L'ideal estoic: la virtut com a font de felicitat
L'ideal estoic
Cap a l'any 300 aC, Zenó de Cition (334-262 aC) va començar els seus ensenyaments a Atenes, a l'àgora, sota uns pòrtics pintats (stoá poikile). D'aquesta manera naixia una de les escoles filosòfiques més influents i duradores de l'antiguitat: l'estoïcisme.
Els estoics durant l'Imperi romà
Els estoics més coneguts van viure durant l'Imperi romà: Sèneca (2 aC- 65), Epictet (55-135) i l'emperador Marc Aureli (121-180).
La virtut com a font de felicitat
Els estoics ensenyaven que la virtut és l'única cosa bona en la vida i ens proporciona pau espiritual, bon ànim i felicitat. La virtut és viure d'acord amb la naturalesa. Consisteix a adequar l'acció humana a la llei de la natura, identificada pels estoics amb la divinitat...