Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

1. Naturalesa i Cultura

1.1 Naturalesa

Conjunt de tots els éssers vius que existeixen subjectes a unes lleis pròpies. També es refereix, de forma general, al comportament propi d'una espècie (ex: nosaltres, la naturalesa humana comuna).

1.2 Humans

Éssers racionals descendents de primats, Homo sapiens. Tenim accions comunes que ens diferencien d'altres éssers (ex: consciència de la mort). El problema d'això és la condició cultural dels humans.

1.3 Relativisme Cultural

Impedeix una argumentació seriosa de les injustícies (ex: racisme). Sartre diu que l'home és la causa absoluta de si mateix i que som tan lliures que podem decidir el que som.

1.4 Continguts de la Naturalesa Humana

L'ésser humà és un animal racional i ha de ser tractat...

Relativisme, Retòrica i altres corrents filosòfiques

1. Relativisme: Lo que està bé o està mal depèn de les circumstàncies. Retòrica: algo que practicaven els sofistes, que deien que dominant el llenguatge podien convèncer a tots independentment de la veritat del contingut. Universalisme moral: Posició contrària al relativisme. El bé i el mal no depèn de circumstàncies històriques. Que aspira a la llibertat absoluta. Ataràxia: teoria que pertany a les corrents ètiques antigues. Penses en idees que t'ajuden a arribar a la tranquil·litat de l'ànima. Imperatiu categòric: Trata a les persones com t'agradaria que et tractessin a tu. Maximització: Obtindre el màxim benefici al cost més baix. Posició original: han de raonar...

Diferents Formes d'Estat

Definició d'Estat

L'estat és una institució que exerceix el poder i ostenta la sobirania sobre una població determinada.

Característiques de l'Estat

• Poder territorial: El seu poder s'estén per tot el territori delimitat per les seves fronteres.
• Sobirania: Té l'autoritat suprema en el seu territori, sense cap instància superior.
• Manteniment de l'ordre: La seva principal funció és protegir els seus membres de qualsevol amenaça i fer complir les lleis per mantenir l'estabilitat social.

Necessitat de l'Estat

• L'Estat no és necessari (Anarquisme): Considera que l'Estat oprimeix el poble i que l'ésser humà és bo per naturalesa, permetent una societat justa basada en la solidaritat.
• L'Estat és necessari: La majoria de

L'Utilitarisme Altruista i Individualista

L'Utilitarisme Altruista

L'utilitarisme altruista s'aplica a cada cas i pot justificar casos injustos. Pot haver-hi excepcions, com mentir per evitar un dany.

L'Utilitarisme de Mill

L'utilitarisme de Mill es basa en l'utilitarisme de la regla, buscant normes de conducta que compleixin el principi de Màxima Felicitat. Els actes es consideraran correctes si pertanyen a una de les normes que compleixen el principi.

Política "Sobre la Llibertat"

Perquè hi hagi felicitat ha d'haver llibertat d'acció. Aquesta llibertat d'acció dona per segura la llibertat de decisió "lliure albir" i es discuteix sobre fins a on ha d'arribar la interferència externa sobre la pròpia llibertat.

Principi de la Llibertat Individual

És...

René Descartes: El Mètode Cartesià i les Tres Veritats

El Dubte Metòdic i Hiperbòlic

• Dubtar dels sentits: Els sentits ens poden enganyar; no hi ha un criteri clar per distingir si menteixen o no. No podem fiar-nos dels sentits com a font de coneixement.
• Dubtar de l'existència del món extern: La distinció entre somnis i l'estat de vigília és incerta.
• Dubtar de les veritats independents de l'experiència: L'existència d'un geni maligne podria enganyar-nos fins i tot amb veritats com "2 + 2 = 4".

Aquest dubte radical i irrefutable (dubte hiperbòlic) busca superar l'escepticisme per trobar una veritat indubtable.

Primera Veritat: El Jo (Cogito)

El fet de dubtar ens revela que dubtem, i la cosa que dubta, pensa. D'aquí la cèlebre afirmació:...

1. El plantejament de la qüestió filosòfica en Plató a partir de la contraposició entre Sòcrates i els sofistes

Sòcrates apareix en els diàlegs representant aquell que no sap res. És un personatge que es dedica a preguntar; ha de tenir una actitud significativa, és el protagonista dels diàlegs. Aquestes preguntes han d'assumir un paper filosòfic, s'han de desmarcar de la quotidianitat. Segons Sòcrates, l'únic avantatge que té sobre els altres és que, almenys ell, sap que no sap res i, en canvi, els altres no saben res però es pensen que sí. Ell té consciència de la pròpia ignorància.

Plató és el primer a utilitzar la paraula filosofia (saber). Sòcrates està en les condicions més pròximes a la filosofia: no té el saber,...

Pitàgores i la Mística del Número

A través d’aquesta base, Pitàgores i la seva secta arriben a la conclusió que l’Arjé és el número, ja que tot està matematitzat. Desenvolupen una mística dels números on la geometria i les matemàtiques són equivalents. Per tant, utilitzen les matemàtiques com a fonament de la realitat.

El Dualisme Pitagòric i els Principis Contraposats

Com a dualistes, els pitagòrics creuen en una mentalitat pre-lògica i representen els números d’una manera no només intel·lectual. Tot el món matemàtic està creat segons un ordre, segons el qual la realitat no és producte d’un sol Arjé, sinó de dos principis contraposats.

Aquests dos principis contraposats es divideixen en un de perfecte i un d’imperfecte....

Crítica de la cultura occidental

Segons Nietzsche, la cultura occidental està viciada des del seu origen, perquè l'error més perillós de tots és intentar establir la racionalitat a tota costa. L'error de la filosofia grega hauria estat la invenció de la "quietud de l'ésser" (Parmènides) i el "bo en si mateix" (Plató). La manera de veure el món, grega, és jutjada per Nietzsche com un símptoma de decadència. És decadent tot el que s'oposa als valors de l'home biològic i instintiu existent. Ens cal criticar Plató per eliminar els errors de base; és una crítica total dels tres mons que s'inventa l'home occidental i que són símptomes de la disminució: el món racional, el món moral i el món religiós.

Crítica moral

Un dels...

Filosofia Grega Antiga: Presocràtics, Sofistes i Sòcrates

Heràclit: El Canvi Constant

Per a Heràclit, el ser és i el no-ser és. El canvi és la realitat fonamental i consisteix en la lluita constant de forces contràries (dia i nit, blanc i negre). El canvi és el pas del ser al no-ser, com el trànsit del dia a la nit.

Parmènides: L'Ésser Estàtic

Parmènides defensava que el no-ser no és. Per a ell, el canvi no existeix; només hi ha unitat, sense canvi ni moviment. L'ésser és immutable i estàtic.

Els Pitagòrics: Dualisme i Matemàtiques

Els pitagòrics van ser una influent escola filosòfica. Les seves idees més importants són que tot es pot explicar a partir de les matemàtiques i, d'altra banda, la concepció dualista de l'ésser

La Genealogia de la Moral segons Nietzsche

Fomentar la moral és un camí erroni; s'ha de desemmascarar. Això s'aconsegueix buscant-ne l'origen i l'evolució.

No existeixen els fenòmens morals, sinó una interpretació moral dels fenòmens.

L'origen dels conceptes "bo" i "dolent"

• Bo: Originàriament significava noble, distingit o aristocràtic, i també algú anímicament noble (fort).
• Dolent: Significava vulgar, plebeu o algú anímicament feble.

La inversió dels valors judeocristiana

Més tard, per la influència judeocristiana, els termes "bo" i "dolent" adquireixen un significat moral diferent:

• Dolent passa a ser sinònim de malvat, "moralment dolent".
• Bo passa a significar "moralment correcte".

Després d'aquesta inversió, "bo" s'aplica als...