Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Immanuel Kant: Filosofia i Pensament

Teoria del Coneixement Kantià

El Criticisme kantià (basat en la raó i l'experiència) postula que, en néixer, ja posseïm una estructura del pensament que ens limita. Aquesta teoria distingeix entre elements a priori (estructura mental inherent) i a posteriori (estímuls rebuts de l'experiència). L'ésser humà és, per tant, un interpretador d'estímuls.

Crítiques de Kant a altres corrents:

• Crítica als Racionalistes: Kant argumenta que la raó no és omnipotent com un Déu i que, a diferència de les infinites possibilitats, la raó busca la necessitat del coneixement. Critica especialment Descartes i la seva teoria de les tres substàncies.
• Crítica als Empiristes: No accepta la limitació exclusiva

El Problema dels Universals i el Nominalisme d'Ockham

Amb el terme universals es fa referència als conceptes amb els quals designem, per gèneres i espècies, diferents individus.

A partir del segle XI, comença a desenvolupar-se un altre punt de vista en relació al problema dels universals: el nominalisme, que serà defensat amb contundència per Guillem d'Ockham. Alguns comencen a defensar que només existeixen els individus, que no hi ha a la realitat quelcom que sigui l'universal.

Primerament existeix l'individu i posteriorment (post rem) es forma a la ment el concepte universal, que no és més que una paraula, un nom convencional sense cap existència extramental. No ens podríem comunicar si haguéssim de nomenar cada ésser particularment....

El mite del carro alat

Parts de l'ànima, política i ètica

Graus del coneixement

Intel·ligència - Pensament - Creença raonable - Figuració

L'home per a Plató

Unió accidental de cos i ànima

L'ànima i el mite del carro alat

Parts de l'ànima

La felicitat per a Plató

Coneixement de la idea absoluta de Bé

Teoria de la polis ideal

Basada en el mite del carro alat

Visió política de l'Estat

L'Estat i la vida dels ciutadans

ARISTÒTIL

Què és la substància?

Allò que roman i dota de realitat l'ésser. Suma de matèria i forma.

Què són les categories?

Diferents maneres en què es pot dir l'ésser

Potència i acte

Potència: allò que una cosa pot arribar a ser.
Acte: allò que una cosa és en un moment donat.

Teoria de l'hilemorfisme

Composició de matèria

La Genealogia de la Moral de Nietzsche

Crítica a la Cultura Occidental

Segons Nietzsche, la cultura occidental està viciada des dels seus orígens. Es tracta d'una cultura racional i dogmàtica (tant en la filosofia, com en la religió i la moral), obstinada a mantenir la racionalitat, que s'oposa a la vida i als instints, i per això és decadent. El principal error de la moral tradicional per a ell és l'anar contra la natura, contra la vida.

Origen Psicosocial dels Valors

Nietzsche descriu l'origen psicosocial dels valors dels conceptes bé i mal, i distingeix dos tipus de moral:

1. Moral dels Senyors

És una moral pròpia dels esperits elevats, que estima la vida, el poder, la grandesa i el plaer. És la moral pròpia del superhome, on el bo...

Estil:

Tendència filosòfica:

Sòcrates:

Concepció de la realitat:

CRISTIANISME

Després de l'anunci de la mort de Déu (a La gaia ciència), el filòleg concentra la seva energia per «lluitar contra la moral cristiana», representada per la seva màxima institució: l'Església catòlica. Així, a L'Anticrist hi ha frases com ara: «[l'Església cristiana] és per mi la més gran de totes les corrupcions imaginables, (...) de tot valor n'ha fet un no-valor, de tota veritat, una mentida, de tota honestedat, una vilesa de l'ànima.» L'animadversió envers l'Església no es fa extensiva a la figura de Jesucrist, que Nietzsche té per un «idiota» (en el sentit grec de la paraula de persona tancada en el seu món) que va predicar una doctrina de la «debilitat assumida» i va morir en coherència amb les seves...

1. El Superhome (Übermensch)

L'ésser humà està en constant evolució i transformació, i per tant, ha de ser superat. Aquesta superació implica transcendir la moral tradicional per assolir una nova moral, passant per tres estadis:

• El Camell: Representa l'esperit carregat amb el pes de la moral tradicional.
• El Lleó: Simbolitza la rebel·lió contra aquesta càrrega i la imposició de la pròpia voluntat.
• El Nen: Representa el Superhome, un ésser ple de potencial i lliure de les cadenes del passat.

2. La Voluntat de Poder

La voluntat de poder és la força vital que impulsa al Superhome. Representa la voluntat de domini, l'exaltació de la força i l'agressivitat, influïda pel Darwinisme i la selecció natural. Aquesta voluntat de no ser dominat...

Té com a objectiu expressar opinions o rebatre- per tal de persuadir el receptor à perquè se situï a favor o en contra d'una opció, fins i tot que actuï.

Característiques generals:

• L'emissor ha de tenir un coneixement global del tema
• Ús de tècniques de persuasió: estratègies per modificar les idees del receptor
• A més de la funció referencial, apareix la funció apel·lativa

L'argumentació es dóna en temes que es presten a discussió o que es poden contemplar des de diferents punts de vista:

• L'assaig
• Textos propis de l'oratòria política (míting, debats parlamentaris ...) i judicial (defensa d'un advocat davant el jutge)
• Anuncis, articles d'opinió, editorials, cartes al director, articles de crítica cultural (cinema, teatre, esports)

El Liberalisme Polític

Locke va néixer el 1632 a Wrington. Fill d’un home de lleis, va viure en un ambient crític i poc conservador que va influir en la seva educació. A la Universitat d’Oxford va estudiar filosofia i també ciències naturals com ara física, química o medicina.

El 1667 Locke va fer amistat amb Lord Ashley, una amistat i col·laboració que van perdurar fins a la seva mort el 1704. L’elevada posició social del *comte* li va obrir les portes dels àmbits socials, polítics i intel·lectuals més prestigiosos d’Anglaterra. Ara bé, aquesta relació va caure en desgràcia a causa de les seves idees polítiques. L’oposició a l’absolutisme reial dels Stuart i el suport a un parlament fort i amb competències els...

Textos jurídics

Es caracteritzen per una intenció netament instructiva, ja que pretenen regular qualsevol aspecte de la societat en què són d’aplicació

Característiques de tipologia textual

Canal de comunicació: escrit, amb excepció de la part oral dels judicis

Nivell de formalitat: Tot i que s’intenta un acostament al registre estàndard per facilitar l’accés de l’usuari a l’Administració de Justícia, encara subsisteixen moltes característiques del llenguatge d’especialitat del dret

Àmbit d’ús: Institucions amb capacitat legisladora, Administració de justícia o altres com universitats

Intenció comunicativa: Predominen els textos instructius, expositius i argumentatius, tot i que també hi ha narracions, descripcions...