Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Considerar la evidència com a criteri de certesa

§1. Considerar la evidència com a criteri de certesa, allò que permet diferenciar la veritat de la falsedat ha de ser la evidència, que és el que es presenta a la ment de forma clara i distinta, sense dubte.

Anàlisi o resolució

§2. Anàlisi o resolució: es basa en la intuïció i consisteix en la descomposició dels problemes més complexos als seus elements més simples per intentar conèixer per intuïció intel·lectual els elements simples a la ment els capta de manera evident.

Es basa en la deducció: Síntesi o composició

§3. Es basa en la deducció: Síntesi o composició. Consisteix en que a partir dels elements simples aconseguits per intuïció intel·lectual, cal anar deduint...

Descartes: Pare de la Filosofia Moderna

Descartes és considerat el pare de la filosofia moderna. Tot el seu pensament es basa en la recerca de la certesa. Vol trobar un mètode per poder descobrir veritats certes i irrefutables.

Mètode de Coneixement (4 Regles)

• Evidència: No acceptar res com a vertader si no s'està convençut al 100% que ho sigui. Descartes diu que aquestes idees evidents han de ser clares i distintes.
• Anàlisi: Totes les idees complexes s'han de dividir tant com sigui possible i analitzar cadascuna d'aquestes parts. Agafar només les que siguin evidents (clares i distintes) i rebutjar els trossos que no ho siguin.
• Síntesi: Aquests "trossos bons" s'han d'ordenar per poder tornar a construir la idea complexa, però només amb

Parmènides, conegut per les seves tesis sobre la permanència de la realitat, insistia que només és definible allò que és. Caldria afirmar tenir dos cranis per poder pensar que alguna cosa és i no és ara. Heraclit insistia en el dinamisme de la realitat, tanmateix també deixava constància de la seva convicció que ha de permetre entendre la unitat del procés. És a dir, l'harmonia generada precisament per les tensions. Tot aquest discurs no acaba de convèncer Parmènides, per al qual la qüestió continua sent que només es pot definir allò que és cada cosa. No hi ha cap altra possibilitat de pensament, cal pensar allò que és cada cosa immòbil, independent, per si mateixa, aïllada de tot. En definitiva, ens enfrontem a les...

Epicur (Segle III a.C.)

Filòsof grec, l'ètica del qual és un exemple d'ètica teleològica. Creu que les accions han d'anar encarades al plaer, però adverteix que molts plaers són nocius i porten a la frustració. Recomana pensar per aconseguir el benestar. Elabora la teoria dels desitjos:

• Desitjos Naturals i Necessaris

  Essencials per viure (alimentar-se, respirar).

• Desitjos Naturals no Necessaris

  No essencials, però el cos els demana (sexe).

• Desitjos no Naturals ni Necessaris

  Capricis, fama, diners. Millor prescindir-ne.

Epicur afirma que la millor font de plaer és l'absència de dolor.

Plató

Plató divideix l'ànima en tres parts: desitjos, fortalesa i raó. Compara l'ànima amb un carro: un cavall negre (desig), un cavall blanc (fortalesa)...

La Teoria del Coneixement de Plató

Plató afirma que el coneixement és només un record. Per això, la relació entre la realitat, les idees i el pensament és fonamental. D'aquesta manera, Plató va crear els diferents mites que coneixem per explicar el coneixement.

El Món de les Idees: Dualisme Platònic

En aquesta teoria, Plató intenta integrar les doctrines d'Heràclit i Parmènides. Segons Heràclit, el món físic és canviant, mentre que Parmènides afirma l'existència d'un món immutable i etern. Plató, per la seva banda, afirma l'existència dels dos mons, i alhora, que existeix un món immaterial, no dens, previ al món dens i material, previ al món físic.

La Relació entre els Dos Mons: El Demiürg

La relació entre els dos mons...

Raó Teòrica

La raó teòrica consisteix a utilitzar la nostra raó per conèixer:

• Metafísica

  És la part de la filosofia que estudia els principis de l'autèntica realitat.

• Estètica

  És una branca de la filosofia que s'ocupa dels principis de la bellesa i l'art.

• Lògica

  És la part de la filosofia que estudia els principis del raonament.

Raó Pràctica

La raó pràctica consisteix a emprar la raó per actuar:

• Filosofia Política

  Estudia, per mitjà de l'observació i de la recerca empírica, la legitimitat i els principis de la justícia de les formes d'organització de convivència.

• Ètica

  És la part de la filosofia que es pregunta sobre la moral.

Diferències entre Filosofia, Ciència i Religió

• La ciència i la filosofia es mouen a través de la raó;

Mite i Logos

Mite: És el primer intent de comprensió del món. Descriu el món i és d'autor desconegut.

Logos: Apareix a l'antiga Grècia (significa raó). És el pensament racional.

Branques de la Filosofia

• Metafísica: S'ocupa de l'ésser en la totalitat de les coses.
• Lògica: Estudia els raonaments en la seva expressió lingüística.
• Epistemologia: Busca explicar què és el coneixement.
• Ètica: Tracta sobre la moral i la conducta humana.
• Estètica: Tracta sobre l'art i la bellesa.

Sofistes, Sòcrates, Plató i Aristòtil

• Els sofistes: Se centren en el concepte de veritat i en el llenguatge, amb una orientació pràctica cap a la política.
• Sòcrates: Va ser molt crític amb els sofistes. Va defensar la cerca de la veritat.
• Plató: Deixeble de Sòcrates.

Principals Teories Ètiques de la Filosofia

Intel·lectualisme Moral

Teoria moral desenvolupada per Sòcrates i Plató que defensa que la clau de l'ètica és el coneixement. Segons aquesta teoria, fem el bé quan tenim coneixement i fem el mal perquè som ignorants. Conèixer el bé implica fer el bé. Els seus defensors sostenen l'existència de valors universals, en contra del relativisme que defensaven els sofistes. Els sofistes eren considerats falsos filòsofs que jugaven amb el llenguatge per ensenyar retòrica i convèncer, sense buscar la veritat ni el coneixement. Sòcrates no busca la felicitat directament, sinó que persegueix la veritat i el coneixement, i un cop els posseeix, en conseqüència, pot ser feliç.

Eudemonisme

Teoria moral...

A finals del segle XVIII, Immanuel Kant va proposar un nou criteri moral. Considerava evident que els éssers humans volen ser feliços, però les persones imaginen la felicitat de formes *diferents*, i cal fer servir la raó per no perjudicar *els* altres amb les nostres accions.

En general, les normes morals estableixen condicions que s'han de complir si volem actuar correctament i ser feliços; és el que Kant va anomenar *imperatius hipotètics*. Un imperatiu hipotètic es formularia de la següent manera: *«Si vols ser feliç, has de fer...»*

Una raó d'aquest tipus *només* pot formular consells i dependrà de la persona el seu compliment o no. Però Kant era conscient que no podem fer servir aquest criteri sempre, perquè hi ha accions...

Definició de Saviesa i Coneixement

• a) Conjunt de coneixements amplis i profunds que s'adquireixen mitjançant l'estudi i l'experiència.
• b) Facultat de les persones per actuar amb seny, prudència i encert.

La Recerca de la Felicitat: Christopher McCandless

Moltes persones viuen dins de circumstàncies infelices i, en canvi, no prenen la iniciativa. Només l'esperit aventurer d'un home assegura un futur.

McCandless, o Alexander Supertramp, com ell mateix es va fer anomenar en la seva nova vida, es va apartar d'un món que no anava amb la seva filosofia de vida, un món en el qual no se sentia identificat. Volia VIURE, no acomodar-se, no establir-se, no malbaratar el material i el mundà. Volia el mateix que jo vull... va tenir el valor de fer-ho,...