Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Segona regla: Anàlisi

Qualsevol problema que haguem d'estudiar no és més que un conjunt vertebrat d'idees complexes. Analitzar consisteix –diu Descartes- en descompondre allò complex en els seus elements més simples, elements aquests que podran ser susceptibles de ser intuïts com a idees clares i distintes, això és: evidents. Es tracta, doncs, d'un procés de reduccionisme i d'anàlisi dels problemes complexos en els seus constituents més simples. Reduïm (reduccionisme) el complex a allò simple i, en el mateix moviment, accedim des d'allò desconegut fins al que coneix: les idees innates.

Tercera regla: Síntesi

Un cop que hem arribat als elements simples d'un problema cal reconstruir-ho en tota la seva complexitat, deduint totes...

René Descartes: El Pare de la Filosofia Moderna

René Descartes (1596-1650) va ser un filòsof, matemàtic i científic francès del segle XVII, considerat el primer filòsof modern.

Obra Clau: Meditacions Metafísiques

• Publicada l'any 1641.
• Consta de sis meditacions, on Descartes busca fonamentar el coneixement sobre bases indubtables.

Primera Meditació: "De les coses que hom pot posar en dubte"

L'objectiu és trobar una veritat indubtable. Descartes aplica el dubte metòdic, posant en qüestió tot allò que pot ser dubtós:

• Dubte dels sentits: "Si els sentits m'han enganyat alguna vegada, com sé que no ho fan ara?"
• Dubte Hiperbòlic (del somni): "I si estic somiant? Realment tinc un cos? Realment sóc aquí?"
• Dubte de les veritats matemàtiques:

Descartes

Definició de substància: és una realitat independent, una realitat que existeix per si mateixa i que no necessita cap altra realitat per existir.

Locke

Substància: realitat material que roman com a suport i causa un conjunt de sensacions que percebem amb els sentits.

Les 4 regles del mètode

L’evidència (claredat i distinció) per intuïció racional. Criteri de veritat: que res no admeti dubte.

Anàlisi de totes aquelles idees per distingir aquelles evidents de les que no ho són, reduint-les als seus elements més simples.

Síntesi: a partir d'una idea evident, construir les altres seguint de les coses simples a les compostes.

Comprovació de l’anàlisi i la síntesi: una cadena lògica - deducció.

Demostracions de l’existència...

Pluja d'idees: apuntar-ho ràpid tot sense valorar (paraules, símbols o imatges). Rellegir-ho tot. Si no saps més, busca una tècnica com:

• Tècnica de l'estrella: contestar sis preguntes que ajuden (que, on, quan, per què, com, quants, qui, quins)
• El cub: dona una visió crítica, ajuda a argumentar-ho. Analitzar sis cares: analitzar-ho, relacionar-ho, comparar-ho, descriu-ho, argumentar-ho, aplicar-ho

Redacció del text, Hi ha mecanismes a tindre en compte:

• Paràgrafs
• Desequilibris de paràgrafs llargs o curts
• Repeticions i desordre

Frases: algunes consells que hi ha que evitar son:

• Evitar les de més de 30 paraules
• Evitar els incisos irrellevants
• Buscar un ordre: subjecte, verb i complements

Marcadors textuals: per a organitzar bé el text les usarem...

L'Estat Ètic de Plató a la República

Al llibre de la República, Plató dissenya un estat d'orientació ètica. Proposa un sistema polític que persegueix per damunt de tot el bé de la comunitat. Això s'aconsegueix quan els savis governen, perquè d'acord amb l'intel·lectualisme moral (la seva teoria ètica), qui coneix el bé és capaç de dur-lo a terme i el mal es fa per ignorància. A partir d'aquest plantejament ètic, Plató justifica la seva concepció de l'estat ideal.

Naturalesa de l'Ànima i Funció a la Polis

Plató ens dirà que, depenent de la naturalesa de cadascú, de la part de l'ànima que domini a cada ciutadà, tindrà una funció o una altra dins de la polis.

• La Part Racional: Governants

  Els que els domina la part racional

La Metafísica: Estudi de la Realitat i l'Ésser

La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la realitat com a totalitat. És la disciplina que dona prioritat a les grans qüestions fonamentals i tracta de donar-hi resposta. Reflexiona sobre l'ésser i les seves propietats, i tracta d'anar més enllà de les aparences, del que captem amb els sentits.

El Dualisme i la Relació Cos-Ànima

El dualisme tradicional defensa l'existència de dues realitats diferenciades:

• Cos
• Ànima

Principals representants: Plató i Descartes.

Dualisme Platònic

L'ésser humà és una combinació d'ànima immortal i cos mortal. El cos és una presó per a l'ànima, l'estat natural de la qual és separada del cos.

Dualisme Cartesià

L'ésser humà es compon de substància

La teoria de les Idees

La teoria de les Idees és el nucli central de la filosofia platònica, ontològicament les idees són els únics objectes veritablement reals i epistemològicament són els objectes del coneixement, des del punt de vista de la moral i polític és el fonament de la conducta justa, i antropològicament estan a la base del dualisme platònic li permeten fins i tot la demostració de la immortalitat de l'ànima. Plató va defensar un clar dualisme ontològic, creient en l'existència de dos tipus de realitat o tipus de mons: el món sensible i el món intel·ligible o món de les idees. El Món Sensible consta de realitats particulars, en ell que es dona la multiplicitat, el canvi, la generació i la destrucció, és el...

Què són les Pseudociències? Definició i Exemples

Les pseudociències no segueixen el mètode científic i són considerades falses ciències. Són disciplines que tracten de construir models explicatius del món, tal com fa la ciència, però no ho fan seguint el rigor del mètode científic, encara que es volen presentar com a ciències legítimes.

Exemples Comuns de Pseudociències:

• Astrologia
• Grafologia
• Homeopatia
• Parapsicologia
• Ufologia
• Numerologia

Un exemple clar és l'horòscop. Pot afirmar que "treballar molt et donarà beneficis, però també alterarà el funcionament de la teva salut i relacions". Una persona podria pensar: "És cert que aquests dies he treballat molt i m'ha anat millor a l'institut, però també és veritat que he tingut...

Mètodes Hermenèutics

Aquest mètode va ser utilitzat per Schleimacher al segle XIX.

La paraula hermenèutica té origen en la paraula grega hermeneuo, que vol dir "interpretar i comprendre". Com diu el seu nom, aquests mètodes van ser aplicats en la interpretació del sentit dels textos sagrats, jurídics, filosòfics, científics i literaris, per interpretar la Bíblia, fixar dates i en l'anàlisi de textos.

Per a realitzar aquesta tasca, calia conèixer el context en què van ser escrits els textos i els problemes que volien resoldre.

L'hermenèutica permet comprendre una obra millor que el seu autor, i una època, millor que els que hi van viure. Aquest és el mètode més adequat de les ciències de l'esperit per a comprendre el significat...