Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Organigrama de l'Empresa Periodística

Estructura de Premsa

• Editor
• Director
• Sotsdirector
• Redactor de Cap
• Cap de Secció
• Redactor

Estructura de Ràdio i TV

• Propietat
• Director
• Sotsdirector o Director d’Informatius (Producció o Realització)
• Editor
• Redactor de Cap
• Presentador
• Cap de Secció
• Redactor

L'Actualitat: Construcció i Interpretació Social

L'actualitat es troba en constant construcció. Es crea amb un espai i temps diferent que el públic, està connectada pels mitjans, és una realitat social interpretada i constitueix una realitat virtual global.

Teories Clau sobre la Notícia

Teoria del *Gatekeeper*

El *Gatekeeper* decideix què es publicarà. Aquesta funció no la realitza només un periodista, sinó que hi intervenen diverses persones: redactor,...

El fotògraf brasiler Sebastião Salgado ha nutrit tot el seu coneixement mitjançant el mètode de Priece, l’empirisme. Aquest ha conegut la realitat palpable de l’Amèrica Llatina, l’Àfrica i el Brasil a partir d’anar-hi en primera persona i experimentar a flor de pell el dia a dia d’aquestes societats. Per tant, el seu coneixement sorgeix de les experiències.

El Dualisme Epistemològic de Plató

Si els sofistes, amb el seu relativisme, havien reduït tota pretensió de coneixement a simple opinió, Plató, d’una manera molt semblant al Parmènides de les dues vies de saber (via de la veritat = via intel·lectual de l’ésser, i via de l’opinió = via sensorial de les aparences), reivindica la distinció entre coneixement i opinió.

El Coneixement (Epistéme)

• És el nivell superior de saber.
• Els seus objectes són les realitats intel·ligibles (idees i objectes matemàtics).
• És un tipus de saber clar, objectiu i universal.
• Resulta de l’activitat de l’ànima, no del cos, en la mesura que està referit a allò intel·ligible.
• El coneixement és sempre vertader.
• A més, pot subdividir-se en:
  • Pensament

Introducció a l'educació platònica

En aquest apartat se'ns planteja l'educació platònica, però què és l'educació? És el necessari per a accedir al vertader coneixement. No obstant això, què podem conèixer? Com distingim el conegut de l'imaginat, és a dir, el real del fictici?

El procés educatiu i la realitat

Segons Plató, l'educació és el procés que permet que l'home prengui consciència de l'existència d'una altra realitat. Segons aquest filòsof, es coneix el que és real, l'immutable, no el que esdevé i ocupa espai, i sobretot la Idea màxima, la del Bé, i la relació que presenta entre les altres idees que, al cap i a l'últim, són models d'aquesta.

Com accedir al coneixement de les idees?

Arribem a conèixer les idees,...

Origen de la consciència moral i opinió

La genealogia és, literalment, l'acció de rastrejar els orígens familiars per establir un arbre genealògic. Nietzsche la fa servir amb el significat de rastrejar els orígens de determinats conceptes, en bona mesura examinant la història dels canviants significats de les paraules. La seva formació en filologia (l'estudi de les llengües i dels orígens de les paraules) el preparava per rastrejar els significats canviants de les paraules que investiga. L'aplicació del mètode genealògic a La genealogia de la moral té per objecte demostrar que les opinions rebudes sobre les fonts de la moralitat estan equivocades i que, des del punt de vista històric, conceptes com ara la bondat moral, la culpabilitat,...

KANT: La Filosofia Moral (3.5p)

1. La Llei Moral i l'Opinió

La llei moral és la *norma de la conducta* en què l'ésser humà que actua racionalment se sent obligat a acceptar internament. La llei moral és universalment obligatòria, de forma interna, en totes les persones i en tots els casos –el **principi objectiu de l'obrar**–, i no únicament com la raó d'actuar –el *principi subjectiu*– d'una persona concreta en una determinada situació.

Més que una llei particular concreta o un conjunt de lleis, és el fet de reconèixer-se, com a ésser lliure i racional, sotmès a l'ordre moral. Per a Kant, és la llei que es dóna a si mateixa la voluntat, que consisteix en la *«necessitat d'obrar per respecte a la llei»*, i que es determina...

Judicis Sintètics i Coneixement Universal

En aquest tipus de judicis, subjecte i predicat queden vinculats d'una manera universal i necessària. Els judicis que depenen de l'experiència són a posteriori, i els que són independents de l'experiència, a priori, que són també els principis de totes les ciències. Per tant, els judicis científics són judicis sintètics i les exigències innates de la racionalitat humana. A més, el seu predicat no està inclòs en el subjecte; per exemple, quan pensem en la calor, no deduïm directament que dilata els cossos.

El Concepte Transcendental

El terme a priori significa que és anterior a l'experiència, independent d'aquesta, i és universal, necessari i transcendental. El terme transcendental,...

El Mecanicisme en la Física Cartesiana

La física cartesiana és essencialment mecanicista. Aquesta visió entén que el món és bàsicament matèria en moviment.

• L’únic que hi ha a la physis és matèria que interactua entre ella i genera el moviment.
• Aquesta visió deixa fora Déu com a motor constant; allò que fa que la physis es desenvolupi és la matèria mateixa.
• El paper de Déu es redueix a crear i donar el primer impuls (concepte del Déu rellotger).
• Només hi ha matèria interactuant.

El Dualisme Antropològic Cartesià

L'ésser humà és l'únic que és una combinació de matèria i pensament, una barreja de res cogitans (substància pensant) i res extensa (substància material).

El Problema de la Llibertat en un Món Mecànic

Si el...

René Descartes i la Filosofia Moderna (S. XVII)

René Descartes forma part de l’època de la filosofia moderna (s. XVI-XVIII). Era racionalista i entenia que coneixem mitjançant la raó, al contrari de Francis Bacon, que era empirista. En aquest període, hi ha una discussió constant entre racionalistes i empiristes.

En aquesta època, la filosofia es comença a desfer del dogma cristià i es comença a alliberar. Molts pensadors comencen a elaborar teories que contradiuen el que diu el cristianisme i el dogma religiós. Es recupera també el pensament individual, la filosofia pròpia, el pensament original, les llengües i el desenvolupament científic.

Característiques del racionalisme

Confiança en la raó

• Creure que la raó humana pot

Plató vs. Sofistes: Visió Filosòfica Comparada

Ètica i Moral

Plató

• La base de la moral és la Idea del Bé: la virtut és coneixement.
• Els valors són eterns i absoluts, basats en una moral apriorística.
• El model ètic és Sòcrates, que cerca la felicitat interior a través del coneixement dels valors morals.
• Defensa un intel·lectualisme moral: la fórmula és coneixement = virtut = felicitat (determinisme ètic).
• L'actitud socràtica, «és millor acatar una sentència injusta que fugir», deriva del coneixement de la Idea del Bé.

Els Sofistes

• La base de la moral és la utilitat i la convenció.
• Els valors són relatius; canvien segons el context històric i social.
• Cerquen una felicitat externa: l'èxit a la plaça pública i la fama.
• Defensen