Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Guia d'estudi: El text expositiu i l'argumentatiu

El text expositiu

Característiques principals

• Contenen moltes dades o xifres.
• No es mostren opinions de l'autor.
• Tenen com a objectiu transmetre informació de manera objectiva, clara i senzilla.
• Tenen una finalitat didàctica.
• L'emissor adopta un punt de vista objectiu.

Parts del text expositiu

• Introducció: És la presentació del tema. L'autor exposa de què parlarà. Sol ser el primer paràgraf del text.
• Desenvolupament: És l'exposició de la informació del tema de manera clara i ordenada. És la part central del text.
• Conclusió: És el resum de les idees principals que s'han exposat. Funciona com a recapitulació o síntesi final.

El text argumentatiu

Característiques principals

• L'autor exposa els

El Problema Moral: L'Utilitarisme

Caracterització de l'Utilitarisme

S’atribueix la fundació de l’utilitarisme a **Jeremy Bentham** i a **James Mill**, pare de J.S. Mill.

La Definició de J. Bentham

J. Bentham defineix l’ètica de la següent manera:

“L’ètica és l’art de dirigir les accions dels homes a la producció de la major quantitat possible de felicitat per al major nombre de persones.”

L’utilitarisme és, per tant, una **ètica pública** que considera que és possible la creació d’un ordre social en el qual la felicitat de cadascun dels membres que la formen pot ser satisfeta.

Una acció és moralment bona o correcta des del punt de vista moral si és **útil**. Tanmateix, una acció és **útil** si proporciona **felicitat*...

Epicur (Segle III a.C.)

Context: Ciutats-estat (polis) com Tebes i Grècia. L'Imperi Macedònic d'Alexandre va generar una crisi política que va impulsar el canvi cap a l'individualisme.

L'Objectiu Últim: La Felicitat

La felicitat és el fi últim, el bé suprem pel qual tota la resta són només mitjans, però mai un mitjà per a un altre fi.

Hedonisme i Plaers

L'Hedonisme identifica el bé amb el plaer. L'Hedoné és la persona que considera que per ser feliç s'han de conrear els plaers.

Classificació dels Plaers

1. Universals i necessaris: La seva no realització comporta la mort de l'individu (Ex: beure aigua).
2. Universals i no necessaris.
3. No universals i no necessaris.

Friedrich Nietzsche

Nietzsche afirma que quan critiques algú, és perquè t'agradaria...

Índex de continguts

• 1. El naixement de la filosofia a Grècia
• 2. La filosofia de l'època clàssica: Plató i Aristòtil
• 3. Pensament hel·lenístic i grecoromà
• 4. La filosofia a l'Edat Mitjana
• 5. Renaixement i revolució científica
• 6. Racionalisme i empirisme
• 7. Teories polítiques del segle XVII i la Il·lustració
• 8. El pensament en la Revolució Industrial
• 9. L'irracionalisme: La sospita de la raó

1. El naixement de la filosofia a Grècia

Segle V a.C.

Sòcrates no es deixa corrompre mai i apel·la a la consciència.

2. La filosofia de l'època clàssica: Plató i Aristòtil

Segle IV a.C.

Tots dos cerquen la justícia. Aristòtil vol construir un estat just.

3. Pensament hel·lenístic i grecoromà

Segle IV a.C. fins al segle V d.C.

Les ciències se separen....

Filosofia i ciència: la primacia de la raó

Com a sabers que són, tant la filosofia com la ciència es caracteritzen per la primacia de la raó.

Disciplines actuals com la física i la química han viscut un procés d'emancipació respecte a la filosofia.

Respecte als fonaments, la ciència ofereix decepcions. En el sentit estricte de la paraula, la utilització del mètode la fa rigorosa i verdadera.

L'origen de la filosofia i la seva relació amb la religió

La filosofia guarda algunes relacions amb la religió, tant per l’objectiu que persegueix com pel seu origen.

Situada davant el món, la filosofia neix de la nostra perplexitat.

La filosofia és un saber racional que neix estretament vinculat a la ciència.

Tant el mite com la filosofia no...

Sentit negatiu de la crítica: limitació de la raó

Kant assenyala amb tota claredat que la utilitat negativa de la Crítica de la Raó Pura (CRP) és la d’impedir «ultrapassar amb la raó especulativa els límits de l’experiència» i, per tant, negar qualsevol possibilitat de coneixement a tot allò que no estigui elaborat transcendentalment.

Només els fenòmens, que són una construcció a priori de l’espai i el temps, poden arribar a ser ciència. Al mateix temps, els fenòmens són «la matèria» en la qual el pensament aplica les categories.

Les coses en si o noümens mai poden ser un coneixement vertader.

El «coneixement teòric» (les ciències, en general) sempre ha d’estar limitat als fenòmens, que són «transcendentals»....

Teories ètiques

Una teoria és un conjunt sistemàtic d'idees racionals sobre la moral. Intenten determinar i fonamentar el bé, el deure, l'acció correcta i la virtut. La pregunta per excel·lència és: com hem de viure?

La major part de teories ètiques, anomenades normatives, s'ocupen de la vida moral. Les normatives es classifiquen en dos grans grups: teories imperatives i teories de la virtut, amb preguntes com: què he de fer? o com he de ser?

Teories imperatives

Les teories imperatives es classifiquen en teories de deures i conseqüencialistes.

Teories conseqüencialistes

Les conseqüencialistes justifiquen i fonamenten la correcció moral d'una acció únicament en les bones conseqüències que provoca. L'egoisme ètic i l'utilitarisme...

Conceptes Bàsics del Dret

El Dret és el conjunt de normes el compliment de les quals es pot exigir de manera coactiva. També es defineix com la capacitat d’actuar que ens permet el Dret objectiu.

• Drets Positius (+): Són els que estan promulgats per un Estat, mitjançant les lleis.
• Drets Morals: Hi pot haver drets que no estiguin reconeguts per lleis.

Objectiu i Finalitat del Dret

La finalitat del dret és l'ordre social, però aquest va acompanyat de la justícia.

Conceptes bàsics del Dret

S'entén per:

• Persona: Subjecte amb capacitat jurídica.
• Capacitat d'obrar: Capacitat per exercir els drets.

Tipus de Dret

• Dret Públic: És el conjunt de normes que regulen l'organització i l'activitat de l'Estat.
• Dret Privat: Regula les activitats dels particulars.

Socialisme utòpic

Partint d'una societat igualitària i fraterna, propugnava l'abolició de la propietat privada i la creació d'un nou tipus de relacions socials. Els seus principals impulsors van ser Saint-Simon i Fourier. Aquest socialisme inspiraria més tard el moviment anarquista, amb Proudhon i Bakunin.

Socialisme marxista

Anomenat per Karl Marx socialisme científic, proposa unes relacions econòmiques noves i diferents a les del liberalisme regnant: l'abolició de la propietat privada dels mitjans de producció i un concepte del treball no com a mercaderia, sinó com un valor que defineix la persona.

Té una visió materialista de l'home i de la història i, d'acord amb aquesta visió, considera que la religió és una pura invenció...

Conceptes Fonamentals de la Llibertat

Tipus de Llibertat

• Llibertat Externa

  Es refereix a la conducta de l'acció (absència d'impediments físics o legals).

• Llibertat Interna

  Es refereix a la decisió de l'acció (voluntat lliure).

• Llibertat Negativa

  Absència de prohibicions. (Exemple: ciutadans i ciutadanes en un règim dictatorial *no* gaudeixen d'aquesta llibertat).

• Llibertat Positiva

  Absència de prohibicions, sempre que hi hagi opcions reals. (Exemple: un pobre no és lliure de comprar una casa, malgrat no estar-li prohibit legalment).

La Llibertat i l'Acció

La llibertat és una qüestió relativa i de graus, ja que en segons quins aspectes som més lliures que en d'altres, i en alguns casos no ho som gens.

El que fa una persona sense llibertat...