Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

L'ideal estoic: la virtut com a font de felicitat

Filosofia i ètica2,07 KB

L'ideal estoic

Cap a l'any 300 aC, Zenó de Cition (334-262 aC) va començar els seus ensenyaments a Atenes, a l'àgora, sota uns pòrtics pintats (stoá poikile). D'aquesta manera naixia una de les escoles filosòfiques més influents i duradores de l'antiguitat: l'estoïcisme.

Els estoics durant l'Imperi romà

Els estoics més coneguts van viure durant l'Imperi romà: Sèneca (2 aC- 65), Epictet (55-135) i l'emperador Marc Aureli (121-180).

La virtut com a font de felicitat

Els estoics ensenyaven que la virtut és l'única cosa bona en la vida i ens proporciona pau espiritual, bon ànim i felicitat. La virtut és viure d'acord amb la naturalesa. Consisteix a adequar l'acció humana a la llei de la natura, identificada pels estoics amb la divinitat...

Continua llegint "L'ideal estoic: la virtut com a font de felicitat" »

Descartes: Dualisme Ment i Cos, Anàlisi de la Divisibilitat

Filosofia i ètica2,84 KB

Selectivitat Juny 2012 (Sèrie 3): Anàlisi de Descartes

Observo que entre la ment i el cos hi ha una gran diferència en el fet que el cos per la seva naturalesa és divisible, i la ment és completament indivisible. En efecte, quan considero la ment, és a dir, a mi mateix només com una cosa que pensa, no en puc distingir cap part, sinó que em concebo com una cosa única i íntegra. I encara que sembla que tota la ment està unida a tot el cos, si perdés un peu, un braç o qualsevol altra part del cos, sé que no per això se suprimiria cap part de la ment. I de les facultats de voler, de sentir, d’entendre, etc., no se’n pot dir pròpiament parts, perquè és una i la mateixa ment la que vol, sent, entén, etc. Però amb les coses

...

Continua llegint "Descartes: Dualisme Ment i Cos, Anàlisi de la Divisibilitat" »

Teoria del coneixement: raó, experiència i idees

Filosofia i ètica3,69 KB

Teoria del coneixement

La raó i l'experiència

Descartes confia en la raó, en la seva força i infal·libilitat, Locke pensa el contrari ja que la raó treballa amb idees limitades i a vegades amb falsos principis, necessita suport del llenguatge el qual és imperfecte, és una guia important però limitada, no és omnipotent ni creadora perquè treballa amb l'experiència, i aquesta aporta idees.

En l'enteniment Humà, les idees no són creades per l'enteniment sinó per la passivitat de l'enteniment enfront la realitat, hi ha dos tipus de realitat: externa (essers naturals) i interna (la pròpia consciència), les idees varien de realitats, l'idea de sensació correspon amb la realitat externa i l'idea de reflexió amb l'interna que és la...

Continua llegint "Teoria del coneixement: raó, experiència i idees" »

Filosofia Cartesiana: Dualisme, Déu i Origen de l'Error

Filosofia i ètica2,75 KB

La Filosofia Cartesiana: Dualisme, Déu i Origen de l'Error

El Dualisme Cartesià: Cos i Ment

  • En l'home hi conviuen, des d'aquestes substàncies, la substància pensant i la substància extensa, que estan diferenciades però relacionades i connectades per la glàndula pineal. Descartes intenta explicar que el pensament i el cos han d'estar relacionats d'alguna manera, van alhora. Aquest concepte es coneix com a dualisme ingenu.
  • Compara el cos amb una màquina, considera el seu funcionament com el d'un rellotge, que a partir dels seus òrgans es manté en moviment. El cos es coneix a través de la física.

El Criteri de Certesa Cartesià

  • L'argument del criteri de certesa estableix que allò que es veu clar i distint en la ment és veritat, i es basa
...
Continua llegint "Filosofia Cartesiana: Dualisme, Déu i Origen de l'Error" »

Plató: Teoria de les Idees i Dualisme Antropològic

Filosofia i ètica4,46 KB

Vida i Obra de Plató

Plató (Aristocles), nascut a Atenes al segle IV a.C. (va morir als 80 anys), va intentar aplicar les seves idees polítiques a Siracusa. El governant Dionís el va vendre com a esclau, però un amic el va reconèixer i el va comprar, permetent-li tornar a Atenes. Allà, va fundar l'Acadèmia Platònica, on s'estudiaven diverses ciències. Va realitzar dos viatges més a Siracusa per intentar establir el seu programa polític, però no ho va aconseguir.

Va escriure diàlegs, que es poden dividir en quatre èpoques:

  • Època 1 (Joventut o Socràtica): Diàlegs curts i bells, influenciats per Sòcrates. Tracten temes morals i qüestions ètiques relacionades amb conceptes importants de la cultura grega, com ara la justícia,
...
Continua llegint "Plató: Teoria de les Idees i Dualisme Antropològic" »

El Mètode Científic: Guia Completa

Filosofia i ètica2,74 KB

Què és la Ciència?

Entenem per ciència qualsevol activitat que s'ocupa de resoldre problemes mitjançant l'observació i la lògica.

  • Si els problemes són físics, els estudiarà la física, que estudia els canvis de la matèria sense que canviï la substància.
  • Si els canvis són químics, els estudiarà la química, que estudia els canvis de la matèria que provoquen canvis interns.

Tant la física com la química són ciències experimentals, ja que a part de l'observació i la lògica, utilitzen l'experimentació i el mesurament.

El Mètode Científic

El mètode científic és el procés que utilitzen els científics per estudiar un problema i treure'n conclusions certes. Té els següents passos:

1. Observació

Ens adonem del problema i ens...

Continua llegint "El Mètode Científic: Guia Completa" »

Empirisme i Estètica: Hume i el Gust

Filosofia i ètica1,82 KB

L'Empirisme Anglès

L'empirisme és una tradició anglesa de principis del segle XVII. En l'àmbit anglès, el màxim exponent serà Hume al segle XVIII.

Psicologia de l'Art

Se centra en la psicologia de l'art: com es forma l'obra d'art i com es sent l'observador.

Dos Conceptes Clau

  • La Imaginació: Quin paper té en el procés creador i com fluïm a través dels sentits. Bacon defineix tres facultats del cervell: la raó, la memòria i la imaginació. Fox diferencia dos tipus d'imaginació: simple i composta.
  • El Debat sobre el Gust: És subjectiu o social?

Teoria de les Associacions

Es crea una teoria sobre com funciona la psicologia, la teoria de les associacions.

Hume i els Principis d'Associació

Hume, al segle XVIII, amplia aquest principi d'associació...

Continua llegint "Empirisme i Estètica: Hume i el Gust" »

Tipus d'Oracions Compostes: Juxtaposició, Coordinació, Subordinació

Filosofia i ètica3,47 KB

Tipus de Proposicions i Oracions Compostes

La Juxtaposició

La juxtaposició: les proposicions són independents entre elles, estan al mateix nivell sintàctic, tenen sentit complet i s'uneixen mitjançant signes de puntuació.

La Coordinació

La coordinació: les proposicions són independents entre elles, estan al mateix nivell sintàctic, tenen sentit complet i s'uneixen mitjançant conjuncions o locucions conjuntives.

Tipus de Coordinació i Nexes

  • Copulatives: i, ni.
  • Adversatives: però, no obstant, tanmateix, sinó, sinó que.
  • Disjuntives: o, o bé.
  • Distributives: ara ... ara, ni ... ni, no solament ... sinó que.
  • Explicatives: és a dir, o sigui, això és.

La Subordinació

Característiques de la Subordinació

La subordinació: Estan formades per...

Continua llegint "Tipus d'Oracions Compostes: Juxtaposició, Coordinació, Subordinació" »

L'Ètica Kantiana: Raó Pràctica, Imperatiu Categòric i Postulats

Filosofia i ètica6,16 KB

KANT: L'Ètica i la Raó Pràctica

L'Ètica Kantiana: Fonaments i Preguntes Clau

Kant ja ha contestat la pregunta: «Què puc saber?». Tanmateix, l'ésser humà no viu tan sols de coneixements. Certament, l'ésser humà fa un ús teòric de la raó, però també en fa un ús pràctic. No només és un ésser que coneix, sinó que a més és un ésser que actua i que es val de la seva raó per a guiar i orientar la seva acció. Per això ha de respondre les dues preguntes que queden: «Què he de fer?» i «Què puc esperar si faig el que he de fer?». La resposta es pot trobar a la Crítica de la Raó Pràctica i a la Fonamentació de la Metafísica dels Costums.

El Valor de la Humanitat en la Filosofia Moral de Kant

Molt sovint es valora l'aportació...

Continua llegint "L'Ètica Kantiana: Raó Pràctica, Imperatiu Categòric i Postulats" »

Filosofia i Psicologia: Explorant la Condició Humana

Filosofia i ètica8,14 KB

Viktor Frankl: Reflexions sobre l'Existència

  • La Il·lusió de l'Indult: L'Esperança com a Motor

La conservació de l'esperança en moments difícils, la fe amb l'esperança pot ser la diferència entre la mort i la desesperació.

  • La Visió d'Homes Penjats: Enfrontar la Pròpia Mort

Deixem enrere la incertesa i ens enfrontem a la realitat, ja que tot i veure la mort d'una altra persona, indirectament veiem la nostra pròpia mort.

  • Les Mentides de la Medicina: Enfocament Col·lectiu vs. Individual

La medicina treballa produint fàrmacs i cures per a casos generals, és a dir, crea medicaments per al col·lectiu de la societat. Frankl ens diu, però, que a part dels fàrmacs, una part de la cura també està en les ganes de viure del pacient i de la...

Continua llegint "Filosofia i Psicologia: Explorant la Condició Humana" »