Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Què és la Dignitat Humana?

La dignitat és una qualitat que tenen totes les persones, que les fa valuoses, importants i respectables pel fet de ser persones. Això és independent de la força, la riquesa, els coneixements, la cultura i la religió que tinguin o del sexe que siguin. No són valuoses perquè "valguin per a alguna cosa", sinó per elles mateixes, per existir.

Dignitat i Democràcia

La dignitat ens ennobleix a tots. La democràcia, de fet, es basa en la dignitat.

Les Obligacions de la Dignitat

«La dignitat obliga» a:

• Respectar la dignitat dels altres. No hem de fer res que atempti contra aquesta dignitat.
• Respectar la nostra pròpia dignitat. No hem de fer res que atempti contra la nostra dignitat.

Drets Humans: Fonamentats en la

Gènere: Assaig pedagògic en forma de diàleg

Públic: Infants, adolescents i adults interessats en entendre i combatre el racisme.

1. Context i estructura del llibre

• Escrit com un diàleg entre l'autor i la seva filla de 10 anys.

• Format de preguntes i respostes, amb un llenguatge clar i senzill.

• L'objectiu és educar i fer entendre què és el racisme des d'una edat primerenca.

• Aquest format fa que el missatge sigui accessible i fomenta la reflexió personal.

2. Què és el racisme?

• Ideologia que considera uns grups humans superiors a altres per motius com la raça, el color de pell, l'origen o la religió.

• No és innat: el racisme s'aprèn a través de la societat i l'educació.

• Sovint neix de la por, la ignorància i la voluntat de dominar.

• L'autor

La filosofia moral d'Immanuel Kant se centra en el concepte de deure i en la raó pràctica com a fonament de l'acció moral. Per a Kant, una acció té valor moral no per les seves conseqüències, sinó per la intenció amb què es realitza, sempre que aquesta intenció estigui guiada pel deure.

Inclinació vs. Deure en Kant

Kant distingeix entre dues formes d’actuar: per inclinació i per deure.

• Quan actuem per inclinació, fem una acció perquè volem aconseguir alguna cosa per nosaltres mateixos, com un desig personal o un interès concret. Aquest tipus d’acció no està guiat per un principi moral, sinó per les nostres preferències individuals. Per exemple, si una persona fa un favor a algú perquè vol obtenir un benefici, està actuant

Utilitarisme de John Stuart Mill

• Parteix del mateix principi utilitarista de Bentham.
• Mill distingia dos tipus de plaers: els espirituals i els corporals. Considerava els primers més importants i superiors. Mentre els plaers corporals aporten satisfacció i et posen content, els espirituals et donen felicitat. És a dir, mentre Bentham tenia en compte la quantitat, Mill valorava la qualitat dels plaers.
• Defensava que, a través de la llibertat individual, hem de buscar els ideals. Tampoc modela la societat, que per a ell és una suma d'individus, no existeix com a concepte independent.
• Es defensa de la crítica que feia dels utilitarismes, que els qualificava d'"ètica per a porcs", com a hedonistes que només buscaven el plaer individual. Per

Universalisme Moral

Defensa l'existència de valors morals absoluts i iguals per a tothom, que serveixen de criteri últim per a jutjar qualsevol acció o qualsevol regla de conducta. Certs principis morals són indiscutibles i han de ser igualment vàlids per a tot ésser humà.

Pluralisme Moral

Afirma que els valors morals i els judicis sobre la moral varien d'unes societats i d'unes èpoques a altres. Cada època i cada cultura tria i defineix què es valora positivament i què es valora negativament d'acord amb la seva idiosincràsia.

Els Sentiments Morals

Un sentiment moral és una alteració del nostre estat d'ànim que ens impulsa a l'aprovació o al rebuig d'una acció tant pròpia com aliena. Els sentiments morals són el substrat afectiu...

Característiques de la filosofia

• Racional: Arguments lògics i observacions de l'experiència.
• Sistemàtic: Afirmacions relacionades i jerarquitzades.
• Crític: No admet res sense una explicació i sosté que tot coneixement pot ser rebutjat si s'argumenten raons.

Branques de la filosofia

• Saber teòric: Teoria del coneixement, metafísica (més enllà de la física) i antropologia (l'ésser humà, l'ànima).
• Saber pràctic: Ètica, política, estètica.

Aristòtil

Crític amb els sofistes, defensarà l’existència de veritats objectives. Va fer una classificació sistemàtica de tots els sabers, des de la biologia o la física, fins a la lògica o la política.

Filosofia medieval

Aclarir la doctrina teològica cristiana. 1a Escola: Patrística on destaca...

Conceptes Clau de Nietzsche

Voluntat de Poder

Tota força impulsora és voluntat de poder que, en aquest sentit, és l’essència mateixa del ser, i que, com a principi animador, està situat més enllà del bé i del mal.

L'Etern Retorn del Mateix

L’etern retorn del mateix fa referència a una prova selectiva moral que ha de passar el superhome. Implica una reflexió sobre el temps exposada en forma metafòrica.

Filosofia del Martell

La filosofia del martell és una crítica a la tradició occidental, en concret a la moral i filosofia tradicionals, la religió cristiana i les ciències positives.

Esperit Dionisíac

L'esperit dionisíac és la representació del valor de la vida en la cosmovisió grega abans del simbolisme del vigor.

Esperit Apol·lini

L'...

L'ESCLETXA

Era una teoria que explica que, com els animals no tenien consciència i no patien dolor perquè estaven creats per preservar-se a ells mateixos.

IDEES DELS FILÒSOFS DESCARTES I MALEBRANCHE

Afirmaven que, a diferència dels humans, els animals no tenien ment, cosa que els convertia en una mena de màquines perfectes.

IDENTITAT PROPIA

La seva imaginació els feia capaços tant de tenir previsió del futur com de tenir records del passat.

TRANSMIGRACIÓ

Quan qualsevol ésser viu mor, la seva ànima passa a un altre ésser viu, s'hi reencarna animant el nou cos, que potser és humà o animal.

ANTROPOMORFISME

És una teoria en contra de la continuïtat. Es creia poc rigorós científicament observar-los com si tinguessin consciència, intencions...

La Societat Estamental: Privilegiats i No Privilegiats

Els Estaments Privilegiats

Els estaments privilegiats no pagaven impostos, eren millor tractats per la justícia i gaudien de major consideració social. Les persones més poderoses i riques de la societat pertanyien gairebé sempre a aquests estaments, tot i que no tots els seus membres fossin poderosos i rics.

Els estaments privilegiats eren la noblesa i el clergat.

La Noblesa

• La seva funció social era la guerra i el comandament.

El Clergat

• La seva funció social era resar i vetllar per la salvació de les ànimes.
• Estava format per bisbes, sacerdots, etc. Al cim hi havia el Papa, el cap de l'Església Catòlica.
• El poder de l'Església era, en teoria, espiritual, però també era un poder molt

Art, Estètica i Filosofia: Una Exploració

El tema d'aquesta dissertació és l'art, que engloba un sentit de qüestions filosòfiques que giren entorn al problema filosòfic i estètic. L'estètica és la disciplina filosòfica que estudia les condicions d'allò bell en l'art i la natura.

Què és l'Art? Definició i Manifestació Humana

L'art és la manifestació de l'activitat humana mitjançant la qual s'expressa una visió personal que interpreta allò real o imaginari. Per tant, ens centrarem en la pregunta fonamental: Què és l'art?

Són objectes produïts per l'ésser humà amb esforç i habilitat, destinats a produir experiències estètiques que ens desperten sentiments. Criden la nostra atenció i, en admirar-los, ens agraden, calmen,...