Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Coneixement

El coneixement són fets o informació adquirits per una persona a través de l'experiència o l'educació; la comprensió teòrica o pràctica d'un assumpte referent a la realitat.

Criteris de Veritat

Criteri d'Autoritat

El criteri d'autoritat és un procediment que basa la veracitat d'una afirmació en el prestigi de qui la va proposar.

Criteri de Veritat com a Correspondència

El criteri de veritat com a correspondència sosté que una afirmació és verdadera quan el que diu es correspon amb la realitat.

Criteri de Veritat com a Evidència

El criteri de veritat com a evidència afirma que alguna cosa és veritat quan resulta absolutament impossible dubtar-ne.

Criteri de Veritat com a Coherència

El criteri de veritat com a coherència...

Física i Cosmologia Platònica

Plató es pregunta per què el món sensible és una còpia del món intel·ligible i suggereix algunes hipòtesis:

• Podria ser causat per l'atzar.
• Podria ser perquè el món intel·ligible actua en el sensible.

Va arribar a una única hipòtesi raonable: l'existència d'un ésser intel·ligent, un agent còsmic anomenat Demiürg (la seva existència no es pot demostrar empíricament). Aquest agent, amb els seus poders, ha comprès el món de les Idees i l'ha plasmat en el món físic, creant així l'ordre. Aquest ordre del cosmos és global i total, i es manifesta en el cosmos geocèntric.

Teoria del Coneixement (Epistemologia)

Plató proposa dues explicacions principals sobre com adquirim el coneixement:

Explicació

L'Origen del Coneixement: Sentit Psicològic i Lògic

La qüestió de l'origen del coneixement es pot abordar en dos sentits:

• Sentit psicològic: Com a procés pel qual s'obté el coneixement.
• Sentit lògic: Qüestionant la seva validesa o fonamentació.

Racionalisme: La Raó com a Font Principal

Postura epistemològica que considera que el pensament, la raó, és l'origen i la font principal del coneixement humà.

Els racionalistes qualifiquen d'aparent o dubtós el coneixement procedent de l'experiència, donat que les sensacions són subjectives.

Empirisme: L'Experiència com a Única Justificació

L'Empirisme defensa que l'única font i justificació del coneixement és l'experiència.

La ment humana està, per naturalesa, buida de continguts, una...

L’utilitarisme normatiu ideal

El defensen Downie i Telfer (1980) es basa en el respecte envers les persones. Neix de la fusió de l’ètica kantiana i la utilitarista, davant el buit deixat per aquestes dues ètiques basades en plantejaments teòrics idealitzats de moralitat: la seva aplicabilitat en les situacions quotidianes. Tant l’ètica kantiana com la utilitarista han estat definides, des de sectors crítics feministes i afroamericans, com a ètica de la justícia, perquè es fonamenta en un sistema de drets i deures individuals i uns principis morals abstractes, la imparcialitat i la racionalitat.

Ètiques radicals

Seguint a Marx, la moral no és res més que una il·lusió burgesa pel control i la dominació i, destaca la necessitat...

Límits de l'Anàlisi Estadística

Sovint, l'anàlisi estadística es troba amb la limitació de no disposar de dades sobre aspectes, fenòmens o variables explicatives importants.

Realitzar una enquesta pròpia, dins del marc del programa d'investigació, és un procés molt costós. Aconseguir que els organismes oficials recopilin les dades que ens interessen sol ser inviable. Només grans canvis o la pressió social i política de partits o moviments socials poden propiciar la introducció de noves dades.

Què no es pot estudiar amb anàlisi estadística?

• Els delictes que no es denuncien.
• La xifra negra.
• Persones en situació irregular.
• Víctimes de tràfic.

Nivells de Mesurament de les Variables

Els nivells de mesurament de les variables són: nominal,...

Origen de la Filosofia

Escola de Milet

La filosofia s'inicia amb Tales de Milet, astrònom i matemàtic. Ell i els seus deixebles van qüestionar el valor de les explicacions mítiques, buscant explicacions lògicament necessàries. Van protagonitzar el pas del mite al logos, preguntant-se quin era el principi bàsic i immutable de tot (arkhé). El més important d'aquests pensadors són les preguntes que es formulaven i la forma en què les van intentar respondre, cercant racionalment un principi únic.

Pitagòrics

És el naixement del pensament racional. Pitàgores va fundar un moviment intel·lectual, religiós, moral i polític. L'objectiu era la purificació de l'ànima. Van defensar la immortalitat de l'ànima i la doctrina òrfica de la...

La Filosofia de John Stuart Mill: Llibertat i Utilitarisme

1. La Llibertat Individual i els Límits de la Societat

John Stuart Mill, en la seva obra, aborda la qüestió de la llibertat individual en el context de la societat. Afirma que, en viure en societat, tenim l'obligació moral de respectar els drets dels altres. Mill sosté que qualsevol persona que no respecti els drets i els interessos dels altres pot ser jutjada per la societat. Som lliures d'actuar segons els nostres interessos, sempre que les nostres accions no perjudiquin els interessos dels altres. En essència, Mill defensa un enfocament utilitarista: allò que ens proporciona felicitat és útil, sempre que respectem els altres.

2. Crítica a l'Utilitarisme Simple i la Jerarquia

Moral d'Esclaus: Crítica als Valors Imposats

La Moral d'esclaus descriu una societat que accepta els valors imposats sense adonar-se que van en contra dels valors vitals.

La solució és la reivindicació d’un altre model de vida alternatiu. Aquesta moral defineix com a dolent tot allò que ens impedeixi viure de manera creativa. Hem de començar de zero i crear uns valors que afavoreixin el desenvolupament i la voluntat humana.

Nihilisme: La Mort de Déu i la Reconstrucció Cultural

El Nihilisme representa el no-res, resultat directe de la negació de Déu.

L'ésser humà ha de reconstruir tota la cultura occidental i els valors morals necessaris a favor de la vitalitat humana (que la societat havia perdut amb un abús de la raó).

Etapes del

Comparativa Filosòfica: Plató i Nietzsche

La Divinitat (Déu)

Plató

La Idea de Bé, més que el demiürg (que és una metàfora), seria el representant de la divinitat en la filosofia platònica, ja que és el fonament de la resta d'Idees.

Nietzsche

Nega l'existència de Déu, de les Idees platòniques i de tots els valors, lleis o conceptes associats a un món superior intangible que domina sobre el de la vida.

L'Ésser Superior

Plató

El filòsof abandona el món sensible i és capaç de conèixer la Veritat (com el presoner alliberat de les cadenes de la ignorància en el Mite de la Caverna).

Nietzsche

El superhome s'ha alliberat dels valors de la moral i la tradició occidental. Posseeix una voluntat lliure i creadora, no sotmesa a cap valor aliè...

La Genealogia Moral: Plató vs. Nietzsche

Plató és un filòsof idealista i racionalista, alumne de Sòcrates; en canvi, Nietzsche és un filòsof vitalista.

L'Antropologia Platònica: Cos i Ànima

Plató ens diu que l’ésser humà està compost de cos i ànima. L’ànima pertany al món de les idees (intel·ligible) i posseeix una naturalesa divina (és immortal i divina). En canvi, el cos pertany al món sensible i és mortal i terrenal.

La Tripartició de l'Ànima Segons Plató

L’ànima està tripartida en tres tendències:

• La part racional: la raó i el coneixement.
• La part irascible: la vehemència i el coratge.
• La part concupiscible: els desitjos corporals.

Plató ens dirà que l’individu just serà aquell que sigui capaç d’aconseguir...