Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Crítica a les Idees Innates (Locke)

Raons per negar l'existència d'idees innates:

1. Ni els nens ni els necis tenen coneixement de veritats elementals. Si naixéssim amb un mínim d'idees, aquest coneixement no admetria excepció, però és un fet que aquests tipus de persones desconeixen aquestes veritats.
2. No és admissible que es tinguin idees sense ser-ne conscient, perquè tenir una idea és conèixer-la.
3. Encara que hi hagués idees innates, s'haurien de posar en dubte i no serien reconegudes com a tals fins que fossin activades o percebudes per la raó.

Idees Simples: L'Origen del Coneixement

Totes les idees provenen de l'experiència. Els sentits són afectats per:

• Objectes sensibles: Generen idees de sensació (experiència externa).
• Operacions

Selectivitat juny 2014 (sèrie 3)

Suposem, doncs, que estem adormits i que totes aquestes particularitats, és a dir, que obrim els ulls, que belluguem el cap, que estenem les mans i altres coses semblants, no són més que falses il·lusions; i pensem que potser ni les nostres mans ni tot el nostre cos són tal com nosaltres els veiem.

[…] tot i que aquestes coses generals, és a dir, ulls, cap, mans i coses semblants, poden ser imaginàries, cal afirmar que hi ha coses encara més simples i més universals que són vertaderes i existents, amb la mescla de les quals es formen —ni més ni menys com passa amb la barreja d’alguns colors veritables— totes les imatges de les coses que, vertaderes o reals, fingides o fantàstiques, ocupen...

Sant Tomàs: Raó i Fe

Sant Tomàs: Raó i Fe: La relació entre raó i fe, segons Sant Tomàs, és innovadora i conciliadora. Ell pensa que moltes veritats són tractades tant per la fe com per la raó, però d'una manera diferent. Veu la raó i la fe com dos camins que, tot i que estan ben diferenciats i que parteixen de llocs oposats, arriben a un mateix punt de trobada: la veritat. La raó ofereix un sistema, un mètode, però la fe esdevé el principal criteri de veritat. És a dir, quan la raó arriba a una conclusió diferent de la de la fe, la garantia i la darrera paraula la té la fe; la raó deu haver comès un error en el seu procedir. Sant Tomàs pensa que un conflicte real i definitiu entre fe i raó és impossible, ja que la veritat...

Després, examinant atentament el que jo era, i veient que podia ...

1. La substància pensant i la seva independència

De la reflexió sobre el cogito, Descartes dedueix que ell és una substància pensant que és independent de la matèria corporal i més fàcil de conèixer que aquesta matèria. És tant independent que no deixa d’existir encara que desaparegui el cos, és a dir, és immortal.

2. Definicions clau en la filosofia cartesiana

• a) Substància: Allò que existeix de tal manera que no necessita de cap altra cosa per existir.
• b) Evidència: Coneixement clar i distint d’una ment pura i atenta.

3. Raons de Descartes per distingir ànima i cos

Descartes defineix el jo com a una “substància tal que tota la seva essència o naturalesa...

Lògica formal: no s’ocupa del contingut de les afirmacions sinó q estudia les formes correctes i incorrectes de l’argumentació.

Un argument consta de premisses i conclusió. Per tal que l’argument sigui correcte, la conclusió ha de seguir-se de les premisses: tot A es B, C es A—C es B:

Tots els homes són mortals

Sòcrates és home

Sòcrates és mortal

La lògica proposicional: estudia la forma de la proposició per evitar ambigüitats i fal·làcies

Les ambigüitats poden ser lèxiques (causades pels diversos significats d’una mateixa paraula) o sintàctiques (causades per l’estructura de la proposició).

Informal

Una fal·làcia és un argument que es presenta com a plausible, però que conté un error. Si la fal·làcia s’utilitza...

Tomàs d'Aquino i Descartes: Comparació Filosòfica

Tomàs d'Aquino i René Descartes són dos autors fonamentals en la història de la filosofia, amb perspectives clarament enfrontades en diversos àmbits.

Epistemologia: Teoria del Coneixement

Quant a la teoria del coneixement (epistemologia), el filòsof escolàstic Tomàs d'Aquino és considerat un autor empirista, ja que reconeix el paper fonamental dels sentits. Com ja havia afirmat Aristòtil abans que ell, tot coneixement comença amb l'experiència sensible: "no hi ha res en el nostre enteniment que no hagi passat abans per l'experiència".

No obstant això, Descartes, igual que Plató, infravalora el paper dels sentits, considerant-los enganyosos i incapaços d'aportar coneixement veritable....

El Coneixement

Activitat mental mitjançant la qual l'ésser humà s'apropia (amb la ment) del món que ens envolta.

Procés Cognitiu

L'acte de conèixer. Els seus elements són:

• Objecte
• Subjecte
• Coneixement

Fonts del Coneixement

Coneixement Sensible

Basat en els 5 sentits, és l'origen del nostre coneixement. Inclou la informació dels sentits, els sentits interns i l'autoconsciència.

Coneixement Intel·ligible

Basat en idees o conceptes.

• Idea: Representació intel·lectual d'alguna cosa dins del nostre enteniment.
• Judicis: Comparar idees.

Graus de Coneixement

Creença

Sentiment subjectiu que alguna cosa és veritat, encara que no en tinguem cap prova o argument racional per pensar-ho.

Opinió

Pensem que alguna cosa és veritat. Es basa en arguments racionals,...

Teoria de les Idees de Plató

TEORIA DE LES IDEES: El món que percebem pels sentits (món sensible) és una còpia d'un altre món, el món de les Idees, on hi ha models perfectes, universals i únics. Per a Plató, no sols existeixen els conceptes sinó que, a més, existeixen el que ell anomena Idees (essències), que són, en contraposició a les coses sensibles: absolutes (la Idea de bellesa no és més o menys bella en relació a res), úniques (sols hi ha una Idea de bellesa), universals (aplicables a molts individus), immaterials i independents del món sensible. El món de les idees ens proporciona l'estabilitat que possibilita el coneixement; a través dels sentits només obtindrem opinió.

Teoria del Coneixement de Plató

A) Els graus

La Genealogia de la Moral

Nietzsche critica la moral cristiana de l'època, rebutjant la idea d'una veritat absoluta. Segons ell, deixar de banda la vida terrenal per una suposada vida millor és un gran error de la cultura occidental, culpa que atribueix a Plató. Qüestiona la immutabilitat del bé i busca el seu origen a través de la genealogia de la moral.

Identifica dues voluntats creadores de valors:

• Noble (bo): allò que el noble fa (violència, sexe, valentia...).
• Dolent: allò baix, inferior.

La moral del noble és d'autoafirmació i creadora de valors. En canvi, la moral de l'esclau sorgeix del ressentiment del feble envers el fort. Per a l'esclau, el bo és el contrari del que fa el noble, i el pervers és justament el que el noble practica....

Assaig sobre l'enteniment humà

L'experiència com a origen del coneixement

John Locke, en el seu Assaig sobre l'enteniment humà, defensa que l'experiència és l'origen de tot coneixement. Rebutja la idea de les idees innates, comparant la ment amb una pissarra buida on les idees s'escriuen a partir de l'experiència.

Tipus d'idees

Idees simples

Les idees simples són els àtoms del coneixement, rebuts de forma passiva a través de:

• Sensació: Provenen de l'experiència externa (ex: blanc).
• Reflexió: Provenen de l'experiència interna (ex: pensar).

Dins de les idees simples de sensació, Locke distingeix entre:

• Qualitats primàries: Formen part de les coses en si mateixes i produeixen idees que representen el món tal com és (objectives). Exemples: