Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Una observació controlada que serveix per a comprovar la veritat de les prediccions derivades d’una hipòtesi

Filosofia i ètica3,92 KB


-Inducció i veritat de fet perquè no necesita lexperiencia per resoldre el problema
-Deducció i veritat de raò , universal.
-Deducció i veritat de raò perquè necesita lexperiencia per resoldre el problema
-Deducció i veritat de la raò perquè necesita lexperiencia per resoldre el problema

El mètode de les ciències formals no es refereix fets de l'experiència, sinò a la forma dels raonaments, en canvi, en el mètode de les ciències materials utilitzen sobretot el raonament deductiu.
El mètode de les ciències formals utilitza tant en les ciències formals com en les empíriques, però les ciències formals la utilitzen com a procediment quasi exclusiu, mentre que el mètode de les ciències materials contè moments d'inducció i moments

...
Continua llegint "Una observació controlada que serveix per a comprovar la veritat de les prediccions derivades d’una hipòtesi" »

Dubte esceptic i dubte metodic

Filosofia i ètica5,21 KB

1. Dubte hiperbòlic: Aquesta és una hipòtesi plantejada per Descartes; prou agosarada per L’època en que vivia. Planteja que el món no sigui la creació d’un Déu de bondat sinó d’un Déu enganyador. Fa pensar que fins i tot podria haver-hi algun geni dolent que ens Enganyés i ens fes creure que tot el que coneixem és real sense necessitat de que ho sigui, Per això fins i tot s’ha de dubtar d’allò evident. Com per exemple: dubtar sobre les Matemàtiques. 2. Subratllar text dubte hiperbòlic En aquest text no surt explicat literalment el dubte metòdic, però apareix en diferents Fragments com per exemple: - “Després de reconèixer que hi ha un Déu reconec que no és un Déu enganyador.” - “Com per exemple les veritats
...
Continua llegint "Dubte esceptic i dubte metodic" »

Sòcrates i la Filosofia: Diàleg i Coneixement

Filosofia i ètica16,17 KB

Què ensenyava realment Sòcrates?

Ensenyava a dialogar críticament.

Quina diferència hi ha entre ensenyar i dialogar?

El que ensenya ha de saber el que està ensenyant. El que dialoga pot tenir les seves pròpies idees, però ha d'estar disposat a acceptar les idees de l'altre i a corregir les seves pròpies si les raons que sorgeixen en el diàleg són prou fortes.

Pot tenir la filosofia una dimensió pràctica?

Posem un exemple. Un filòsof, per exemple, es pot preguntar què és i com s'aconsegueix la felicitat en aquesta vida, i això té una clara orientació pràctica.

La filosofia i la ciència són camins on cada nova resposta ens permet obrir noves preguntes. Però hi ha una diferència clau entre la història de la filosofia i la història

...
Continua llegint "Sòcrates i la Filosofia: Diàleg i Coneixement" »

Criteris de veritat i actituds filosòfiques davant la veritat

Filosofia i ètica4,3 KB

Criteris de veritat

Criteris de veritat: v.com a correspondencia:una afirmació és veritable quan el que diu es correspon amb la realitat./Criteri de evidència:dubte metòdic (posar en qüestió el que no està segur) el criteri de v com a evidència afirma que alguna cosa és veritable quan resulta absolutament impossible de dubtar/C.v.coherència:una afirmació és veritable quan no és contradictòria i quan encaixa amb altres veritats.V.pragmàtica:te en compte les conseqüències pràctiques que es deriven del fet d'acceptar una afirmació com a certa/V.com a consens:el que considerem veritable, és el producte d'un acord obtingut després d'un procés de diàleg.
Actituds filosòfiques davant la veritat: dogmatisme:és possible conèixer
...
Continua llegint "Criteris de veritat i actituds filosòfiques davant la veritat" »

Sobre la Veritat i la Mentida en Sentit Extramoral

Filosofia i ètica4,92 KB

Sobre la Veritat i la Mentida en Sentit Extramoral

- Avaluació crítica del coneixement i el llenguatge: posa en dubte la validesa moral i metafísica absoluts.

- Autosupressió de la moral: els conceptes metafísics són metàfores.

- Llenguatge: prejudici ja format i consolidat.

- Crítica al platonisme (comporta nihilisme).

Anàlisi Ontològica

- Refusa tota onto que nega la vida com a esdevenir des d’un concepte de raó.

- Refuta la divisió metafísica ésser – aparença.

- Anàlisi genealògica: redueix la validesa d’idees al seu valor.

- Els conceptes fixats per la raó humana no responen a la raó ni són veritats lògiques ni necessàries; responen a la necessitat de supervivència.

- Raó i raó metafísica: expressions de la voluntat...

Continua llegint "Sobre la Veritat i la Mentida en Sentit Extramoral" »

Racionalisme: Elements, Característiques i Mètode de Descartes

Filosofia i ètica2,86 KB

Elements del Racionalisme

La importància de la raó: Els sentits subministren informació, però pot ser confusa per si mateixa i ha de ser interpretada per la raó. La raó és la justificació del coneixement.

L’existència d’idees o veritats innates: S’activen quan es viu una experiència. Aquestes proposicions són veritables sense necessitat d’utilitzar els sentits. La raó caracteritza l’ésser humà i pot fer hipòtesis, etc., i reflexionar sobre qualsevol cosa. És universal ja que està en tota l’espècie humana.

La raó s’oposa al criteri d’autoritat: La raó pertany al subjecte humà i amb aquest instrument racional pot prevenir errors. La raó és claredat i detecta equivocacions.

El model de coneixement és el matemàtic:

...
Continua llegint "Racionalisme: Elements, Característiques i Mètode de Descartes" »

Guillem d'Occam, Sant Agustí, Sant Anselm i Sant Tomàs: Filosofia i Fe

Filosofia i ètica3,81 KB

Guillem d'Occam: L'Experiència com a Fonament

Guillem d'Occam: La supremacia de l'experiència: l'experiència és font i fonament del coneixement, i esdevé criteri de veritat. La fe és important, però l'experiència ho és més. Negació de l'existència d'idees innates: la ment és com un full en blanc. Per omplir-lo, depenem dels sentits. Interès per l'estudi del coneixement humà: es planteja com és possible l'origen del nostre coneixement. Dificultat o impossibilitat d'una metafísica: dificultat per obtenir coneixement metafísic vàlid. Les ciències experimentals com a model: mentre que els racionalistes preferien les deduccions matemàtiques, els empiristes es basen en l'observació de la ciència.

Sant Agustí: La Fe i la Raó

...
Continua llegint "Guillem d'Occam, Sant Agustí, Sant Anselm i Sant Tomàs: Filosofia i Fe" »

La Recerca del Sentit: Religió, Existència i Dimensions Humanes

Filosofia i ètica3,09 KB

La Recerca del Sentit: Perspectives sobre la Religió i l'Existència

La religió aborda la pregunta del sentit de l'existència. Hi ha tres formes bàsiques de respondre-la:

  • Absència de sentit: La nostra vida i el món són absurds. No hi ha vida després de la mort, i la vida no té sentit ni valor.
  • Sentit fins a la mort: La vida té sentit i valor fins a la mort, però després no hi ha res.
  • Sentit transcendent: La vida té sentit i valor que va més enllà de la mort. Es creu que, després de la mort, les persones tindran una altra vida.

Les religions es poden interpretar com a propostes de sentit transcendent per a les persones, sobretot perquè no es poden imposar. Cada religió ofereix una forma de vida, intentant fer creure que aquesta...

Continua llegint "La Recerca del Sentit: Religió, Existència i Dimensions Humanes" »

La Política: Definició, Reptes i el Bé Comú en Democràcia

Filosofia i ètica2,71 KB

La Política: Una Visió Social

L'ésser humà és social: viu en grup, s'organitza, col·labora amb els altres, aprèn dels altres... i també es troba amb tensions i conflictes.

El Bé Comú i la Democràcia

El bé comú és el conjunt de condicions que asseguren la dignitat i el ple desenvolupament de totes les persones i satisfan els interessos de tothom. La democràcia és una fórmula per a fer compatibles els diversos interessos i el bé comú. Tots els ciutadans majors d'edat poden participar en la presa de les grans decisions i així, guanyi qui guanyi, la decisió és el resultat d'un procés conjunt i ha de ser acceptada per tots.

Diversitat de Propostes Polítiques

Com aconseguir el bé comú? Parlem del corrent liberal i del socialdemòcrata:...

Continua llegint "La Política: Definició, Reptes i el Bé Comú en Democràcia" »

Conceptes Clau Filosofia Antiga Grega: Glossari Essencial

Filosofia i ètica4,23 KB

Tetrapharmakon

Tetrapharmakon: És la cura per a quatre pors: els déus, la mort, el destí i el dolor.

Ataraxia (Estoics)

Ataraxia: Els estoics la defineixen com la impertorbabilitat de l'ànima.

Cínics

Cínics: És una escola del període de la filosofia hel·lenística que es caracteritza per seguir una filosofia antisistema i antisocial.

Apatheia (Escèptics)

Apatheia: És la indiferència davant del món.

Intel·lecte Agent (Aristòtil)

Intel·lecte Agent: És un procés inductiu, de concret a general.

Cavall Negre (Mite de l'Auriga, Plató)

Cavall Negre: En el mite de l'auriga de Plató, representa els instints en un humà i els comerciants en una ciutat.

Justícia (Plató)

Justícia: Terme utilitzat per Plató per descriure la distribució perfecta....

Continua llegint "Conceptes Clau Filosofia Antiga Grega: Glossari Essencial" »