Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Els Pluralistes: Intent de Conciliació entre Heràclit i Parmènides

Empèdocles, Anaxàgores i els atomistes Leucip i Demòcrit van protagonitzar el primer intent de conciliació entre les doctrines d'Heràclit i Parmènides.

• Heràclit (H) defensava que tot el que existeix està en constant procés de canvi; la inestabilitat és llei de vida, res és perdurable.
• Parmènides (P) defensava que els canvis visibles són una aparença que amaga una permanència més profunda.

Els pluralistes acceptaven d'Heràclit que la physis (món físic) és un procés de canvis constant, i acceptaven de Parmènides que el que és no pot venir del que no és.

Principis Fonamentals del Pluralisme

Aquestes coincidències en els seus pensaments els defineixen com a...

L'epistemologia de Plató i el símil de la línia

L’epistemologia de l’autor, és a dir, allò que estudia el coneixement, descriu que allò que més es coneix és el que més existeix. Duu a terme la teoria del coneixement a través del símil de la línia, que segueix la idea del Bé, i on estableix uns graus de coneixement els quals depenen de la veritat.

Divisió del coneixement: Món sensible i intel·ligible

Aquesta línia de coneixement està dividida en el món sensible i l’intel·ligible. Quan estem al principi d’aquesta línia ens trobem en el món sensible (doxa):

• Primer entrem en l’eikasia (que és l’aparença dels objectes del món sensible).
• Seguidament en el pistis (els objectes del món sensible).

La facultat humana que...

El procés de coneixement: l'abstracció

L'abstracció és la capacitat intel·lectual que extreu allò que és comú a diversos elements; en aquest procés, els elements que no es comparteixen s'eliminen. A partir d'això sorgeix el concepte, que no es refereix a cap objecte en concret. Segons Kant, aquests s'anomenen conceptes empírics.

Empirisme vs. Racionalisme

• Empiristes: Donaven prioritat als sentits per sobre de la raó. El coneixement parteix de les dades obtingudes mitjançant els sentits.
• Racionalistes: Donaven prioritat a la raó per sobre dels sentits.

En la discussió entre aquests dos corrents, els empiristes defensen que tot el que hi ha a la ment humana són experiències, mentre que els racionalistes sostenen que ja naixem amb...

Plató i Mill: Dues Visions Polítiques Oposades

Els filòsofs Plató i John Stuart Mill presenten tendències filosòfiques ben oposades. Plató és un filòsof idealista i racionalista, mentre que Mill és utilitarista i liberalista.

La Política de Plató: L'Estat Ideal

Pel que fa a la funció dins de l'Estat i la pedagogia, Plató estableix una correlació directa entre l'ànima i l'Estat (psicologia i política). Segons el tipus d'ànima que ens domini, tindrem una funció determinada dins de la seva República:

• Filòsofs-reis (homes d'or): Busquen el bé comú i la part de l'ànima que els domina és la racional. Són els encarregats de governar.
• Guardians (homes de plata): Tenen com a funció protegir la polis, i els domina la part irascible

Coneixement i la Crítica Empirista en Plató

Un coneixement real del món no pot provenir de les dades sensibles, ja que aquestes es troben en constant canvi. Amb això podem afirmar la necessitat d'un coneixement superior.

Amb el diàleg l'època de maduresa, Plató analitza la hipòtesi empirista i la rebutja, ja que el coneixement veritable es dona en l’àmbit de la raó.

Les Idees: Entitats Objectives

Plató denominarà idees als conceptes previs a la realitat. Aquestes no són:

• Conceptes mentals (conceptualisme).
• Noms que designen la realitat (nominalisme).

Són, en canvi, entitats objectives (idealisme), que existeixen per si mateixes i amb les quals coneixem les coses. A més a més, són eternes.

Dualisme Ontològic: Dos Nivells de Realitat

Es...

Què és la ciència?

La ciència és l'activitat humana que dóna lloc a un cos sistemàtic i organitzat de coneixements que fa ús de lleis o principis generals. Aquests coneixements s'organitzen seguint lleis o principis generals. La ciència s'ocupa de tot l'àmbit de l'experiència humana: fenòmens físics, químics, biològics, fets històrics, psicològics, etc. Davant el coneixement comú, va més enllà seguint un mètode d'investigació, el mètode científic, adequat i diferent d'allò que cal investigar, compartint-lo amb la comunitat científica per tal d'eliminar qualsevol prejudici.

L'origen del mètode científic

L'origen del mètode científic actual es remunta al Renaixement, impulsat per canvis socials, econòmics i la necessitat...

Nicolau Maquiavel: El pragmatisme polític

Maquiavel, polític florentí i republicà, va publicar El príncep com un tractat per aconsellar els governants en el bon govern. És un text extremadament realista on analitza la pràctica política —els mecanismes reals de l’exercici del poder— i n’extreu els principis generals mitjançant una generalització inductiva.

L'objectiu del governant

L'objectiu del governant és arribar al poder i mantenir-s'hi. Maquiavel estava interessat en el procediment per assolir aquesta finalitat i considera que el fi justifica els mitjans: «encara que els fets l'acusin, el resultat l'excusa».

La gestió del poder i la por

D'aquí es dedueix que l'ús de la crueltat és permès i, sovint, la millor eina per...

Relativisme i escepticisme sobre la veritat

El que a un li pot semblar fred, a un altre li pot semblar tebi, o el que a un li pot semblar bé, a un altre, malament. La conseqüència d'aquest relativisme és un cert escepticisme sobre qualsevol afirmació, veritat o teoria que es presenti com a tenint un valor universal o absolut.

El llenguatge com a referent últim de la veritat

La veritat passarà ara a ser una qüestió lingüística; el lloc de la veritat serà el llenguatge (no oblidem que els sofistes seran mestres de la retòrica, l'ús del llenguatge).

El llenguatge (logos) serà ara el referent últim de la veritat; es produirà una reducció de la realitat a la “lògica”. D'aquí la importància de la retòrica i de la dialèctica...

Raó i experiència en la filosofia grega

L'antinomia entre raó i experiència post-parmenidea col·locava en un primer pla la pregunta sobre la possibilitat d'arribar a la veritat per part de l'ésser humà. El pensament filosòfic, a partir dels sofistes, prestarà atenció a l'home que coneix i al valor del coneixement. La qüestió ja no serà «què conec», sinó quin és el criteri de veritat i quina és la validesa dels meus coneixements.

- En segon lloc, la filosofia política i ètica naixerà des de les exigències, no de tipus teòric sinó pràctic. Naixerà de les exigències plantejades per la praxis democràtica d'Atenes. Des de l'inici del segle VI fins a finals del V, a Atenes sorgeix la democràcia. La democràcia significa...

1) La via de la Veritat (alétheia). De caràcter diví, immortal. Permet obtenir un coneixement universal, objectiu, sempre veritable (episteme). Es basa en la raó. Els seus trets són: Unitat, Objectivitat, Universalitat. Un exemple seria la importància que té el mètode científic per a la ciència moderna.
2) La via de l'opinió. De caràcter humà, mortal. És un coneixement aparent. Preval l'error dels mortals, l'engany, la il·lusió, perquè es basa en els sentits. Els seus trets principals són: Multiplicitat, Subjectivitat, Relativisme. Un exemple d'això són les creences, prejudicis i costums d'una determinada comunitat socialment acceptats per la majoria dels seus membres.
Segons Parmènides, no és possible seguir la Via del...