Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Rousseau: Natura Humana, Societat i Educació

Filosofia i ètica3,97 KB

Jean-Jacques Rousseau, una figura clau de la Il·lustració, presentava paradoxes i contradiccions en la seva vida i obra. Explorem les seves idees principals:

La Bondat Natural de l'Home

Rousseau argumentava que l'home és bo per naturalesa, però la societat el corromp. La propietat privada, segons ell, no forma part de la naturalesa humana i és font de desigualtat i conflicte. Proposava una mena de propietat privada regulada per l'Estat, al servei del bé comú, especialment d'aquells que més posseeixen.

Rousseau criticava la raó com a causa de la corrupció humana, contrastant amb el racionalisme predominant de la Il·lustració, tot i que ell mateix era un enciclopedista il·lustrat.

Contradiccions Personals i la Teoria de la Corrupció

La...

Continua llegint "Rousseau: Natura Humana, Societat i Educació" »

Característiques de la ciència moderna: Empirisme vs. Racionalisme

Filosofia i ètica3,28 KB

Característiques de la ciència moderna (Galileo S. XVI & Copèrnic S. XVII)

  1. Les matemàtiques es converteixen en el llenguatge fonamental i totes les lleis naturals s’expressen en forma de fórmules matemàtiques.
  2. Des de Galileo, la ciència tendeix cap a l’aparició de branques cada vegada més separades d’altres.
  3. L’especialització de la ciència porta el risc d’allunyar-nos d’una visió total de l’univers.
  4. La ciència moderna no és explicativa, és descriptiva.

Proposta empirista:

L’única realitat és la realitat material, que només pot ser captada amb els sentits. Els sentits són els únics que ens proporcionen dades del coneixement.

Aristòtil:

Només hi ha una realitat (amb una part essencial (Forma) i una altra accidental)...

Continua llegint "Característiques de la ciència moderna: Empirisme vs. Racionalisme" »

Filosofia: Branques, Coneixement, Acció i Teories Evolucionistes

Filosofia i ètica2,68 KB

Branques de la Filosofia

Realitat

  • Metafísica: antropologia filosòfica, cosmologia, teologia.

Coneixement

  • Lògica, filosofia de la ciència, filosofia del llenguatge.

Acció

  • Filosofia pràctica: ètica (bé/mal), filosofia política (organització dels ciutadans).
  • Sociologia filosòfica (societat), estètica (bellesa, art).

Filo: amor/culte. Sofia: saviesa.

Filosofia i altres coneixements

Filosofia de la religió

Es pregunta: com s'ha de viure?

Filosofia de l'art

L'important és plasmar les idees en l'art.

Filosofia de la ciència

Explica el com, impersonal, saber què passa, fragmentació, respostes poden ser no a aquestes, exactitud, busca respostes, no cal referir-la-hi.

Filosofia

Explica el significat personal, saber com ens afecta, globalització, expliquen...

Continua llegint "Filosofia: Branques, Coneixement, Acció i Teories Evolucionistes" »

La Idea del Bé, el Mite de la Caverna i el Dualisme Antropològic de Plató

Filosofia i ètica1,82 KB

La Idea del Bé

En el món de les idees, no totes tenen la mateixa categoria. Les idees tenen un ordre, un sentit i unes relacions. Aquest ordre és anomenat Bé per Plató. Bé, bellesa, proporció, nombre... Aquestes idees serveixen per expressar una realitat perfecta, on cada cosa és el que és, sense canvi ni alteració, absolutament racional i comprensible per la raó humana.

El Mite de la Caverna

El mite de la caverna, exposat a La República, sintetitza els aspectes nuclears de la teoria de les idees. La narració mostra uns presoners que només han vist ombres projectades a la paret del fons d'una cova. Creuen que aquesta és l'autèntica realitat. Un d'ells és alliberat i, després d'un gran esforç, coneix la realitat de l'exterior...

Continua llegint "La Idea del Bé, el Mite de la Caverna i el Dualisme Antropològic de Plató" »

Anàlisi de les Proferències Performatives d'Austin: Perjuri, Bígamia i Estafa

Filosofia i ètica3,25 KB

Anàlisi de les Proferències Performatives d'Austin

Expliqueu per què diu Austin a “Performative utterances”: “...si acceptem que aquesta mena de proferències són informes, vertaders o falsos, de la realització interna d’actes espirituals, obrim una escletxa per a perjurs, bígams i estafadors”. (Identifiqueu primer en quin paràgraf en concret fa aquesta afirmació).

La postura que Austin vol rebatre és una que digués (escrivim a sota en cursiva el que podria dir algú que defensa aquesta postura):

Al fer una proferència performativa estem descrivint una cosa. Per tant (en contra del que diu Austin) les proferències performatives sí són susceptibles de ser avaluades com a vertaderes o com a falses. Què és el que estem descrivint?

...
Continua llegint "Anàlisi de les Proferències Performatives d'Austin: Perjuri, Bígamia i Estafa" »

Presa de decisions: guia pràctica i efectiva

Filosofia i ètica1,72 KB

Presa de Decisions: Una Guia Pràctica

La importància de decidir

Prendre decisions és una habilitat cognitiva fonamental. En aquest procés, intervenen el raonament, l'argumentació i les emocions. Triem un objectiu basant-nos en motius racionals i emocionals. El primer pas per prendre una decisió és definir l'objectiu.

Tipus d'objectius

Segons la temporalització, podem classificar els objectius en:

  • Curt termini
  • Mitjà termini
  • Llarg termini

Quatre passos per prendre una decisió

  1. Aturar-se: Reflexionar abans d'actuar.
  2. Pensar: Considerar totes les possibilitats, avantatges i inconvenients.
  3. Conseqüències: Anticipar les conseqüències de cada elecció.
  4. Acció: Portar a la pràctica la millor opció.

Dreceres en la presa de decisions (i com evitar-les)

...
Continua llegint "Presa de decisions: guia pràctica i efectiva" »

Les Qualitats Segons Locke: Primàries i Secundàries

Filosofia i ètica2,12 KB

Les Qualitats

Què són les qualitats? «(...) el poder de produir una determinada idea en la ment l'anomeno qualitat de l'objecte on rau aquest poder» (Assaig sobre l'enteniment humà, Llibre II, cap. VII, §8). A diferència de les idees, que es troben en la ment, les qualitats es troben en els objectes.

Tipus de Qualitats

Locke distingeix entre qualitats primàries i qualitats secundàries:

  • Qualitats Primàries (o qualitats originals): No es poden separar dels cossos externs (objectes), com ara la solidesa, l'extensió, el moviment o el repòs. Les idees que produeixen en nosaltres s'assemblen força a aquestes qualitats.
  • Qualitats Secundàries: Es troben en els objectes, però no produeixen en nosaltres idees semblants a les que hi ha en els
...
Continua llegint "Les Qualitats Segons Locke: Primàries i Secundàries" »

Conclusió d'un Argument: Anàlisi i Solució del Problema

Filosofia i ètica2,4 KB

Cas de la conclusió de l’argument

Quan un parlant s’esforça a donar un argument per a la conclusió que p, no pretén de cap manera que la raó que l’audiència té per a creure la conclusió sigui que ell la profereix: al donar un argument, el parlant pretén que l’audiència accepti la conclusió gràcies al fet que accepta les premisses –acceptar les premisses d’un argument vàlid és el que els ha de portar a acceptar la conclusió. No sembla complir-se, per tant, la condició (iii) de (SOP_versió-3). Els casos en què algú fa una afirmació que s’ha esforçat a justificar de forma raonada, són casos en què el parlant no pretén que l’audiència passi a creure el que ell afirma simplement perquè ell els ho vol fer

...

Continua llegint "Conclusió d'un Argument: Anàlisi i Solució del Problema" »

Ètica, Moral i Diversitat: Conceptes Clau

Filosofia i ètica3,11 KB

Què és l'Ètica?

L'ètica és una reflexió sobre els diferents codis morals de les persones.

Tipus d'Ètica

  • Ètica material: dona un conjunt d'instruccions (virtuts o valors) que et poden fer feliç. Ens dona llistes del que no hem de fer (vicis o disvalors), és a dir, el mal comportament moral, com per exemple, l'egoisme.
  • Ètica formal: són ètiques que no donen llistes de virtuts.

La Relativitat del Bé: Els Sofistes

Els sofistes (pensadors que es mouen en un context de desconfiança moral, mestres que ensenyen a discutir, és a dir, ensenyen l'habilitat que permet defensar els punts de vista propis davant dels altres) com Protàgores i Gòrgies van defensar el relativisme moral. Aquesta manera de pensar afirma que el bé i el mal depenen...

Continua llegint "Ètica, Moral i Diversitat: Conceptes Clau" »

Popper: Contrastació Deductiva i Falsabilitat com a Demarcació

Filosofia i ètica3,43 KB

Popper: Contrastació Deductiva de Teories

Popper: Contrastació deductiva de teories: el mètode de contrastar les teories i de seleccionar-les conforme als resultats de les contrastacions sempre procedeix segons les indicacions següents. A partir d'una nova idea, plantejada provisionalment i encara no justificada en absolut, es treuen conclusions per mitjà de la deducció lògica. Aleshores, aquestes conclusions es comparen entre si i amb altres enunciats pertinents, per tal de veure quines relacions lògiques existeixen entre ells.

Procediments per contrastar una teoria:

  1. Comparació lògica de les conclusions entre si.
  2. Investigació de la forma lògica de la teoria.
  3. Comparació amb altres teories.
  4. Contrastació de la teoria mitjançant aplicacions
...
Continua llegint "Popper: Contrastació Deductiva i Falsabilitat com a Demarcació" »