibertat individual, i amb el propòsit de propiciar la justícia per a la humanitat, Mill va proposar:

• Reformes institucionals i econòmiques.
• Una moral que afavorís el benestar i la llibertat.

Mill va recolzar la causa del...

La Teoria del Coneixement de Nietzsche: Escepticisme

Poder obtenir un coneixement vertader és, per a Nietzsche, una pretensió excessiva. En la seva obra, fa una anàlisi de la cultura occidental i del concepte de veritat. Afirma que l’ésser humà no té ni dents ni urpes i, per tal d’obtenir seguretat, utilitza el coneixement. Tanmateix, això no implica que aquest coneixement sigui vertader, sinó que està més ple de la mentida que no pas d’una altra cosa.

A més, diu que l’ésser humà només busca veritats que resultin agradables, i omet les desagradables, tendint així cap a la falsedat.

El Llenguatge com a Metàfora de la Realitat

Aquesta suposada recerca de la veritat sorgeix de la necessitat dels individus de viure en pau. Es...

Utilitarisme: Una Teoria Ètica

L'utilitarisme és una teoria ètica que busca un criteri ètic. Destaquen Hume i, sobretot, Jeremy Bentham, a més de Mill. Bentham va participar en la formació de Mill des de la seva infància.

Bentham i la Legislació

Bentham era molt crític amb la legislació del seu país i de la seva època. Volia saber quan una llei era correcta i es planteja com establir una llei bona, que també serveixi per saber quan l’acció d’un individu és una bona acció.

Accions Utilitaries i la Felicitat

Les accions són correctes quan són útils, en la mesura que promouen la felicitat, és a dir, en la mesura que augmenten el plaer i disminueixen el dolor. Aquesta tesi es fonamenta en l'experiència històrica: l’ésser...

Principals Branques de la Filosofia

Lògica

És la part de la filosofia que estudia els raonaments.

Metafísica

És la part de la filosofia que estudia la realitat.

Ontologia

Part de la metafísica que estudia en què consisteixen realment les coses. Elabora respostes a preguntes fonamentals sobre el que existeix.

Gnoseologia

Part que es planteja les preguntes sobre el coneixement.

Epistemologia

Tracta de qüestions relacionades amb la ciència.

Antropologia Filosòfica

Es planteja preguntes sobre l'ésser humà.

Antropologia Cultural

Estudia els costums, les creences i les formes de vida dels diferents pobles que existeixen al planeta.

Ètica

Es pregunta per la moral. Les pautes que diferencien allò correcte d'allò incorrecte formen la conducta...

El concepte de l'ésser humà al llarg de la història

A la filosofia occidental han aparegut dues grans tradicions sobre la naturalesa humana:

Dualisme

Afirma que l'ésser humà és un ésser doble, compost de dues realitats:

• El cos (material, corruptible, terrenal)
• L'ànima (incorruptible, d'origen diví, s'identifica amb les capacitats intel·lectuals)

Un dels primers autors que plantegen un dualisme antropològic és Plató, el qual va dir que hi havia dos mons:

• El món sensible (coses)
• El món intel·ligible (idees)

Monisme

Afirma que l'ésser humà és fet de matèria, com la resta de coses del món. Allò que anomenem ànima no és res més que una funció o capacitat del cos. Això ho van defensar Demòcrit i Epicur. Segons Demòcrit, l'ésser...

Qualitats de les Coses: Primàries i Secundàries

Qualitats Primàries

• Objectius: Pertanyen als objectes.
• Quantitatives: Poden ser mesurades.
• Exemple: Quantitat extensa de forma rectangular i massa de 250 g.

Qualitats Secundàries

• Subjectives: Pertanyen al subjecte que les percep.
• Qualitatives: Poden ser descrites, però no mesurades.
• Exemple: Cos fred i tou de color groc i sabor dolç (mantega).

Allò que es pot conèixer de les coses són les qualitats primàries, que són els atributs de la matèria, no allò que ens diuen els sentits.

La Teoria de la Substància

En teoria, només hi hauria una substància: Déu, que no depèn d'una realitat prèvia. Però també hi ha dues altres realitats, que són el pensament i la matèria, que es poden definir...

La Unitat del Saber i la Raó en Descartes

La idea que existeix una unitat de sabers no és del tot vàlida avui dia, perquè tendim a especialitzar-nos, però amb l’avenç de la ciència podem trobar moltes interconnexions. També cal saber que Descartes proposa un nou mètode: marca una direcció, però no arriba a realitzar-lo.

Per a ell, la veritat de les coses es troba estudiant totes les ciències, no només una. Per fer ciència cal augmentar la llum natural de la raó, perquè la unitat de tots els sabers es basa en la raó com a principi. Per això, Descartes recomana començar per qualsevol ciència, ja que no n'hi ha una de més important que una altra.

El Mètode Cartesià: Un Camí cap a la Veritat

Descartes té la inspiració que...

El Projecte Cartesià

El projecte cartesià implicava:

1. La unificació de totes les ciències en una sola.
2. La formulació d’un mètode nou.
3. La formulació d’unes normes de moral provisional, perquè la moral definitiva només pot ser construïda al final.
4. El desenvolupament de les diverses ciències, començant per la metafísica, seguint per la física, i acabant amb les altres ciències.

El mètode cartesià regularà les dues operacions fonamentals de la raó: la intuïció i la deducció.

Regles del mètode cartesià: evidència, anàlisi, síntesi i comprovació.

La Metafísica Cartesiana

Quan parlem de metafísica en Descartes, parlem d’epistemologia i ontologia.

Epistemologia

Sentit del dubte cartesià: només s’acceptarà com a vertader...

Teoria Contractualista

Defensa que l'origen de la societat i l'estat és un pacte entre individus, pel qual s'accepta una limitació de llibertats a canvi de lleis.

Hobbes

Creu que l'home és dolent per naturalesa i insociable, però necessita ser sociable per necessitat. Afirma que, perquè a la societat hi hagi pau, ha d'haver-hi un rei amb poder absolut.

Rousseau

L'home neix lliure, però sempre està condemnat a obeir. L'home és bo i es corromp per l'acció de la vida social sobre la seva ànima. És la societat, amb les seves organitzacions i lleis, la que el torna dolent.

Teoria de la Sociabilitat

Defensa que la nostra conducta s'explica socialment, no pas individualment.

Comte

Afirma que únicament la ciència positiva o positivisme pot trobar...