Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Conceptes Clau de Sociologia i Filosofia Política: De Hobbes a Aristòtil

Filosofia i ètica2,9 KB

Introducció als Conceptes Sociològics

Escriu el teu text aquí.

Definicions Fonamentals

  • Sociologia: És la ciència que estudia els problemes plantejats pels humans i les causes dels comportaments socials.
  • Problema social: Aquella dificultat que un humà per si sol no pot resoldre, sinó que necessita un grup per tal de resoldre-ho.
  • Societat:
    • Dinàmica: (hi ha canvis) les modes, la tecnologia, etc.
    • Estàtica: els costums, les tradicions, etc.
  • Grup organitzat: El conjunt de persones que estableixen unes regles i lligams entre els membres.

Mètodes Sociològics

Els mètodes sociològics inclouen: enquestes, camps de treball, investigació documental i experiment social.

Teories Filosòfiques i Polítiques

Iusnaturalisme

Teoria filosòfica que defensa que...

Continua llegint "Conceptes Clau de Sociologia i Filosofia Política: De Hobbes a Aristòtil" »

René Descartes i el Racionalisme: Context i Mètode Filosòfic

Filosofia i ètica2,99 KB

El Segle de Descartes: Crisi i Transformació

El segle de Descartes és un segle de crisi en l'àmbit polític, cultural, religiós i filosòfic.

Context Històric i Cultural

  • Àmbit Polític: És el moment en què es van formant a Europa els moderns Estats nacionals i les monarquies absolutistes.
  • Àmbit Religiós: El segle XVII és un segle de contínues lluites religioses. La Reforma, iniciada per Luter i durament contestada pel poder catòlic amb la Contrareforma, produirà llocs perillosos per pensar.
  • Àmbit Cultural: L'Humanisme es reflectirà en la filosofia de Descartes en centrar la base de tot el coneixement en el subjecte cognoscent.

El Naixement del Racionalisme

Del subjecte destaca per damunt de tot la raó, i la centralitat d'aquesta donarà...

Continua llegint "René Descartes i el Racionalisme: Context i Mètode Filosòfic" »

Dimensió Moral i Drets Humans: Guia Fonamental

Filosofia i ètica2,36 KB

1. La dimensió moral de l'ésser humà: Conviccions, normes i lleis

La dimensió moral és l'aspecte de l'ésser humà que el fa responsable dels seus actes; és, en essència, la dimensió de la responsabilitat. Ser un ésser moral implica que l'home i la dona siguin responsables i, per tant, lliures, la qual cosa ens permet exigir responsabilitats i respecte.

Diferències clau:

  • Convicció: Principi individual a partir del qual distingim allò que creiem que està bé o malament. Les conviccions estan interioritzades i les utilitzem quan ens responsabilitzem dels nostres actes. Tot i que el seu origen pot ser extern, poden canviar al llarg de la vida.
  • Norma: Principi de conducta que ens ve de fora. L'objectiu de la norma és imposar-se a la nostra
...
Continua llegint "Dimensió Moral i Drets Humans: Guia Fonamental" »

Karl Marx i Friedrich Nietzsche: Filosofia, Alienació i Nihilisme

Filosofia i ètica8,85 KB

Karl Marx: Alienació i Materialisme Històric

Durant la seva joventut, i mentre es formava en filosofia, Marx va rebre la influència del filòsof alemany Hegel. D'aquest autor va prendre el mètode del pensament dialèctic, que, segons les seves paraules, posaria sobre els seus peus; significant el pas de l'idealisme dialèctic de l'esperit com a totalitat a una "dialèctica de l'esdevenir constant" on la síntesi, a diferència de Hegel, no havia estat realitzada. A més, segueix utilitzant el mètode dialèctic per analitzar les contradiccions en la història de la humanitat i, específicament, aquella entre el capital i el treball.

Una interpretació sobre el desenvolupament de l'obra de Marx, provinent del francès Louis Althusser, considera...

Continua llegint "Karl Marx i Friedrich Nietzsche: Filosofia, Alienació i Nihilisme" »

Moral, Ètica i Drets Humans: Conceptes Clau i Declaracions Històriques

Filosofia i ètica3,43 KB

Conceptes Fonamentals: Moral, Ètica i Drets

1. Definició de Termes Clau

  • Moral

    Ànim, capacitat de mantenir-se ferm en l'actitud que l'home creu més pròpia i digna.

  • Ètica

    Accions positives o negatives. Branca de la filosofia que reflexiona sobre la dimensió moral de l'ésser humà.

  • Cívic

    Relacionat amb el civisme, amb el que passa al carrer. Fa referència a la ciutat. Conducta responsable sobre les persones.

  • Dret

    Tot allò que se'ns pot exigir. Allò que a un li ha de ser respectat.

  • Llibertat

    Fer tot allò que volem. Capacitat que tenim per decidir i fer per voluntat pròpia.

La Dimensió Moral de l'Ésser Humà

2. Responsabilitat, Dignitat i Drets Humans

La Dimensió Moral és un aspecte de l'ésser humà pel qual és responsable dels seus actes....

Continua llegint "Moral, Ètica i Drets Humans: Conceptes Clau i Declaracions Històriques" »

Què és l'utilitarisme? Felicitat i llibertat segons Mill

Filosofia i ètica2,5 KB

Què promou l’utilitarisme?

L’utilitarisme promou la felicitat, entesa com a «màxim bé per al màxim nombre». Tal com ho va formular Mill:

«Conforme al principi de la més gran felicitat, el fi últim en relació amb el qual i pel qual totes les altres coses són desitjables (ja sigui que estiguéssim considerant el nostre bé propi o el d’altri), és una existència lliure de dolor, en la mesura del possible, i tan rica en gaudis com sigui possible».

En altres paraules, la utilitat no constitueix cap finalitat de l’acció humana, sinó només un instrument (un criteri o una eina conceptual) per tal d’arribar a ser feliços.

  • La teoria segons la qual la felicitat és l’únic que importa s’anomena hedonisme; aquest és un mot
...
Continua llegint "Què és l'utilitarisme? Felicitat i llibertat segons Mill" »

Política, llibertat i moral de Stuart Mill

Filosofia i ètica3,64 KB

La política de Stuart Mill

Stuart Mill rebutja tant el model contractualista (l'estat com a contracte social) com el naturalista (l'home és social per naturalesa). Afirma que l'únic que legitima el poder polític és la felicitat general. Per tant, segons Mill, l'estat ha d'existir perquè és útil per assolir la felicitat.

El millor sistema de govern és la democràcia, ja que assegura la felicitat general i té en compte els interessos i les llibertats individuals. A més, la democràcia:

  • Fa els individus més responsables dels seus actes.
  • Promou la participació (sobirania nacional).
  • Facilita una opinió crítica, a causa de la varietat de partits i idees.

Tot i així, cal vigilar que no es converteixi en una oligarquia (una part de la població...

Continua llegint "Política, llibertat i moral de Stuart Mill" »

Filosofia Política: Hobbes, Locke, Anarquisme i Totalitarisme

Filosofia i ètica3,09 KB

Thomas Hobbes: L'Estat de Natura i el Poder Suprem

Thomas Hobbes era un filòsof anglès que considerava que l'ésser humà en estat natural és egoista i viu en guerra amb els altres homes per la seva supervivència. La vida humana era solitària i insegura.

El Pacte Social segons Hobbes

Per garantir la tranquil·litat, les persones van haver de fer un acord per garantir la pau. Hobbes afirma que aquest pacte es va originar perquè tots els homes se sentien insegurs i volien renunciar a la guerra d'uns contra altres, acceptant un sol poder suprem i únic.

John Locke: Drets Naturals i Govern Limitat

John Locke creia que l'ésser humà està dotat d'una sèrie de drets que són vàlids fins i tot en estat de natura.

La Necessitat del Contracte Social

En...

Continua llegint "Filosofia Política: Hobbes, Locke, Anarquisme i Totalitarisme" »

La filosofia de David Hume: Coneixement i empirisme

Filosofia i ètica3,77 KB

L'empirisme de David Hume

Hume, com a filòsof escèptic, sosté que l'experiència és l'única font vàlida de coneixement. Això implica que no existeixen les idees innates. El coneixement comença i acaba en l'experiència, essent aquesta l'origen i el límit del que podem conèixer. Per tant, només podem conèixer allò que se'ns mostra a través de les nostres percepcions (colors, sabors, sons, formes).

Els materials del coneixement: Impressions i idees

Les percepcions es divideixen segons la seva intensitat:

  • Impressions: Són les percepcions més fortes i directes. Es classifiquen en:
    • De sensació: Quan percebem a través dels sentits (veure, escoltar).
    • Passions: Sentiments que sorgeixen de manera espontània.
  • Idees: Són el record o còpia
...
Continua llegint "La filosofia de David Hume: Coneixement i empirisme" »

Fonaments de la Política i l'Estat: Teories i Conceptes

Filosofia i ètica3,29 KB

Naturalesa i societat

L'ésser humà sobreviu en societat, segons autors com Aristòtil i Erich Fromm.

Interès i cooperació

Tot i que no sempre compartim ni cooperem amb els altres, necessitem recursos per sobreviure. Aquesta és la visió de Thomas Hobbes i Sigmund Freud.

Política i ciutadania

El terme polis significa ciutat. La política es defineix com l'art de governar les ciutats i els estats.

El sistema polític i els sofistes

És un sistema on els ciutadans trien les accions. Els sofistes van ser defensors del:

  • Relativisme: no existeix una realitat absoluta.
  • Convencionalisme: les normes i valors són escollits.

Aquestes idees van ser debatudes per Sòcrates, Plató i Aristòtil.

L'Estat: definició i funcions

L'Estat és una organització política...

Continua llegint "Fonaments de la Política i l'Estat: Teories i Conceptes" »