Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Conceptes Clau sobre Gènere i Feminisme

Gènere

Conjunt de formes de comportament segons el sexe, com ara la diferent capacitat, intel·ligència, interessos i actituds.

Sexe

Fet biològic determinat per la diferència cromosòmica, pels òrgans sexuals femenins o masculins i pels caràcters sexuals secundaris (pilositat, musculatura, etc.).

Patriarcat

Sistema basat en el poder d'un sexe sobre l'altre.

Feminisme

Moviments socials i polítics que volen fer desaparèixer les desigualtats entre homes i dones.

Masclisme

Actitud de por davant els canvis, que es manifesta amb un menyspreu o una agressivitat cap a les dones.

Sufragi Universal

Tothom, homes i dones, poguessin votar.

Discriminació Positiva

Millorar la qualitat de vida de grups desafavorits i compensar-...

El Reportatge Periodístic

El reportatge és un gènere periodístic informatiu que pretén transmetre una informació de caràcter monogràfic sobre un tema, i sensibilitzar el lector o espectador sobre aquest tema.

Categories Gramaticals Essencials

El Substantiu

El substantiu s'utilitza per designar conceptes, persones (com ara escombriaire), animals (serp), elements concrets (llapis) o abstractes (enveja), noms propis (Ares) o comuns (localitat), i col·lectius (alumnat) o individuals (alumna).

L'Adjectiu

L'adjectiu expressa una característica del substantiu. Hi ha dos tipus principals:

• L'especificatiu: Afegeix informació necessària que restringeix o concreta el substantiu (ex: "la casa blanca").
• L'explicatiu: Afegeix informació no essencial

La Moral: Conceptes Fonamentals

La moral és el codi de normes que regula els costums individuals i col·lectius. Com a contingut, la moral són les normes que regulen quin comportament és correcte i quin no.

Com a estructura, la moral és un tret constitutiu de la naturalesa humana. Tots els humans en tenen, per això no poden ser mai amorals. La consciència moral és la veu interior a partir de la qual valorem les accions.

Acció, Hàbit i Caràcter

Un hàbit és el costum d’actuar d’una manera determinada davant de situacions semblants. El fet d’actuar d’aquesta manera va condicionat pel caràcter de la persona.

Les Normes Morals i la Llibertat

Una norma moral estableix com hem d’actuar. L’obligatorietat d’aquestes normes rau en...

Introducció

L'objectiu de la filosofia és arribar a un saber segur, acceptat només si les proves racionals són convincents. Les proves empíriques es basen en l'experiència sensorial. Situacions noves poden provocar nous àmbits d'indagació filosòfica.

El concepte d'"ésser" defineix l'essència de les coses i la veritat de la seva existència, base de la metafísica.

L'activitat productiva humana, poc atesa pels filòsofs, té dues facetes:

• L'acció transformadora, amb el desenvolupament tècnic i tecnològic, que dona lloc a la filosofia de la tecnologia (bioètica).
• La creació artística, innovació i genialitat en la reproducció de la realitat.

Problemes Metafísics

La metafísica és la branca més abstracta de la filosofia, amb un objecte...

Vet aquí... 1) la ciutat només es governa des de la saviesa (filòsofs), perquè els "ignorants" de la realitat sàpiguen la veritat. Necessiten reedreçar la seva ànima (idea del bé i coneixement). 2) Del que esdevé: del món sensible, ha de ser allunyada per arribar al món intel·ligible. A contemplació del ser: món intel·ligible = veritable coneixement. 3) Sofistes, perquè pretenien introduir el saber dins de l'ànima, però el saber ja hi és, ja que aprendre és recordar. Es relaciona amb la teoria de la transmigració de l'ànima, que explica el procés del qual es desencadena l'autèntic coneixement i defensa la tesi "conèixer és recordar". És a partir de les coses que veiem en el món sensible com recordem les idees que...

Identitat Personal

La identitat: per tal d'identificar una persona necessitem diverses informacions. Tot això forma part de la identitat personal.

Components de la Identitat

• El nom
• Dades sobre la seva família
• La nacionalitat
• La llengua

La identitat té molt més a veure amb el sentiment que amb la racionalitat.

Definicions Clau

• Sentiment: Disposició emocional envers una cosa o una persona. Coneixement immediat no explicable només mitjançant els sentits.
• Autoconeixement: Concepte psicològic que implica conèixer-nos a nosaltres mateixos.
• Autoestima: El concepte que un individu té de si mateix, de la pròpia identitat.

Ètica i Moral

L'ètica és el saber que tracta sobre la moral (regles que ens posem a nosaltres mateixos). Ve del grec êthos (hàbit)...

Les nostres preferències i l'escala de valors

En què es basen les nostres preferències? L'escala de valors: escollim allò que per nosaltres té més valor. Descobrim algun aspecte que ens el fa estimable o apreciable, i això és el valor (guia de la llibertat). És una propietat o característica de l'objecte o de l'acció, però no és independent de la persona que la valora.

Per què ens atrauen uns valors més que altres?

El valor és una característica de la cosa valorada, però no és independent de la persona que la valora.

Subjectivisme i relativisme dels valors

El subjectivisme (persona) i el relativisme sostenen que els valors depenen completament de la persona que els considera; el valor depèn només de les preferències de cadascú....

Sentiments i Emocions: La Base de la Conducta Humana

Una emoció desencadena una reacció, i tot aquest conjunt (l'estímul que l'ha generat, la reacció en el cos i les idees que acompanyen aquesta reacció) és allò que constitueix el sentiment. Un sentiment és la valoració que ens produeix un fet, pot ser agradable o desagradable. Hom pot veure que, tant les emocions com els sentiments, emergeixen de manera positiva o negativa, proporcionant-nos plaer i dolor.

L'ètica mira d'estudiar la influència de les emocions i els sentiments en la conducta humana. En aquest camí ens fem esclaus de les nostres emocions i sentiments perquè són les forces que ens determinen a obrar i que doten de valor moral les nostres decisions.

El Deure Moral:

Modernisme Català (1880-1910): Context i Objectius

El Modernisme va ser l'afany de modernització que es va concretar en una voluntat d'obertura de la cultura catalana cap als nous corrents culturals europeus, amb l'objectiu de transformar-la i posar-la al dia.

Períodes i Evolució del Modernisme

1. Fase 1: Ruptura Cultural i Radicalisme

   Culturalment, vol un trencament total amb la burgesia i és molt radical. La revista L'Avenç va iniciar una campanya per promoure la reforma lingüística del català i va donar a conèixer a Catalunya la cultura europea del moment.

2. Fase 2: Nacionalisme de Dretes i Acceptació Burgesa

   S'accepta la burgesia. El Modernisme es va considerar com un moviment no tan agressiu i es va iniciar amb l'aparició de la revista

Apol·lo i Dionís

Nietzsche afirma que la tragèdia clàssica grega mostra els dos principis que componen la realitat: l'esperit dionisíac (déu Dionís), que conté els valors de la vida, i l'esperit apol·lini (déu Apol·lo), que conté els valors de la raó. Nietzsche considera que la Grècia presocràtica no ha oblidat cap dels dos déus. L'art de la tragèdia clàssica grega manifesta el més profund de l'existència humana: manté l'oposició inconciliable entre els dos ordres de valors: els de la vida i els de la raó, entre l'esperit dionisíac i l'esperit apol·lini. L'art tràgic és una acceptació de la vida malgrat el dolor que aquesta comporta. Segons Nietzsche, amb la irrupció de Plató i Sòcrates, va començar la decadència...