Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Refutació de l'innatisme

Locke no creu que hi hagi idees innates i refuta l'innatisme. El primer argument que dóna s'anomena “La navalla d'Occam”. Occam era un filòsof que va eliminar unes idees de la filosofia innecessàries. Aquest fet és el de prescindir de una informació que no serveixen, i la navalla d'Occam el que fa és eliminar/afaitar coses i informació que no cal (traiem el que no fa falta i per tant traurem les idees innates). Objectivament és no multiplicar la realitat. (Per exemple si explico que he esmorzat no caldrà dir on he esmorzat)

Un altre argument és “Idees de les coses sentides”.

Totes les idees sensibles venen dels sentits i per tant són adquirides (adventícies) i no innates

Locke es pregunta si hi ha principis

La Crítica al Mètode Sil·logístic Escolàstic

El Mètode Sil·logístic era la manera de fer filosofia pròpia de l’escolàstica. Consistia a fixar un axioma, una veritat indubtable de la qual es partia, que servia de principi o demostració. Les veritats que es donaven en aquella època venien per la teologia o pel criteri d’autoritat. Per exemple, si Aristòtil havia dit una cosa, allò era indiscutible.

El mètode escolàstic consistia a trobar veritats particulars o derivades a partir d'aquests axiomes. Descartes el criticarà i dirà que no serveix per descobrir la veritat. Com que ell pretén fer filosofia, creu que aquesta no es pot basar en la religió, l’autoritat o el que altres diuen, sinó que s’ha de basar en la raó....

La Transició del Segle XVI al XVII

Del segle XVI al XVII es passa d’un Univers tancat a un Univers infinit, d’un món màgic a un de mecànic. El segle XVI era un segle de positivisme, però el segle XVII serà negatiu, serà el segle de les guerres de religió. La revolució científica farà que l’home se senti com un ésser perdut.

Amb tots aquests conflictes apareixeran polítics que defensaran la tolerància (John Locke).

Amb Descartes apareixerà la filosofia moderna, que busca certeses absolutes i principis racionals per explicar el món. D’acord amb l’època, el barroc, Descartes farà una filosofia que parteix del jo per poder trobar certeses.

Descartes neix el 1596. En la seva obra més coneguda, El discurs del mètode, parla...

La Filosofia del Renaixement (S. XV - S. XVI)

Renaixement: moviment de contraposició a l’Edat Mitjana, on la filosofia és teocèntrica, mentre que en el Renaixement hi ha un antropocentrisme.

El Renaixement implica un retorn als clàssics i un humanisme. El centre del coneixement serà l’home i no Déu, veient l’home com el mirall que reflecteix la creació divina. Veuen l’ànima humana amb una capacitat de conèixer-ho i ser-ho tot, que no està limitada a una sola dimensió.

L’humanisme és un corrent històrica que sorgeix quan es comencen a traduir textos en llatí de l’època dels romans. S’entenen els clàssics com a obres perfectes, com a models que no es poden superar. Descobreixen l’estètica clàssica, l’antiguitat....

Hi ha la incapacitat dels interlocutors de donar una veritable definició. Sòcrates mostra que les respostes són insuficients i que en realitat qualsevol parla de pietat, de virtut o de justícia sense saber què són i què volem dir quan emprem aquests mots.

És en aquest punt de recerca de “significat” en forma de definició de conceptes en el que Sòcrates hauria actuat.

Aquesta recerca del concepte, de la definició rep també el nom d’art de la Maièutica. En la Maièutica hi ha implícits tota la filosofia socràtica: el mitjà i el fi.

Sòcrates, que era fill d’un picapedrer i d’una llevadora o comadrona, compara el seu art, el diàleg, amb l’activitat de la seva mare. Sòcrates a més pretén que això no ho fa pròpiament...

Segons aquesta interpretació, la llei, la cultura, és una represió innecessària que tapona la veritable naturalesa humana. Per sota de l'home social hi ha l'home natural, autèntic, que és reprimit per les lleis i per la societat. Però aquesta repressió és innecessària, d'aquí el caràcter antinatural de la moral.

El Nomos i la imposició dels dèbils

El Nomos és la imposició de la majoria de dèbils que intenten defensar-se i venjar-se dels més forts. Aquesta tesi és semblant a la de Nietzsche. Els més forts són els que tenen més voluntat o poder, sabent voler i imposar o satisfer els seus instints; els dèbils no, i en tant que no poden, intervenen els valors: creen un Nomos que predica la igualtat, la moderació, l'autocontrol,...

Antropologia Platònica i Aristotèlica

La Concepció de l'Ànima

Tant Plató com Aristòtil coincidien que l'ànima té tres parts i que pertany al món intel·ligible. Tanmateix, les seves visions divergeixen significativament:

• Per a Plató, l'ànima és eterna i immortal, igual que totes les Idees.
• Per a Aristòtil, l'ànima no és eterna, ja que és una "forma" del cos. És mortal, corruptible, i el seu temps d'existència depèn de l'aprenentatge i el desenvolupament.

Coneixement i Virtut

La relació entre coneixement i virtut també presenta diferències clau:

• Plató sostenia que una persona que arriba al coneixement de la Idea del Bé esdevé sàvia i, per tant, virtuosa. La virtut màxima és la justícia, que implica harmonitzar les parts

Plató: Vida i Context Filosòfic

Els seus pares eren aristòcrates, amb molts recursos, i per això, Plató disposava de molt de temps lliure que l'aprofitava per escriure.

Atenes travessava problemes, i Plató relacionava aquests problemes amb la democràcia, que considerava corrupta. Per això, la ciutat vivia un mal moment.

Plató va tenir la idea de canviar el sistema polític d'Atenes, eliminant la democràcia per implantar un altre tipus de govern que ell mateix havia elaborat.

El rei de Siracusa va voler que Plató implantés el seu model de govern a Siracusa; però no va tenir gaire èxit.

Va tornar a Atenes i va fundar una acadèmia on s'estudiaven matèries de l'època com ara matemàtiques i retòrica. Aristòtil va ser alumne i posteriorment...

Les Tres Dimensions dels Drets Humans

Els Drets Humans (DDHH) es manifesten en tres dimensions fonamentals: l'ètica, la jurídica i la política.

• Dimensió Ètica

  Els drets humans expressen els valors ètics fonamentals de la dignitat humana: llibertat, igualtat, justícia i solidaritat.

• Dimensió Jurídica

  Necessiten el dret positiu perquè el seu compliment sigui garantit dins d'un Estat. Tot i que la seva força ètica ens legitima per fer-los valer, fins i tot quan l'Estat no els reconeix en la seva legislació, la seva efectivitat depèn del marc legal.

• Dimensió Política

  Legitimen l'organització sociopolítica basada en la llibertat i la participació de la ciutadania, com ara la democràcia. El problema més greu que planteja la Declaració

Les Substàncies de Descartes i les Formes de Coneixement

• Quant a les tres substàncies (les definides per Descartes), en tenim un coneixement diferent: del Jo (substància pensant cartesiana) el tenim per intuïció («pel que fa a la nostra pròpia existència, la percebem tan clarament i certament que ni és necessària ni és susceptible de cap prova»), de l’existència de Déu (substància infinita cartesiana) per demostració, i de l’existència dels objectes externs (substància extensa cartesiana) per sensació.

• La intuïció i la demostració són coneixements superiors; la sensació no té el mateix grau de certesa, però malgrat tot, «és una seguretat tan gran que mereix rebre el nom de coneixement». Així doncs, no puc dubtar