Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Sòcrates i els sofistes

Deixen d’estudiar la phýsis i es dediquen al nomos (estudien principalment l’ètica, la moral i la política). Això és a causa del cansament sobre les teories de la natura, ja que porten més de 200 anys i encara no s’havia arribat a cap conclusió, i també pel fet que la gent ja no viu al camp (natura), sinó que viu a les ciutats.

Abans, la persona virtuosa a Grècia era aquella que tenia força física, ja que els importants eren els guerrers; però, després, quan va aparèixer la democràcia a Atenes, la persona virtuosa era aquella que sabia parlar i que convencia la gent, ja que es considerava que era una persona poderosa. Per saber parlar cal aprendre l’oratòria, i per això mateix es demanen professors...

Teories Ètiques i la seva Justificació Moral

Les teories ètiques intenten explicar o justificar la moral i sistematitzar-la. Es divideixen en diversos tipus:

1. Eudaimonisme

Està relacionat amb les tendències teleològiques (aquelles que defensen que tot té un sentit i una direcció). L’ideal és la felicitat; la tendència natural de l'ésser humà és buscar ser feliç.

• Aristòtil (s. IV a.C.): Som éssers socials i, per arribar a la felicitat, hem de viure en societat (polis).
• Immanuel Kant (s. XVIII): Proposa una ètica racional que busca una moral igual per a tothom. Classifica els judicis morals (imperatius) en dos tipus:
  • a) Categòrics: Judici que és bo per si mateix.
  • b) No categòrics: Judici que va més enllà de l'obligació; hi

La Individualitat com a Element Clau del Benestar

La individualitat és la llibertat per viure d’acord amb els nostres gustos, per definir i poder aconseguir els nostres propis objectius. La individualitat és un dels principals elements de la felicitat humana, del progrés individual i social.

En Què Consisteix la Individualitat?

La individualitat consisteix a triar les nostres pròpies opcions vitals i cultivar la intel·ligència, però també els impulsos i desitjos propis en el seu equilibri harmoniós.

Utilitat de la Individualitat per a la Societat

Un cop cultivada la individualitat, sorgeixen el vigor individual, l’espontaneïtat i l’originalitat. Aquesta diversitat actua com un multiplicador social i ofereix noves possibilitats de...

L'Inductivisme: La Ciència i la Inducció

L’epistemologia, part de la filosofia que analitza la ciència, es va convertir en una part central de la investigació filosòfica amb la Revolució Científica, quan els avenços tecnològics aconseguits per les ciències van ser interpretats amb un enfocament inductivista.

Fonaments de l'Inductivisme

L’inductivisme afirma que la ciència es construeix mitjançant raonaments que, partint de l’experiència, tracten d’obtenir conclusions aplicant la generalització. Ha tingut molts partidaris des de l’inici de la ciència moderna, com ara:

• Francis Bacon
• John Stuart Mill, que va defensar l’inductivisme com a procediment bàsic per a l’avenç de les ciències.

Els inductivistes creuen que la...

El Dubte Metòdic i la Primera Veritat (Cogito)

Partint de la suposició que tot el que veu és fals, Descartes considera com a fals tot allò del qual és possible dubtar:

• El que li diuen els sentits.
• L'existència del seu propi cos.
• L'existència del món material.
• L'existència de Déu.
• La seva pròpia existència.

No obstant això, troba una proposició de la qual no es pot dubtar: que ell existeix, perquè per dubtar i per pensar, ell ha d'existir. Aquesta és la primera veritat, el cogito.

Definició de Termes Clau

• Extensió: la capacitat d'ocupar espai.
• Quimeres: coses que algú pretén que existeixen, però que en realitat no ho fan.

L'Escepticisme Metòdic de Descartes

L'escepticisme metòdic de Descartes, exposat a la primera meditació, és...

Plató i Descartes: Anàlisi Filosògica

Epistemologia: El Coneixement i les Idees

En primer lloc, cal destacar que tant Plató com Descartes són autors idealistes; és a dir, creuen que les idees són la base de la teoria epistemològica. Però el punt de partida de tots dos és diferent:

• Per a Plató, les idees han existit sempre (preexistència).
• Per a Descartes, les idees són producte del raonament.

Tots dos filòsofs defensen l'existència de l'innatisme en el coneixement. Si bé Descartes és el primer que fa servir aquesta terminologia per justificar l'existència de les idees innates en l'home, Plató, amb la seva teoria de les idees, ja va justificar l'existència de les idees de manera innata en l'home.

Per a Descartes, aquest innatisme...

La Justícia en la Ciutat i en l'Individu

Ara acabem la investigació que hem començat en la creença que si provàvem de veure la justícia en qualsevol cosa més gran que la tingui en si, aleshores la veurem més clarament.

• (i) Per saber què és la justícia en l’individu, és útil buscar-la en quelcom més gran que l’individu, concretament en la ciutat.
• (ii) El que faria justa una ciutat és que cadascuna de les tres classes d’homes que la conformen fes allò que li és propi.
• (iii) Un individu serà just si els elements que conformen la seva ànima fan allò que els pertoca, tal com ho han de fer els tres tipus d’homes en la ciutat justa.

Conceptes Clau: Temperança i Llinatges

• «Temperada»: que domina adequadament les passions.
• «Llinatges»:

Parmènides d'Elea

Diferencia dos camins:

• Camí dels sentits (coneixement empíric): ens porta a l'aparença i a l'error; ens ensenya un món on tot és diferent i tot canvia.
• Camí de la raó (lògica): ens porta a la veritable realitat de l'ésser; ens ensenya una realitat eterna i immutable.

La seva filosofia es fonamenta en tres axiomes:

1. L'ésser és, i és impossible que no sigui.
2. El no-ésser no és, i és impossible parlar-ne.
3. És el mateix ésser i pensar, és a dir, la visió del que és.

Els Pluralistes

Autors posteriors a Parmènides que van declarar un arkhé no físic per a la realitat.

Empèdocles: creu que l'origen de l'ordre que es feia palès en la realitat provenia de dues forces còsmiques i externes: l'amor i l'odi.

Anaxàgores: considera...

L'evolució del dret i la política als segles XVI-XVIII

Als segles XVI i XVII es van desenvolupar propostes per a regular les relacions amb els individus de civilitzacions diferents.

Francisco de Vitoria

Francisco de Vitoria defensava que la pertinença a una cultura més o menys endarrerida no impedia que les persones tinguessin uns drets naturals. Va defensar el dret natural de les poblacions índies de l'Amèrica.

Hugo Grotius

Hugo Grotius, autor de Dret de la guerra i de la pau, fa un desenvolupament ampli i minuciós del dret de guerra i moltes més de les seves opinions encara són vàlides en les relacions internacionals. L'únic dret comú a tots és el dret natural.

Maquiavel

Maquiavel va promoure la separació entre la justícia i la política,...

L'Holocaust

Va ser un genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus.

• Llibres: El llibre negre.
• Pel·lícula: La vida és bella.

Genocidi: Fet delictiu d'exterminar un col·lectiu humà amb la intenció de fer desaparèixer el grup del qual forma part.

Drets humans

Dimensions dels drets humans

• Crítica: Permeten evidenciar la injustícia d'una situació.
• Antropològica: Defineixen en què consisteix la dignitat de l'ésser humà.
• Utòpica: Assenyalen les fites a les quals hauria de tendir la humanitat.
• Jurídica: Són font de dret positiu estatal i internacional.
• Moral: Mostren els deures que cadascú ha de complir.

Graus dels drets

• Grau absolut: No admeten excepcions. Exemples: el dret a un judici just, el dret de defensar-