Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

El gir copernicà de Kant

Filosofia i ètica3,06 KB

Ha estat anomenada "el gir copernicà". Té com a objectiu fer veure que, havent partit de l'experiència, el coneixement té una sèrie d'elements que són independents dels objectes, a priori per tant, i que els aporta el subjecte (trascendentals).

Kant exposa

Tota la construcció trascendental de la seua doctrina baix el nou model metodològic. A banda d'atorgar a l'ésser humà un paper principal i constructiu en la funció cognitiva, també es destaca que el coneixement és una elaboració compartida necessàriament per 2 components:

  1. Un que sempre és aliè al subjecte que coneix i que li arriba de l'exterior i que, a més, constitueix la part material o sensible, la matèria que afecta als sentits a través de la sensibilitat.
  2. Un altre que
...
Continua llegint "El gir copernicà de Kant" »

Filosofia de Descartes: Mètode, Dubte, Substàncies i Moral

Filosofia i ètica3,96 KB

El Mètode Cartesià i la Recerca de la Veritat

Les Regles del Mètode de Descartes

Segona regla: Anàlisi

Dividir totes les dificultats en tantes parts com sigui possible per resoldre-les.

Tercera regla: Ordre i Síntesi

Procedir ordenadament anant dels objectes simples fins als complexos a través de l'educació, reconstruir l'ordre. Si no hi hagués cap ordre, caldria pressuposar-ne un perquè és fonamental.

Quarta regla: Enumeració i Revisió

Descartes proposa enumeracions completes que no conclouen fins que no estem segurs que no hem omès res; així es controla tot el procés mitjançant la revisió.

La Veritat Indubtable: "Cogito, Ergo Sum"

Descartes buscava trobar una veritat de la qual fos impossible dubtar. En va trobar una: la veritat de...

Continua llegint "Filosofia de Descartes: Mètode, Dubte, Substàncies i Moral" »

Filosofia: Ésser, Essència, Metafísica (Plató i Descartes)

Filosofia i ètica3,32 KB

L'Ésser segons Aristòtil

  • La filosofia és necessàriament unívoca.
  • Totes les coses tenen quelcom comú: el fet de ser.

Filosofia i Física

La filosofia correspon a la intel·ligència, així com la física conté tots els elements de les ciències.

Filosofia i Matemàtiques

La filosofia busca donar explicacions de les matemàtiques i el seu lloc a les nostres vides. Les matemàtiques són un coneixement a priori. Les matemàtiques es poden equivocar, i això pot ser demostrat pels filòsofs.

Significat de l'Ésser

Aristòtil

Pretén que la filosofia s'ocupi d'aquest tot, de manera que cap cosa no sigui sabuda per si mateixa en tant que diferent de les altres, sinó segons tot allò que hi ha és justament un "ésser".

Metafísica

El significat que...

Continua llegint "Filosofia: Ésser, Essència, Metafísica (Plató i Descartes)" »

La demostració de l'existència de Déu i el món

Filosofia i ètica2,62 KB

DEMOGRÀFIA DE DÉU I EL MÓN

DÉU

Argument de la causalitat a partir de la idea d'imperfecció:

Si puc dubtar, és que no sóc perfecte, ja que hi ha més perfecció en el coneixement. Si jo no sóc perfecte, la idea de perfecció també és una idea que es troba en la meva ment. La idea de perfecció no pot ser una idea adventícia, ja que el món se'ns presenta com una realitat imperfecta i segons Descartes no pot haver-hi més realitat en l'efecte que en la seva causa.

Tampoc pot ser una idea factícia, ja que el dubte en mostra la nostra imperfecció. La idea de perfecció no pot ser causada per un ser imperfecte. Per tant, la idea de perfecció és una idea innata. La idea de perfecció ha de procedir d'algú diferent de mi i més perfecte...

Continua llegint "La demostració de l'existència de Déu i el món" »

Eros, Ànima i Bellesa en Plató i el Mètode Cartesià

Filosofia i ètica3,45 KB

Eros, Ànima i Bellesa en Plató

Eros comença estimant els cossos bells. Després comença a estimar les ànimes belles i s'adona que les ànimes són el que fa bells els cossos. Al final, observa que allò que regna és la idea de la bellesa. La bellesa en si és la idea de bellesa, que és el que fa que el cos i l'ànima siguin bells. Aquest és el camí que recorre l'Eros.

L'Ànima segons Plató

Plató pensa que a una persona dolenta serà molt difícil convertir-la en una persona ideal. Per tant, l'ànima ha de tenir cert potencial. A l'ànima bella se li han d'inculcar les virtuts i educar-la amb l'areté. El concepte de bellesa es troba a dalt de tot amb la idea del bé i és molt difícil de definir. Plató mai la defineix i busca la bellesa,...

Continua llegint "Eros, Ànima i Bellesa en Plató i el Mètode Cartesià" »

Diversitat cultural i actituds davant la diversitat

Filosofia i ètica2,43 KB

  • Diversitat cultural des del punt de vista diacrònic, posant de relleu la idea que són les cultures, i no els elements biològics, el que ens permet diferenciar els grups humans.

    Davant la diversitat cultural es poden adoptar diferents actituds:

    Etnocentrisme: Actitud per la qual es jutgen les cultures des d’un punt de vista que la nostra pròpia cultura ens ha imposat. D’aquesta actitud s'en desprenen actituds com el racisme (rebuig d’una cultura a partir de la convicció que la nostra raça és superior. Es redueix a un element biològic) o la xenofòbia (menyspreu cap a aquelles cultures que no són la pròpia. Reduït a l’element de pertinença. Por al diferent).

    Actitud filosòfica: es caracteritza per l’alt component i pretensió

...

Continua llegint "Diversitat cultural i actituds davant la diversitat" »

El Mètode de Descartes: Dubte, Idees i Veritats

Filosofia i ètica4,39 KB

El Mètode Filosòfic de René Descartes

Objectiu i Fonament del Mètode

El principal objectiu de Descartes era reconstruir l’edifici del saber establint el seu mètode universal, partint de l’anàlisi dels continguts de l’esperit (la ment) i del subjecte: ell mateix com a centre del qual sorgeix el coneixement per tal de trobar veritats absolutament certes i evidents sobre les quals no sigui possible dubtar.

Capacitats de la Ment: Intuïció i Deducció

Per aconseguir-ho, el primer que fa és establir un mètode per discernir allò vertader d’allò fals, distingint dues capacitats de la ment:

  • Intuïció: una espècie de "llum natural" que permet que la raó capti immediatament idees simples sense que hi hagi possibilitat de dubte o error
...
Continua llegint "El Mètode de Descartes: Dubte, Idees i Veritats" »

Conceptes Clau de la Filosofia: D'Aristòtil al Renaixement

Filosofia i ètica13,29 KB

Aristòtil: Fonaments del Pensament Clàssic

Crítica a la Teoria de les Idees

És lògic suposar que tot el que existeix té un model perfecte al món ideal. Però, hi ha una idea de qualsevol cosa, de fang, de maldat, de crim? Existeix la idea de maldat perfecta?

Aristòtil no pot acceptar que l'essència d'una cosa, la seva causa, existeixi separada de la cosa mateixa.

Aquesta teoria no aconsegueix explicar ni donar raons d'allò que és més característic del món material i sensible: el moviment i el canvi.

Hilemorfisme

En tot individu concret es poden distingir la matèria de la qual està format i l'essència o forma d'allò que el fa ser el que és.

Tot el que existeix, tot el que és, és una substància.

Potència i Acte

La llavor no és...

Continua llegint "Conceptes Clau de la Filosofia: D'Aristòtil al Renaixement" »

Metafísica, Ètica i Filosofia Hel·lenística: Aristòtil i Epicur

Filosofia i ètica10,37 KB

Metafísica Aristotèlica: La Ciència de l'Ésser

La metafísica és la ciència de l'ésser, en tant que ésser, i també la ciència dels primers principis i les causes més elevades. El filòsof té pel davant la tasca de desposseir l’ésser de totes les determinacions particulars (pes, moviment, etc.) i considerar-lo tan sols en tant que ésser. Aristòtil afirmava que l’ésser es diu de moltes maneres, però totes elles es refereixen a un terme únic i a una mateixa naturalesa. Això vol dir que l’ésser és analògic, que té molts sentits, i que per intentar entendre'l cal abordar-lo des de diverses perspectives.

Els Sis Sentits de l'Ésser segons Aristòtil

  1. Sentit essencial: Ésser com a substància (essència). “Allò que fa
...
Continua llegint "Metafísica, Ètica i Filosofia Hel·lenística: Aristòtil i Epicur" »

El Paper de la Memòria i la Identitat Filosòfica

Filosofia i ètica2,58 KB

1. Quin és el paper de la memòria?


Una raó per saber que ets la mateixa persona és la memòria. Recordes el que vas fer ahir i el que vas fer fa un any. Qui ho recorda ets tu. Aquest argument pren com a fonament la continuïtat de la memòria.


John Locke sostenia que si en un estat e2 no recordessis res d'un estat anterior e1, aleshores series una persona diferent a e1 i a e2.


Si recordes el que vas fer ahir, deia Locke, aleshores saps que ets la mateixa persona, i si ahir recordaves que havies fet abans d'ahir, aleshores ahir sabies que eres la mateixa persona que abans d'ahir, i així successivament. Sabent el teu nom, ja pots saber per transitivitat que ets la mateixa persona.


2. Quan falla la memòria?


No cal que la pèrdua sigui completa.
...
Continua llegint "El Paper de la Memòria i la Identitat Filosòfica" »