Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

David Hume: Crítica de la Metafísica i la Ciència

Aquest pensador va portar a terme una crítica molt clarificadora de la metafísica i de la ciència, i va haver de pagar el preu d'adoptar un escepticisme radical: és a dir, haver de rebutjar la possibilitat d'un coneixement objectiu i científic de la realitat. Hume va argumentar la impossibilitat d'arribar a la veritat en el coneixement, ja que aquest es fonamenta en dades obtingudes a través de l'experiència, que sempre és subjectiva.

La filosofia de Hume no només va despertar Kant del <>, sinó que va emprendre un camí irreversible des del coneixement científic fins a l'ètica, perquè va posar de manifest que: <>, i va assumir que no hi ha cap més certesa respecte...

Els Drets Humans

Els drets humans són les exigències morals més bàsiques que han de ser satisfetes per mostrar el respecte degut a la dignitat de les persones.

Característiques dels Drets Humans

Expressen les condicions més bàsiques que cal complir. Per això es diuen:

• Universals: Cal que es reconeguin a tots els éssers humans, sense excloure a ningú. Encara no s'ha aconseguit la realització completa dels drets fonamentals de tothom, però això no vol dir que no siguin universals.
• Preferents: Si entren en conflicte amb altres drets, els drets humans tenen preferència, han de ser protegits d'una manera prioritària. Per exemple, el dret a la vida, la salut...
• Imprescindibles: No es poden perdre, no caduquen, sinó que tenen vigència per

LCT: Reflexions sobre la condició humana

Encara que..., reflexió sobre la humanitat en general i la visió de la vida, sobre la relació que hi ha entre l'hàbit lector i la condició humana, ja que la manera com llegim és el reflex de la nostra manera de ser. Relació entre l'hàbit lector i la condició humana.

Estil: Modalitzat, díctics com en 1a persona del singular, però també en 1a persona del plural. Ens indica que Fuster no perd de vista mai el seu públic, i mentre l'informa, procura enunciar-li amb la major veracitat possible el seu punt de vista, alhora que s'esforça a fer-lo pensar sobre el tema per ell mateix. Modalització: ús de substantius valoratius, d'adjectius, d'adverbis de manera i quantificadors. Metàfores, comparacions,...

Què és la Reflexió Filosòfica de la Ciència?

La reflexió filosòfica de la ciència s'ocupa d'analitzar i qüestionar els fonaments, mètodes i abast del coneixement científic.

Preguntes Fonamentals Abordades

La filosofia de la ciència aborda preguntes fonamentals com:

• Què és la ciència?
• Com s'adquireix el coneixement científic?
• Quina és la relació entre la ciència i la realitat?

Aquestes són algunes de les qüestions centrals que explora.

Temes Centrals de Debat

El Problema de la Inducció

Un dels temes centrals en la reflexió filosòfica de la ciència és el problema de la inducció, plantejat pel filòsof David Hume. Aquest problema es refereix a la dificultat de justificar la validesa de les generalitzacions científiques a partir...

DiscInter: Explicar i comprendre la realitat, mítica, racional (filosòfica/científica) o basats en el coneixement ordinari, també poden estar influenciats per l'ideologia i les pseudociències.

RacioValora: Capacitat humana de fer judicis de valor, creences i preferències, és a dir, d'avaluar si una cosa és desitjable o no desitjable, bona o dolenta, justa o injusta, i així successivament.

RacioTeòrica: La capacitat de pensar de manera lògica. Es tracta d'utilitzar la lògica per aconseguir conclusions vàlides i coherents.

1. La creença lògica. Exemple: Els solters no són casats.

2. La creença pot ser comprovada directament. "solter"

3. La creença és compartida per la comunitat científica.

4. La creença es basa en afirmacions d'autoritats

Política

Les idees polítiques les exposa en els seus tractats sobre el Govern Civil. Per Locke, en un estat, cal que hi hagi un poder polític que:

• Dicti lleis (com pena de mort)
• Executi les lleis (si cal per força)
• Protegeixi la propietat privada

Estat de naturalesa: dret natural

Dret de vida: si Déu ens ha donat vida, ningú ens pot prendre aquest dret (només en defensa).

Dret de llibertat: si Déu mana treballar, he de tenir llibertat de fer-ho.

Dret de propietat: Déu obliga a treballar per poder viure dels guanys i de la terra que conreem. Ningú té dret a tenir més terra de la que pot conrear. En cas contrari, es viola el dret dels altres a treballar i a la propietat.

Objectiu: complementar l’ordre natural per millorar l'estat de naturalesa...

Dadaisme: La revolta contra la societat i la tradició

El Dadaisme va més enllà que el Futurisme. Va sorgir en plena Primera Guerra Mundial l’any 1916 com a resposta contra la societat que l’havia provocada. Els precursors del moviment van ser Tristan Tzara i Francis Picabia. Aquest últim va fundar la revista “391”, portaveu del dadaisme a Catalunya.

Exigien la destrucció absoluta dels mitjans d’expressió tradicionals que havien encaminat l’ésser humà cap a la seva pròpia mort i defensaven una expressió totalment espontània. Participaven d’un esperit rebel que propugnava l’autonomia del jo creador i un desig d’alliberament mental.

Futurisme: L'exaltació de la velocitat i la màquina

L’any 1909, Filippo Tommaso Marinetti...

EPICUR

Filo nmes té sentit si contribueix a aconseguir felicitat, i la felicitat nmes es pot aconseguir x mitja de filo.

Fonaments experiència:

Plaer (bé suprem, felicitat/¿): indica allò que convé al nostre organisme, inclinació natural a buscar-lo. Dolor (mal suprem, infelicitat): indica allò que perjudica al nostre organisme, inclinació natural a evitar-lo. X demostrat que és una inclinació natural buscar gent que no està condicionada per la societat, la natura o els animals.

No tot el que és agradable i desagradable va lligat, Epicur diu que hem de fer un càlcul de dolor i de plaer que ens aporta la decisió. Tot el que deia Plató (bona persona...) s'ha de posar en el balanç. SAVIESA: coneixement que ens permet gaudir d'una...

Arguments Immortalitat ànima:

1) Sabem coses no aprés a la vida - les ha aprés la nostra ànima abans de néixer, pot seguir existint després de la mort. 2) Contraris segueixen procés cíclic - els morts es generen a partir dels vius i al revés. 3) Només es poden destruir coses compostes per molts elements - el cos pot l'ànima no.

Dimensions de l'ànima:

Anima Racional: pensament, raó.... SAVIESA / Anima irascible: voluntat, dignitat... VALENTIA / Anima Concupiscible: desitjos, sexe... MODERACIÓ

Virtud conjunta: JUSTÍCIA. 4 virtuts = Bona persona

Carro alt:

Cavall blanc (ànima irascible) Caball negre (concupiscible) Persona (ànima racional) carro (cos) Objectiu de la vida és disciplinar-nos.

Món coses:

Com pensa Heraclit, constantment...

Veritat i Realitat

Exemples de Veritat

• Aristocles: Proposició formal. En no tenir experiència, es considera falsa per ser una opinió sense base empírica.
• Pepito: Proposició empírica. Hi ha experiència i coincideix amb la realitat. Fa referència a la veritat com a correspondència, ja que hi ha evidència.
• Quadrat dels catets: Proposició empírica i veritat com a coherència, ja que no contradiu el que està acceptat, essent una fórmula.
• Rolex: No és una proposició, ja que no té raonament i no es pot saber si és veritat o no.

Definició de Realitat

Des d'un punt de vista filosòfic, concretament de la metafísica, classificada en pluralisme espiritualista, es parla d'una realitat material i una altra d'espiritual que fa referència als...