Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Coneixement d Plato

diferenciava la doxa d l'episteme. Només l saber veritable s fiable. Opinions variables i canviants.

1a: coneix sensible q s capta amb els sentits i genera opinió.

2a: coneix intel·ligible q s'arriba amb la raó i saber autèntic i valuós. Saber veritable s caracteritza pel fet d ser una opinió veritable i q som capaços d justificar. Idees al nostre interior. Reminiscència: processos q copsem les idees amb el diàleg.

Coneixement aristotèlic

Consisteix a conèixer allò universal i no allò particular.

Processos d'abstracció

Aristòtil fa servir el concepte d forma per referir-se a les característiques dels éssers humans. Sentits-memòria-imaginació-enteniment. Per a Aristòtil, el coneixement és possible gràcies

Definició: Una exposició o explicació és un text oral o escrit en què es presenta un tema, fenomen, una situació, etc., de manera clara i entenedora. Exemple: Les conferències.

Tenen tres tipus:

• Textos humanístics: Llengua, història...
• Textos científics: Matemàtiques, física...
• Textos tècnics: Enginyeria, electrònica...

Segons el destinatari:

• Textos especialitzats: Per persones especialitzades en el tema
• Textos divulgatius: Adreçats als lectors mitjanament cultes

Canal de transmissió:

• Oral
• Escrit
• Darrers anys s'ha estès l'ús de programes informàtics que permeten fer presentacions que es projecten i acompanyen una exposició oral.

Organització d'un text expositiu:

• Introducció
• Desenvolupament
• Conclusió
• S'ha d'organitzar en paràgrafs.

Tècniques

Selectivitat Filosofia: Descartes (Setembre 2010)

Què és, doncs, allò que coneixíem amb tanta distinció en aquell tros de cera? Certament, no pot ser res del que he notat mitjançant els sentits, ja que totes les coses percebudes pel gust, l’olfacte, la vista, el tacte o l’oïda han canviat i, malgrat tot, continua havent-hi la mateixa cera. Potser és el que ara penso, això és: que la cera no era ni aquesta dolçor de mel, ni aquesta agradable olor de flors, ni aquesta blancor, ni aquesta figura, ni aquest so, sinó tan sols un cos que poc abans se’m manifestava sota aquestes formes i, ara, sota unes altres. Però, què és, parlant amb precisió, el que jo imagino quan la concebo d’aquesta manera? Considerem-ho atentament i,...

Descartes i la Veritat a través de Déu

Meditacions Metafísiques VI

Quan estic despert, si alguna cosa se m'aparegués i desaparegués sobtadament, com les imatges dels somnis, sense saber d'on ve ni on va, podria pensar que és una fantasia del meu cervell, similar a les que es formen quan dormo, més que una persona real. Però quan percebo coses i sé clarament d'on provenen i on són, i puc connectar aquesta sensació amb la resta de la meva vida, estic segur que les he percebut estant despert, no en somnis. No he de dubtar de la veritat d'aquestes coses si, després d'haver-les examinat amb els meus sentits, la memòria i l'enteniment, cap d'ells contradiu els altres. I com que Déu no enganya, necessàriament jo tampoc no estic enganyat...

La democràcia al món actual

Un dels temes de més interès a la filosofia política contemporània és la construcció de teories sobre la democràcia i la definició o comprensió del fenomen del totalitarisme, fenomen que va sorgir al segle XX i que podria continuar representant una amenaça a l'actualitat. Segons The Economist, només hi ha al món 20 democràcies que es puguin anomenar així, gairebé totes a Europa Occidental, a més de Canadà, Uruguai, Austràlia i Nova Zelanda. A Àsia i Àfrica, les democràcies no són la norma sinó l'excepció.

• Hi ha cinc categories principals: procés electoral i pluralisme; llibertats civils; funcionament del govern; participació política; cultura política.

Tipus de règims polítics

• Segons la

Època Moderna

L'humanisme i el pensament renaixentista

• Tornada a l'època antiga on l'home és el centre del cosmos (antropocentrisme)

• Època medieval es caracteritza per ser teocèntrica (Déu és el centre del cosmos)

• Traduccions per part d'alguns humanistes de escrits en grec i en llatí.

• Els autors pensadors i científics s'interessen per la recuperació de les obres i pensaments clàssics, per això estudien les llengües clàssiques.

• Alguns pensadors de renaixement creen diferents disciplines centrades en la perspectiva de l'estudi de la totalitat de l'ésser humà.

Maquiavel

• Fa un estudi de com funciona el poder:

  • L'objectiu principal que ha de plantejar-se un governant és el reafirmar i mantenir el seu poder.

  • Proposa un estudi de la relació

L'exemple de la dilatació del metall

Observem que el foc dilata una barra metàl·lica. La interpretació habitual és que, quan apliquem foc a la barra, aquest exerceix un poder o acció energètics sobre ella, provocant la seva dilatació.

La crítica de Hume: Què ens inventem?

David Hume, des del seu empirisme radical, diria que en aquesta descripció ens hem inventat unes quantes coses. Segons ell, l'experiència no ens permet afirmar el següent:

• Que hi hagi un poder, força o acció exercit pel fet que anomenem "causa".
• Que hi hagi un fet actiu i desencadenant (el foc, la causa) i un fet passiu o desencadenat (la dilatació, l'efecte).
• Que això passarà sempre, és a dir, que entre la causa i l'efecte hi ha una connexió necessària i permanent.

Característiques de l'Empirisme

• Supremacia de l'experiència: Font fonamental de coneixement i criteri per establir la veritat.
• Negació de l'existència d'idees innates: La ment humana és un full en blanc que només podem omplir amb informació dels sentits.
• Interès per l'estudi del coneixement humà: S'ocupen de reflexionar sobre com és possible el coneixement, el seu origen, etc.
• Dificultat o impossibilitat d'una metafísica: Constaten les dificultats per a obtenir un coneixement metafísic vàlid.
• Ciències experimentals com a model: Es fixen en la física.

John Locke: Filosofia Política i Drets Naturals

Segons Locke, la submissió al poder polític en cap cas pot significar una renúncia als drets individuals.

El Contracte Social segons Locke

Per...

Definicions

Època Moderna vs. Modernitat

L'Època Moderna

Període històric delimitat entre els segles XV i XVIII.

La Modernitat

Concepte amb un sentit més ampli, definit com el projecte de la raó (progrés). És discutible si encara ens trobem en aquest període.

Dates Clau en l'Inici de la Modernitat

• 1453: Caiguda de Constantinoble. Marca el final de l'Edat Mitjana i l'inici de l'Època Moderna i el Renaixement.
• 1492: Viatge de Colom. Té un sentit simbòlic, representant l'atreviment i l'actitud dels iniciadors de la modernitat.

Característiques de la Modernitat

La modernitat es caracteritza per una nova consciència dels individus de voler-se destacar, marcant una diferència entre el passat i el present i una contraposició a les èpoques anteriors. Els...