Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Vigència de l'Actitud Filosòfica: Valor i Actualitat

L'actitud filosòfica es caracteritza per la seva utilitat i rellevància, manifestada en diversos aspectes clau:

• Problematitzadora: El valor de la filosofia no rau en les respostes, sinó en les preguntes.
• Universalista i Interdisciplinària: No es limita a un cert àmbit, sinó que abasta tota la realitat.
• Crítica: Intenta descobrir errors sense donar res per suposat.
• Clarificadora: Consisteix en l'anàlisi conceptual.
• Pràctica: Ajuda a orientar-nos en la vida.

Possibilitat d'Accedir a l'Absolut

Diferents postures davant la qüestió de l'existència de Déu o l'Absolut:

Teisme

Accepten i creuen en Déu. Consideren possible conèixer Déu i accedir-hi.

Ateisme

Rebutgen i neguen Déu. Com...

L'ésser humà i la paradoxa del coneixement

L’ésser humà és un ésser obert, sense límits. Per tant, hi ha una paradoxa: cada vegada que ens coneixem més, en sabem menys de nosaltres mateixos.

Teories sobre la relació ment-cos

• Monisme: És una teoria que defensa el cos; per això diu que l’únic que existeix és el nostre cos. La ment és una ficció o un error. Exemple: Un metge és monista, ja que si li dius que tens depressió, et farà prendre unes pastilles.
• Dualisme: És la teoria que defensa dos elements constitutius de l’ésser humà: COS + MENT. Exemple: Un psicòleg et donarà consells.
• Emergentisme: És la teoria que diu que el cos i la ment són un producte del cervell. El cos és la condició de la ment.

L'ètica i el saber

...

...

L'Ètica Aristotèlica: La Recerca de la Felicitat

Segons Aristòtil, la finalitat de la vida és la felicitat; per tant, aquesta serà el bé de l'home. Però, què s'entén per felicitat no és tan fàcil de determinar. Davant aquesta qüestió, es poden adoptar dues actituds:

• Deixar que cadascú decideixi què pot fer-lo feliç; això significaria renunciar a realitzar una teoria moral.
• Analitzar la naturalesa humana. Així es pot arribar a la conclusió que cada ésser és feliç realitzant l'activitat que li és pròpia i natural. Aquesta concepció es deriva de la visió finalística que té Aristòtil de la naturalesa. És a dir, si tot ésser natural realitza certes activitats, l'exercici d'aquestes significarà la satisfacció de les

...

La Veritat dels Fets

La distinció entre realitat i aparença ha estat objecte d’una llarga polèmica en la història de la filosofia. Sovint ha predominat la concepció que considera les aparences com a ocultacions de la realitat. Segons això, les coses que veiem no són tal com semblen. Així, s’ha considerat que les aparences ens enganyen i oculten l’autèntica realitat, ja que no ens deixen veure com són realment les coses.

Els fets vertaders són els fets autèntics, enfront dels aparents o enganyosos. Per això, s’entén la recerca de la veritat com un procés de desvetllament del que és autèntic, que, altrament, romandria ocult per les aparences.

La Veritat de les Proposicions

Classes de Veritat

La veritat es pot classificar segons...

Identitat i Trets Personals

Identitat: Ens definim mitjançant un conjunt de trets identitaris que són variables a cada persona. L'arrel és un sentiment, però que es pot racionalitzar.

Trets Identitaris Clau

1. Característiques físiques i psicològiques.
2. Identitat de gènere.
3. Orientació sexual.
4. Ètica personal.
5. Origen nacional.
6. Trets culturals.
7. Grups dels quals formem part (la família, etc.).

Autoconeixement i Autoestima

Autoconeixement

És el coneixement d'un mateix: conèixer les nostres capacitats i quines són les nostres limitacions, així com conèixer els nostres defectes.

Autoestima

És la valoració que tenim de nosaltres mateixos. Tenir una autoestima correcta implica reconèixer el nostre valor, evitant valors de submissió.

L'Ètica: La Recerca

...

Epistemologia: discrepàncies entre Plató i Aristòtil

Punt de més discrepància entre el model platònic i aristotèlic (diferències)

• Aristòtil: diu que les idees són una reproducció d'allò que existeix en el nostre món, en què l'essència de les coses no pot estar separada de les coses.
• Plató: existència d'un món sensible (món del canvi i de l'aparença) i d'un món de les idees (intel·lectual, autèntica realitat, món que habiten les idees; és on es produeix l'autèntica essència de les coses). (teoria de la realitat)
• Aristòtil: el coneixement intel·lectual és posterior a la percepció prèvia dels nostres sentits; els conceptes no són independents.
• Plató: descarta el coneixement sensorial com a via vàlida; per a ell, en

...

EL MITE: conta una historia sagarada, relata un esdeveniment que ha tingut lloc al començament primordial. Es considera com una historia sagrada i per tant vertadera, ja que es refereix sempre a reaalitats. El mite cosmogonic es vertader, perque l'existencia del món está ací per a provar-lo. El mites no relaten sols l'origen del mon, del s animals, de les plantes i de l'home, sinó que tambés tots els esdeveniments primordials a conseqüencia dels quals l'home ha arribat a sel el que es avui, es a dir, un ser, mortal, sexuat, organitzat en societat, obigat a treballar per a viure.

LES EINES

- Textos: argument: es un raonament que consta d'un conjunt de proposicions connectades per partícules connectives. Tenen proposicions, judicis, els...

Fenòmens i Idees: Kant i el Noumen

Els fenòmens són intuïcions empíriques i representacions d'espai-temps que defineixen on es troba el nostre coneixement. Les idees, abans de la raó, ens porten al noumen. Kant afirma que tenim ganes que el noumen existeixi, així com la llibertat, la immortalitat de l'ànima i Déu, que són condicions per al bé.

L'Imperatiu Categòric

L'imperatiu categòric consisteix a fer un judici moral a través del raonament. Mentre que D. Hume parla del sentiment de simpatia, J. Kant sosté que la raó (imperatiu categòric) ens dona la llibertat, la qual ens dona consciència i provoca el deure.

Escoles Existencialistes

• Sentit transcendent: Søren Kierkegaard influeix en Miguel de Unamuno. L'existència és l'ànsia

...

No hi ha una filosofia completa que no pretenga establir, almenys en el bàsic, una certa ètica, és a dir, una reflexió entorn de la millor forma de viure. Descartes no evitarà aquesta qüestió i en el seu Discurs del Mètode proposarà unes regles bàsiques per a conduir-se en la vida. No obstant això, el mateix Descartes assenyala de forma clara en aquesta obra que aquestes regles són provisionals, ja que s'admeten abans d'haver establert el mètode que ens portarà al coneixement de veritats en filosofia. Cabria esperar que, posteriorment a això, Descartes hagués aplicat aquest mètode a l'ètica i hagués establert també uns principis ferms i indubtables quant a la moral i la política; no obstant això, mai ho arriba a fer. Però,...