Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Principis Bàsics del Pitagorisme

El pitagorisme es basa en la tesi de fons que, en el seu origen, va rebre una gran influència de l'orfisme. Els seus principis són:

• L'harmonia còsmica: Un immens i complex esfèric amb un foc sagrat al centre, on situaven el tron de Zeus.
• La metafísica del nombre: La unitat absolutament perfecta, "U". Cada ésser té sentit per la seva relació amb l'U.
• L'ànima humana: Cos i ànima tenen un origen compartit.
• Valor de l'educació: S'entrenaven i practicaven amb la finalitat de fer alguna cosa bé.

Diferències entre Sofistes, Sòcrates i Plató

Sofistes

Utilitzaven la retòrica (l'art de convèncer) per als seus propis interessos. Les qüestions es discutien a l'àgora, on es reunia l'assemblea o ecclesia. Cal...

Filosofia Clàssica Grega: Sòcrates i Plató

1. La Filosofia de Sòcrates

La filosofia de Sòcrates sembla sofista en la forma, però no en el contingut. Ell sostenia que hi ha principis morals ètics universals (vàlids per a tothom) i creia que es troben adormits dins de les ànimes. Per fer-los aflorar, cal que algú t'ajudi a donar-los llum a partir del mètode maièutic, que t'ajudarà a descobrir els teus propis principis morals.

Tesi Ètica Socràtica: "Si fem el mal és per ignorància"

Els grecs pensaven que la intel·ligència és superior a la pròpia voluntat. Sempre intentaven educar els presos perquè el mal que fan, el fan perquè són ignorants. Ningú fa el mal sabent-ho, i pensaven que amb l'educació es pot aconseguir la bondat....

1. Sòcrates: Vida, Mètode i Condemna

Sòcrates no va escriure res al llarg de la seva vida. Es considerava sincer, tot i que el seu mètode sovint arribava a l'extrem, buscant sempre burxar i posar el dit a la llaga. Dominava les tècniques dels sofistes, però a diferència d'ells, no era escèptic ni relativista, sinó que buscava els valors absoluts: la veritat i la justícia.

La Condemna de Sòcrates

Finalment, va ser condemnat a mort per l'assemblea democràtica per delictes molt ambigus. Les acusacions principals eren:

• Els conservadors el veien com un sofista que destruïa la religió (acusació d'ateisme).
• Els liberals no suportaven que critiqués la seva ètica.

Sòcrates era percebut com a impertinent, ja que demostrava que molts dels...

Biobibliografia de Plató

Plató va néixer a Atenes l'any 428 aC i va morir l'any 348 aC. El seu nom veritable era Aristocles, i "Plató" fou el sobrenom que li van posar degut a l'amplada de les seves espatlles. Era de família aristocràtica. Va rebre una de les millors educacions de l'època i es va formar a casa del seu padrastre, amic de Pèricles, i que va viure a l'època de màxim esplendor d'Atenes. Tenia dos parents (Crities i Càrmides) que forçaren l'Assemblea per tal que cedís la sobirania a un consell de trenta ciutadans. Aquests van prometre tornar la ciutat a la normalitat, però el seu comportament, eliminant els seus adversaris polítics i segrestant el poder de les institucions, va fer que se'ls anomenés els Trenta Tirans....

Del mite al logos

Podríem definir mite com aquella narració esdevinguda in illo tempore (podríem traduir-ho com 'en aquell temps'), en la qual s’intenta explicar els fets naturals a partir de causes sobrenaturals. Lentament, i originalment a les ciutats milícies, s’ha produït un intent d'explicar el món i els fets naturals a partir de les causes naturals. Això és el pas del mite al logos.

Cal tenir present que la paraula Logos a Grècia volia dir paraula, explicació, raó, causa, motiu i, d’alguna manera, el logos seria una explicació racional a partir de causes, motius i feta amb la paraula.

Thales de Milet i els milesis

Aquests autors plantegen una descripció del món a partir d’un únic principi o Arjé. Aquest principi és...

GOVERNANTS

Els filòsofs constituiran la classe dels governants i la seva virtut haurà de ser la PRUDÈNCIA, és a dir, la capacitat de governar amb saviesa.

GUARDIANS

Els guardians o guerrers s’ocupen de la protecció de la ciutat. La seva virtut fonamental ha de ser la TEMPRANÇA.

En el llibre IV defineix la prudència com una ciència: Són aquells ciutadans que tenen un saber tal que no delibera sobre algun aspecte particular de la ciutat sinó que deliberen sobre tota la ciutat mateixa per veure com estarà la ciutat millor amb ella mateixa i amb les altres ciutats.

Segons la part de l'ànima predominant en cada individu, les persones es reparteixen en cada un dels grups.

En la ciutat es tracta que les classes productores es deixin governar...

Teoria de les Idees de Plató

Introducció

Allò que percebem ho anomenem cosa i allò que pensem idea. Doxa (opinió) és el coneixement sensible que tenim de les coses a partir dels sentits i episteme (veritat) és el coneixement racional que tenim de les idees a partir de la raó. Allò copsat per la raó es manté sempre immutable. Per a Plató, les idees són una realitat que existeix per si mateixa fora de la ment, i són, per tant, objectives, absolutes, immutables i eternes. Per tant, el món dels objectes, de les coses, no és el veritable món, sinó una imatge de la vertadera realitat, formada per les Idees que són la causa de l'existència de les coses.

Teoria de la participació i de la imitació

Aquesta teoria portaria a pensar que...

La filosofia d'Aristòtil: Crítica a Plató

La filosofia d'Aristòtil es presenta, gairebé des del primer moment, com una crítica sistemàtica a la teoria de les idees platòniques (veg. text) i un intent de substituir la visió idealista platònica per una especulació de signe realista basada en el sentit comú i l'experiència. La seva divisió i estructuració del saber, que influirà durant segles, és ja simptomàtica: el saber és múltiple i no es funda en principis únics; no existeix una sola ciència dialèctica (com en Plató), sinó que cada camp del saber té els seus propis principis (veg. text). Tot coneixement (episteme) és, segons Aristòtil, «pràctic (episteme praktiké), productiu (episteme poietiké) o teòric (episteme

El Mite de la Caverna de Plató

c. Procés del Coneixement

En el mite de la Caverna (Llibre VII de La República) Plató ens explica el procés difícil del coneixement. Des del món sensible, un món de pures aparences, fins al món intel·ligible, un món de les Veritats, el qual és presidit per la Idea de Bé (la llum del Sol).

Elements que podríem destacar en el procés del coneixement:

1. Els humans abans de l'educació som ignorants. Creiem acríticament tot allò que ens mostra la informació sensorial i la persuasió sofística, i estem encadenats als nostres desitjos del cos i als prejudicis. [Els presoners]
2. El procés del coneixement no és fàcil. La nostra ment ha de passar per una preparació fins a arribar al final d'aquest procés

Distinció entre Moral, Dret i Cortesia

Totes tres es caracteritzen pel caràcter imperatiu i l'objectiu (convivència).

Diferències:

• Normes del dret: els Parlaments les elaboren i s'expressen en forma de lleis escrites: divulgació i vetllar pel compliment. No així ni en normes morals ni de cortesia.
• Les normes morals no emanen de l'Estat, no són imposades. Igual amb les de cortesia.
• Normes Morals: es compleixen per convicció íntima, no per pressions externes. El compliment sense convicció íntima, buida de contingut tot fet moral.
• Les de cortesia les sanciona la societat rebutjant qui no les segueix.

Origen i Fonamentació de les Normes Morals

Origen Diví:

• Déu
• Revelació o de manera innata
• L'ordre social és marcat per Déu. El fet moral és