Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Llibertat i Conducta Moral

La llibertat és la capacitat de triar sense coaccions internes ni externes. Té dues cares: d'una banda, la llibertat negativa consisteix a no estar subjecte a coaccions, a ser lliure, tant de les obligacions dels nostres impulsos més urgents com de les que ens vulguen imposar els nostres semblants. D'altra banda, la llibertat positiva consisteix a triar el millor per a cada un, és a dir, elegir la conducta que ens proporciona una "bona vida".

En el primer sentit, la llibertat és el fonament de la conducta moral; en el segon, la llibertat es concep com una exigència interior, una obligació per a elegir la conducta que ens permet "viure bé".

La Llibertat Negativa: Fonament de la Conducta Moral

Els animals tenen...

Descartes: Idees Bàsiques i Fonaments Filosòfics

Descartes és un filòsof racionalista: el coneixement, o si més no aquella part més segura i més valuosa, no prové de l’experiència sensible, sinó de l’enteniment mateix.

Descartes també defensa el dualisme, en tant que ànima i cos són substàncies completament heterogènies. Ara bé, en realitat totes dues reben la seva existència de Déu.

El Mètode Cartesià: El Dubte Metòdic

Descartes parteix de la desconfiança en relació a tot allò que li han ensenyat. Per això comença amb el dubte metòdic: per mètode, dubtarà de tot, farà l’exercici de partir de zero i no admetrà com a cert res que no se li aparegui com a tan clar i segur, que no pugui ni tan sols fer la ficció...

Simone de Beauvoir i El Segon Sexe

Simone de Beauvoir comença la reflexió en *«El segon sexe»* amb la pregunta: *«Què és una dona?»*, amb la qual porta un dubte radical al significat del concepte «dona». La resposta que ofereix Simone de Beauvoir (S.B.) a aquesta qüestió és: Alteritat respecte l'home en la societat patriarcal.

Què és una dona? La qüestió de l'Alteritat

En primer lloc, S.B. assenyala l’ús que es fa del terme «dona» quan es relaciona d'una banda al fet biològic de ser femella, i de l’altra, s’empra en un sentit per determinar si les femelles són més o menys dones. Segons Beauvoir, ningú no naix dona, sinó que s’hi torna. Tradicionalment s’ha associat «ser dona» a fer funcions relacionades a l’atenció...

Però Zaratustra guaità la gent i (…) allò que en l'home es pot estimar és el fet de ser una transició i un ocàs.

— Friedrich Nietzsche, Així parlà Zaratustra

Resum: L'Home com a Projecte i Transició

Nietzsche considera l’home com un projecte: la vida és moviment i canvi, per tant, no s’atura; no hi ha res de definitiu. Allò que caracteritza els humans és ser inacabats, el trobar-se entre la bèstia i el Superhome. Per això, l’important en la vida és assumir l’esdevenir, fent camí cap a la superació de la feblesa humana.

Preguntes Clau sobre la Filosofia de Nietzsche

El Perill de l'Essència Humana Definitiva

El perill es basa en suposar que existeix una essència humana definitiva i no entendre que la vida és un projecte

Darwin i l'Evolucionisme

Marx i el Materialisme Històric

Segona meitat del segle V: Sofistes i Sòcrates: Plantejar-se la pregunta és perdre la pregunta, no es pot estar fora. Atenes: model democràtic, la relació entre filosofia i escriptura canvia, ara s'escriu molt més. Sofistes: saber positiu, efectiu, de tenir èxit ontològic. Presuntes savis sense àmbit determinat, utilitzen la polis democràtica per sortir victoriosos, no per la justícia. Existeix un saber de la polis, capacitat de saber convèncer en la discussió. Tècnics: Píndar parla del sofós: un savi és un poeta perquè el poeta és un savi en el dir; saber en el dir és saber de totes les coses. Saber igual (polis) - dir - s'interpreta com un saber positiu - efectiu. Saber retòric, és l'art de convèncer. Només es podrà...

Sartre

Per a Sartre, no hi ha normes definides ni valors suprems. L'ésser humà no té una essència o una naturalesa ja constituïda i determinada com poden tenir les coses. No hi ha punts de referència ni Déu, perquè no existeix, ni en la naturalesa humana perquè l'home és només llibertat de fer-se com cadascú esculli. Però l'home és responsable davant ell mateix. La moral depèn del compromís i l'única moral que hi ha que seguir és la de situació. L'existència precedeix l'essència.

Nihilisme

Nietzsche va despertar una filosofia vitalista. La cultura i filosofia occidental oculten el veritable ésser de l'home i li inculquen una moral d'esclaus.

Rebuig dels valors europeus

Rebutja els valors de la cultura europea. La raó s'imposa...

Coneixement Científic i Ordinari

El coneixement científic és tot allò que ens envolta en la nostra vida. Una ciència és un coneixement objectiu que intenta explicar els fets i procura que l'explicació sigui objectiva i de forma real. El coneixement ordinari és el que tenim quotidianament per poder viure, i el tenim gràcies a les nostres experiències i sentits. Els mites són narracions sobre la religió, déus i com s'ha originat el món.

Característiques del Coneixement Científic

Sistemàtic, analític, especialitzat, clar i precís, metòdic, demostrable, crític, predictiu.

Ciències Formals i Empíriques

Les ciències formals estudien formes abstractes del nostre pensament, per això diem que són a priori. Serveixen d'instrument...

Sartre i l'Existencialisme: Origen i Conceptes Clau

El Context Històric i la Crisi de Sentit

L'existencialisme va començar a manifestar-se a Alemanya poc després de la Primera Guerra Mundial i va culminar a França en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial. Els filòsofs existencialistes prenen consciència dels efectes catastròfics produïts per les dues guerres mundials, resultat últim de la crisi que travessa el món modern, i fan un plantejament radical del problema del sentit de l'existència humana, enfocada des d'una perspectiva individual i subjectiva.

El retorn a la subjectivitat que caracteritza la filosofia existencial està condicionat per una sèrie de factors, dels quals segurament el més important fou l'ambient creat...

L'Home com Espectador en Reflexió de Montaigne

El pensador francès Michel de Montaigne considera que només podem conèixer poques coses. Allò que acceptem com a real és solament un petit sector d'un regne molt més ampli del qual quasi res podem saber. El món se'ns presenta, de fet, com a desconegut, meravellós si es vol, però indesxifrable. Davant d'aquest món desconegut, a l'home només li queda un refugi: ell mateix, la seva pròpia vida. I què és ell? Un individu que viu i que un dia morirà, que té moments d'alegria i de pena, que viu, i això se li converteix en un record més o menys fugisser. L'home ja no sap per a què ni per què viu, només sap que viu. Tot el que experimenta ho veu amb els ulls de curiositat; tot és...