Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Hume vs. Kant: Raó i Sentiment en la Moral

Introducció a dos pensadors il·lustrats

Encara que David Hume i Immanuel Kant són dos pensadors il·lustrats, les seves filosofies ètiques difereixen en molts aspectes fonamentals. L'empirisme de Hume el va portar a concloure que la raó no era el fonament de la moral, a diferència d'altres pensadors de la seva època.

L'ètica de Hume: El fonament sentimental de la moral

Segons Hume, la nostra capacitat racional no ens pot indicar què és bo i què és dolent; per tant, no serveix per determinar el nostre deure. Per a ell, el fonament de la moral són els sentiments. Els judicis morals s'originen en els sentiments que una acció determinada ens provoca.

La raó, per a Hume, no pot guiar les nostres...

Sartre (1905-1980)

Sartre pensa que l'ésser humà té una dimensió social indubtable i que necessitem l'altre per conformar la nostra identitat. L'altre em pot mirar i jo puc mirar l'altre. En aquesta doble direcció sorgeix el conflicte, la lluita de dues llibertats: o bé ens afirmem com a subjectes i fem nostra la llibertat de l'altre, o bé intentem relacionar-nos amb l'altre en la seva llibertat i, en aquest cas, perdem la nostra. La relació amb els altres és sempre conflictiva i també la relació amorosa, que mai no pot arribar a ser recíproca i igualitària: mentre que un estima més i se sotmet, és més dèbil, l'altre estima menys, domina i manipula.

Zygmunt Bauman (1925-2017)

Va encunyar el terme de modernitat líquida per als...

Reflexions Essencials de Joan Fuster: Conceptes Clau

Cadira: Confort i Disseny

• L'home occidental ha manifestat una potent imaginació al llarg dels segles en molts camps, però no en tot allò que fa referència al seu confort o comoditat immediata.
• Els productes per al benestar han millorat pel que fa al luxe, a la qualitat dels materials o a l'ornamentació, però no pel que fa al disseny, per fer-los més ergonòmics o acollidors.
• Actualment, els dissenys han millorat perquè vivim en una cultura hedonista (per exemple, el de les cadires).

Covardia: La Por Universal

• La por és universal, tothom sent por. L'únic que varia són els límits que cadascú fixa en aquest terreny.
• D'ací que una bona norma de conducta sigui no acusar, no condemnar ningú

...

Què és la ciència?

La ciència moderna va començar a desenvolupar-se al segle XVII. Els científics moderns es van basar en l'experiència i en les matemàtiques. La ciència és una activitat investigadora que es basa en l'observació i en l'experiència per produir coneixement. L'objectiu és trobar lleis matemàtiques.

Classificació de les ciències:

1. Ciències formals i ciències empíriques. Les ciències formals s'ocupen d'objectes abstractes, que no existeixen en la realitat natural (ex. matemàtiques, lògica). Les ciències empíriques, en canvi, s'ocupen de fets que podem conèixer per mitjà de l'experiència. Tracten realitats com la física, la química, la biologia, la història...2. Ciències naturals i ciències humanes....

Aquesta taula presenta una anàlisi comparativa de les idees principals de René Descartes, David Hume i Immanuel Kant respecte a la teoria del coneixement i la metafísica.

Àmbit	Descartes	Hume	Kant
Teoria del Coneixement	Racionalista: El coneixement prové de la raó. El món exterior i l'experiència no hi influeixen gens. Tenim idees innates.	Empirista: El coneixement prové de l'experiència. Només captem impressions de la realitat que convertim en idees. Les nostres percepcions es divideixen en idees i impressions. Per tant, no es pot afirmar que conceptes com Déu o l'ànima existeixin de manera objectiva, però sí indicar la impressió de la qual neix aquesta idea.	Distingeix dues fonts de coneixement: El coneixement comença amb l'experiència,

...

Demostració de la Realitat i el Món

Descartes diu al respecte:

Aquestes idees que jo tenc a la ment, que tenen lloc sense jo fer cap esforç, d'on venen? Hi ha dues possibilitats:

1. Que nosaltres mateixos cream aquestes idees, però la rebutja perquè moltes vegades se'ns presenten idees en contra de la nostra voluntat. Per exemple, jo ara desitjaria no estar en aquesta classe, però, així i tot, se'ns imposa la veu del mestre. Així que queda descartada la possibilitat que sigui jo el creador d'aquestes idees.
2. Així que pot ser si Déu d'alguna manera s'apodera de la meva ment i em fa pensar aquestes idees al meu cap. Però no és possible perquè nosaltres tenim un amic, que trobam que és un bon amic, nosaltres no entendríem que ell ens estigués

...

Escepticisme

Moviment filosòfic que consisteix a pensar que, en cas que existeixi una veritat, el coneixement d'aquesta no és possible.

Raó

Facultat humana i font del coneixement (de les natures simples).

Intuïció

Llum natural per mitjà de la qual captem de manera immediata i sense possibilitat de dubte les idees simples, absolutament veritables i evidents per si mateixes.

Deducció

Tota inferència necessària a partir d'altres fets que són coneguts amb certesa.

Natures Simples

Són les idees innates, el material bàsic del coneixement captat per la raó.

Mètode

Regles certes i fàcils mitjançant les quals mai es prendrà res fals per veritable, i s'arribarà al coneixement veritable.

Regla de l'Evidència

No acceptarem com a veritable...

Tipus d'Arguments

Arguments d'Autoritat

Es justifica una tesi o una conclusió utilitzant l'opinió d'una persona de prestigi o referint-se a estudis científics.

Tesi: Les persones joves tenen més intel·ligència intuïtiva que les persones grans.

Argument d'autoritat: En un estudi recent, el doctor Puig i Quer demostra que les persones joves tenen més habilitat intuïtiva en l'ús de les noves tecnologies.

Arguments Basats en Proves o Exemples

S'aporten proves o exemples que justifiquin la generalització que expressa la tesi o la conclusió.

Tesi: No es pot anar pel món dient mentides.

Argument provador: A la curta o a la llarga et passarà com aquell pastor que enganyava la gent del poble cridant «Que ve el llop, que ve el llop!». El dia...

El Mite i el Logos

Del Mite al Pensament Racional

El mite es basa en la inspiració poètica (saber revelat), presentant una veritat incuestionable i dogmàtica. Els elements naturals són representats en divinitats, i s'explica el funcionament de la natura projectant-hi l'experiència del comportament humà (model antropològic). En el pas del mite al logos, els déus són substituïts pels elements naturals. Logos significa raó, pensament, paraula.

Racionalisme: Teoria gnoseològica que dóna la raó als sentits, al coneixement.

Arkhé: Principi i raó de totes les coses.

Physis: És el conjunt de la natura. En el pensament grec, un "cosmos" ordenat, breu i dinàmic. També fa referència a "l'essència".

Els Presocràtics (Antiga Grècia S. VI

...

1. La reflexió filosòfica

Del grec philosophia: amor a la saviesa. El filòsof, per distingir-se del savi (sophos) que és qui ja posseeix la saviesa, es declara “amant del saber”. La principal tasca del filòsof és filosofar. Filosofar significa pensar sobre la realitat que ens envolta i sobre nosaltres mateixos: la nostra relació amb els altres, el que som, el que sentim, el que pensem (les idees que posseïm sobre les coses, les nostres creences) i el que fem (l’acció humana) com a individus i també com a grups, societat o cultura. El fet de filosofar ens permet explicar-nos i comprendre’ns a nosaltres mateixos i entendre la realitat que ens envolta, millorar la nostra acció (en reflexionar sobre el que som i el que són les...