Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Filosofia i Mètode Científic

El Mètode Científic: Passos i Aplicació

Aquest text exemplifica el mètode científic i explica els passos que ha seguit:

1. Detecció del problema.
2. Formulació d’una hipòtesi.
3. Deducció de conseqüències observables experimentalment.
4. Comprovació Experimental.
5. Corroboració o Falsació.

Ciència Empírica vs. Ciència Formal

Ciència Formal

S'ocupa d'objectes ideals que només es troben en la ment humana. Per exemple: les figures geomètriques. El mètode que utilitza per verificar és el raonament.

Ciència Empírica

S'ocupa d'objectes i esdeveniments que existeixen en el món material. El mètode pel qual verifiquen els seus enunciats és l'observació o experiment, a més del raonament. Exemples: Física, Economia....

Ètiques Deontològiques i Formalisme

Les ètiques deontològiques són ètiques formals: importa la llei, la norma, la forma d'actuar...

Característiques de l'Ètica Formal

L'ètica formal és universal, necessària, independent de l'experiència (no admet excepcions) i val per si mateixa, sense cap mena de conseqüència.

S'expressa en forma d'imperatius:

• Actua de manera que la màxima de la teva acció pugui convertir-se en una llei universal.
• Actua de manera que et consideris a tu mateix i als altres un fi i no un mitjà.

Kant: Autonomia, Deure i Racionalitat

Kant defensava l'autonomia, és a dir, donar-se a un mateix la llei. La llibertat és una voluntat raonable: obeeix només a la llei moral. Kant defensava també la racionalitat. De tot això...

Jerarquització de les idees

En el món de les idees, no totes tenen les mateixes característiques. Es distingeixen:

• Idees ètiques i estètiques (justícia, veritat o bellesa).
• Conceptes matemàtics (nombres, geometria, igualtat).
• Les idees de les coses i el món de les coses.

Es proposen dues vies per arribar al coneixement:

1. La via dialèctica.
2. La via eròtica: la via de l'eros, de l'amor autèntic, que és alhora el camí de la veritat i de la bondat.

Biografia d'Aristòtil

Aristòtil va néixer a Estagira (Macedònia) l’any 384 a.C. Era fill d’un metge del rei Amyntas II (Rei de Macedònia). Va quedar orfe ben aviat i el seu tutor l’envià a cursar estudis a l’Acadèmia Platònica, on va estudiar durant 20 anys fins la mort del mestre,...

3): dialectica: tècnica d’anàlisis Conceptual ajuda entendre jerarquia que hi ha entre idees. Una idea no esta Sotmesa ni al canvi, ni moviment, ni temps. Idees son invariables, externes i Immutables. Existeixen al marge de la nostra existència. Son veritats necessàries I absolutes. Hi ha diversos tipus: idees de coses, idees mates, idees valors, i Idea de be. Idea de be es moab i suprema. Filo platònica existeixen 2 mons el sensible Que participa en el intel·ligible. Existeix una jerarquia idees la idea de gos Participa de animal. Cada idea ordre inferior es inclosa en una altra ordre Superior i aquesta inclou altres. La idea de be es la mes general i aquest Ordre permet existència de idea. Reminiscència: l'anima recorda les idees...

Tipus de normes: lleis, religió, costums i moral

Lleis: normes escrites promulgades pel poder legislatiu d'un estat. Són objectives (s'apliquen igual per a tothom), poden ser legals o il·legals segons el marc jurídic, i sovint reposen en la força i la por com a mecanisme d'execució. Es compleixen, en part, perquè existeix la por a les sancions.

Normes religioses: tradicionalment han estat molt efectives. Són discursos prescriptius que indiquen què cal fer i què constitueix un pecat. Utilitzen la por, la recompensa i el càstig, i sovint s'han considerat una via central per a la creença; poden determinar molts aspectes de la vida quotidiana.

Normes socials i costums: orienten sobre com actuar en contextos concrets. No sempre poden ser...

John Stuart Mill: Pensament i Obra

John Stuart Mill és un pensador liberal considerat un empirista, seguidor de les ètiques angleses basades en l'observació dels actes humans, com la de l'utilitarisme de Jeremy Bentham. Entre les seves obres destaquen: L'utilitarisme i Sobre la llibertat (filosofia moral).

Sobre la llibertat

En aquesta obra tracta la política i l'economia, i es confirma com a pensador liberal. Mill pretén explicar els límits del poder; considera que hi ha una tendència creixent a estendre el poder de la societat sobre l'individu.

• Capítol 2: Es mostra a favor de la llibertat d'opinió, ja que l'opinió sempre pot contenir una part de veritat i ha de ser discutida per arribar a generar el bé.
• Capítol 3: L'individualisme

La Metafísica de Plató: Idealisme i Dualisme

La metafísica de Plató és idealista i dualista.

La Cosmologia Platònica: El Demiürg i la Teleologia

Plató diu que el Caos es va transformar en Cosmos a través del Demiürg.

• És una visió teleològica, ja que hi ha una finalitat en la creació i no és simple atzar.
• És una visió positiva del món sensible perquè es basa en la Idea suprema del Bé.
• Tot i això, el món sensible és imperfecte perquè el món material té una tendència natural al desordre.

La Teoria de la Reminiscència (Anamnesi)

Plató no accepta el relativisme ni l’escepticisme sofista. Quan es pregunta com és possible el coneixement, diu que conèixer és recordar (anamnesi).

Influències en la Teoria del Coneixement de

Humanisme, Revolució Científica i Il·lustració: Claus de la Modernitat

L’Humanisme és el moviment que vol recuperar la visió positiva de l'ésser humà, en contraposició a la visió medieval, que prioritzava la religió per damunt de tot.

Aquests tres moviments són elements clau en la transició cap a la modernitat:

• L'Humanisme: Recupera la dignitat i el valor de l'ésser humà (antropocentrisme).
• La Revolució Científica: Trasbalsa totalment la manera d’interpretar el món, basant-se en la realitat i adoptant les matemàtiques com a llenguatge fonamental.
• La Il·lustració: És una extensió de la Revolució Científica que aplica la raó als aspectes polítics i socials. Implica l'ús autònom de la raó, tal com va expressar Kant:

La Teoria de les Idees de Plató

Plató va elaborar la Teoria de les Idees. Aquesta teoria ens diu que la idea de ser “A” consisteix en allò únic i comú per a totes les coses “A”. Per exemple, la idea de coratge és el coratge en si mateix, independent. Per tant, el coratge és quelcom que per si mateix té valor amb independència.

Un altre exemple és: Totes les coses justes tenen en comú la justícia. La justícia és allò que permet determinar les coses que són justes i les que no ho són, i per tant, té sentit per si sola. Descobrim les Idees mitjançant la nostra intenció de saber la veritat sobre les coses.

El Contrast entre Idees i Coses

• Les Idees tenen valor en si (són independents, inequívoques i immutables).
• Les Coses

Epicureisme

L'Epicureisme era una escola filosòfica hel·lenística que rep el nom d'Epicur de Samos. Va fundar l'escola anomenada El Jardí, un lloc on es podia descansar, reflexionar i dialogar amb altres mestres. Aquesta filosofia lluitava contra les supersticions, els neguits i les pors dels humans, un tret distintiu del seu pensament. Té les arrels en la filosofia prehel·lenística i en l'atomisme de Demòcrit.

La Filosofia Pràctica i els Quatre Remeis

Epicur proposava una filosofia pràctica amb quatre remeis (el Tetrafàrmac):

1. La mort: Si existim, la mort no és present; quan la mort està present, vol dir que ja no hi som.
2. Els déus: Si existeixen, no s'ocupen dels assumptes dels humans.
3. El destí: El posa en dubte.
4. Les necessitats naturals