Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Definició d'Enquesta i Conceptes Clau

“Una enquesta és una investigació realitzada sobre una mostra de subjectes representativa d’un col·lectiu més ampli, que es duu a terme en el context de la vida quotidiana, utilitzant procediments estandarditzats d’interrogació, amb la finalitat d’obtenir mesures quantitatives d’una gran varietat de característiques objectives i subjectives de la població.”

Tipus de Mostreig en Enquestes

A continuació, es presenten exemples dels tipus de mostreig més comuns:

• Mostreig Simple: Volem enquestar els ciutadans d’un municipi, sense més distinció de sexe, edat, etc. Agafem una llista de cens o padró i extraiem aleatòriament els noms.
• Mostreig Sistemàtic: En el mateix cas que abans, dividim

L'hominització

Aparició del gènere Homo

L'hominització és el procés evolutiu que va portar a l'aparició del gènere Homo i de les seves diferents espècies, com Homo habilis.

Conducta instintiva vs. Conducta apresa

• Conducta instintiva:
  • És específica de l'espècie, no individual.
  • És hereditària i innata.
  • És estereotipada i rígida.
• Conducta apresa:
  • És individual i exclusiva del subjecte.
  • És adquirida; la capacitat d'aprendre és innata, però la conducta no.
  • És modificable i es pot desaprendre.

Cultura i Societat

Definició de Cultura

La cultura s'oposa a allò innat. Representa l'adquirit, l'artificial, allò creat pels humans. És diversa, exclusiva i, fins i tot, divergent.

Enculturació

L'enculturació és el procés d'aprenentatge i integració...

Comparació entre Plató i Mill

Tendència filosòfica

• Plató: Idealista i racionalista
• Mill: Utilitarista i liberal

Origen de la societat

• Plató: Naturalisme social. Impossibilitat de l’autosuficiència i de l’individualisme. Necessitat de col·laboració i el repartiment de funcions.
• Mill: Naturalisme social. Tendència espontània i natural de l’ésser humà a viure en societat i contemplar els interessos dels demés. Valoració de l’individualisme i respecte de la llibertat personal.

Posició de l’individu dins l’estat

• Plató: L’Estat per sobre de l’individu. Defensa de l'ordre i la justícia per sobre de les llibertats i drets personals. Analogia entre ànima i ciutat. Estamentalisme: productors, guardians, governants. Estaments

La Moral del Ressentiment i el Temps

El superhome serà capaç d'acceptar l'etern retorn. La moral del ressentiment odia el temps perquè aquest és destructor, és l'esdevenir en què tot canvia. El temps és desaparició, no-ser. El temps és culpable i responsable i pateix l'efecte de la venjança de la moral sacerdotal. És culpable de tot el mal i el dolor que hi ha en l'existència. Però cal retornar a l'esdevenir la seva innocència, perquè a l'ésser humà, ningú no li atorga les seves qualitats, ni déus, ni pares, ni la societat; per tant, ningú no és responsable ni culpable de la seva existència.

Arguments de Nietzsche per a l'Etern Retorn

Nietzsche proposa diversos arguments per tal de demostrar la necessitat de l'etern retorn....

El Bé com a Plaer: L'Hedonisme

L'hedonisme és una teoria ètica que identifica la felicitat amb el goig dels plaers.

L'aplicació de l'hedonisme busca l'assoliment de:

• Autarquia (autosuficiència)
• Ataràxia (tranquil·litat de l'ànima)

El Tetrafàrmac d'Epicur: Quatre Principis per a la Felicitat

Epicur considera que hem de seguir quatre principis per ser feliços (el tetrafàrmac):

1. No tenir por dels déus, perquè no intervenen en la vida dels humans.
2. No tenir por de la mort.
3. Tenir la convicció que el dolor i el mal són fàcils d'evitar.
4. El plaer i el bé són fàcils d'assolir.

Classificació dels Plaers segons Epicur

Epicur també fa dues classificacions de plaers:

• Plaers dinàmics: Plaers molt intensos.
• Plaers catastemàtics: Plaers equilibrats

Metafísica Cartesiana: L'Estructura de la Realitat

L'estructura de la realitat, per aplicació de les idees clares i distintes, és tripartida: jo, Déu i món extern, on Déu serveix de pont entre l'existència del jo i el món. Cadascuna d'aquestes realitats constitueix un àmbit de la substància.

Què cal entendre per substància?

Descartes la defineix com: «Una realitat que existeix de tal manera que no precisa de cap altra realitat per a existir.» Literalment, aquesta definició és aplicable només a Déu, ja que els éssers finits, en haver estat creats i ser conservats per Ell, precisen de Déu. Descartes s'adona d'aquest problema, però pensa que pot mantenir la definició respecte al món i la ment, perquè el que vol subratllar...

Conceptes Fonamentals de l'Acció Humana

Raó Tècnica

Producte dels dos, transformadora de l'entorn.

Causa

Tot allò que provoca que passi alguna cosa.

Motiu

Força o impuls que ens porta a fer alguna cosa.

Intenció

Resultat que es pretén obtenir amb l'acció.

Voluntat

Intenció decidida de voler fer alguna cosa.

Decisió

Idea, pensament sobre el qual s'ha de fer.

Conscient

Té plena coneixença d'allò que farà.

Voluntari

Decisió pròpia, sense que l'obliguin.

Conseqüència

Resultat d'una cosa que ha passat abans.

Sentit de l'Acció

Permet comprendre allò que ha passat.

Mitjà

El com.

Fi

Allò que es pretén aconseguir.

La Responsabilitat

Definició de Responsabilitat

Obligació de respondre, ser garant de certs actes.
Ser responsable: aquell que és conscient...

El Dolor: Físic i Espiritual

Parlem de dolor si hi ha un patiment. Pot ser:

• Dolor físic: quan ens referim a una sensació determinada, caracteritzada per la seva naturalesa desagradable. Inclou les sensacions més variades, però totes tenen un component físic destacat.
• Dolor espiritual o vital: és una experiència d'aflicció o angoixa que pot estar produïda per un gran nombre de causes: pèrdua d'algú, insuficiències afectives, insuficiències materials, problemes de salut, insatisfacció amb un mateix... Es pot considerar efecte, ja que sovint és conseqüència de les limitacions que ens imposa la vida. Quan no hi ha una causa aparent que justifiqui aquest dolor intens, podem pensar que és natural o inherent a la vida mateixa. En aquests