Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

El Problema de la Realitat en Plató

Explicacions dels naturalistes (Presocràtics): Explicacions incompletes de la realitat.

• La recerca de l'Arkhé se centra en la causa material, no en la causa primera.
• Una explicació racional del món implica un món fet racionalment (planificació, un model).

El Dualisme de la Realitat Segons Plató

Plató estableix que la realitat es divideix en dos àmbits:

1) Àmbit Físic (Món Sensible)

És la part física de la realitat, el món natural. Les seves característiques són:

• Corpori: Té tres dimensions.
• Sensible: Es pot captar a través dels sentits.
• Fungible: Es genera i es destrueix.
• Canviant: Qualsevol element està subjecte a transformació.

2) Àmbit Metafísic (Món Intel·ligible o Món de les Idees)

És...

La definició de justícia en Plató

«Per tant, tenim totalment acomplert el nostre somni: aquell pressentiment que ens deia que, tan bon punt comencéssim a fundar la nostra ciutat, trobaríem, amb l’ajut d’algun...»

1. La justícia a la ciutat i a l'individu

• (i) Haver considerat què portaria a fundar una ciutat ha permès arribar a trobar què és la justícia.
• (ii) En el cas de la ciutat, la justícia consistia en què cadascú fes allò que correspon a la seva naturalesa.
• (iii) La justícia en un individu és això mateix, però aplicat a les diferents parts de l’ànima: per a que un individu sigui just cal que cada part de l’ànima dugui a terme el que li és propi, i que aquestes parts estiguin en harmonia.

2. Conceptes clau

«La...

Els graus del coneixement

• Episteme (ciència, saber): fa referència al coneixement d’allò intel·ligible, de les Idees.
• Doxa (opinió): fa referència al coneixement sensible i, per tant, no és fiable.

Nivells de la Doxa

• Eikasia (imaginació): és el grau de coneixement més baix. Es constitueix per aquelles afirmacions que només es recolzen en l'observació sensible (per exemple: “la lluna creix i decreix”, “els pals es torcen quan els introduïm en l’aigua”).
• Pistis (creença): grau de coneixement basat en l’observació sensible, però des d’una perspectiva crítica. Constitueix l’intent d’entendre els fenòmens basant-nos en hipòtesis explicatives (per exemple: “la lluna té fases perquè l'ombra de la Terra la cobreix

Els poders de la ment (II)

La frenologia (segles XVIII i XIX)

Franz Joseph Gall (1758–1828)

Postulat: que les facultats mentals es troben en àrees específiques del cervell.

Observació del crani: una facultat ben desenvolupada presentarà una protuberància a la part corresponent del crani; si està poc desenvolupada, s'hi observarà una depressió.

Frenologia

Definició: el caràcter de les persones, la seva intel·ligència i la seva moralitat poden ser determinats mesurant i palpant el crani.

La frenologia divideix el cervell en «òrgans» diferents, on cada un determina un tret de personalitat.

Se'n distingien entre 26 (segons Gall) i 43.

Es pensava que eren innates, però també s'acceptava que un ús intensiu d'aquella «facultat» (exercitar-...

El paper de l'ésser humà en la cultura

1. Som integradors de la cultura: Assimilem novetats d’altres cultures (multiculturalitat, interculturalitat...).
2. Som transformadors de la cultura: És un procés inesgotable. La cultura no es trenca ni es fragmenta; la cultura canvia, s’enriqueix, dialoga i evoluciona.
3. Som transmissors de la cultura: Necessitem la cultura per viure i millorar la vida. D'aquí ve la gran importància de l’educació.

Conseqüències de la nostra relació amb la cultura

1. Ens realitzem en l’hàbitat de la cultura. És el nostre medi natural.
2. La cultura és la profunda singularitat de l’home com a ésser viu.
3. La cultura és la gran potència per a la humanització. Ara bé, cal garantir el procés. Naixem homes i dones per

La filosofia de Nietzsche: Moral noble i d'esclaus

1. En aquest text podem veure dues idees principals: la distinció entre moral noble i d'esclaus (afirmació-acció / negació-reacció-ressentiment) i la revolta dels esclaus per produir la inversió de l'actitud moral.

• (i) Moral noble / esclaus.
• (ii) Moral noble: actua espontàniament, afirmació d'un mateix.
• (iii) Moral d'esclaus: sorgeix com a reacció.
• (iv) Ressentiment dels esclaus vers els nobles.

2. Definicions fonamentals

Ressentiment: sentiment hostil que es dirigeix cap als que són identificats per una persona com a culpables de la frustració d'un mateix.

Espontàniament: cosa que es produeix a l'atzar i parteix d'un mateix.

3. Desenvolupament de la gènesi moral

• (i) Nietzsche explica la

La lògica contemporània

La lògica contemporània es serveix d'un llenguatge simbòlic artificial, amb les seues pròpies regles i normes. L'avantatge principal d'un llenguatge artificial és que permet evitar les imprecisions, les ambigüitats i les amfibologies. La lògica tracta sobre la validesa dels nostres raonaments.

Enunciats en lògica clàssica

En la lògica clàssica alguns enunciats es designen mitjançant lletres:

• A: Universals afirmatius (Tots els S són P)
• E: Universals negatius (Cap S no és P)
• I: Particulars afirmatius (Alguns S són P)
• O: Particulars negatius (Alguns S no són P)

Si uns enunciats tenen el mateix contingut lògic són equivalents. Si els enunciats no poden ser veritables i falsos alhora són contradictoris. Els enunciats...

L'Ètica: L'Art de Fer un Bon Ús de la Llibertat

L’Ètica és l’art de fer un bon ús de la nostra llibertat. Ens sabem i ens volem lliures, estimem la llibertat per sobre de tot, fins i tot per sobre de la pròpia existència. Qui vol viure sent esclau? La història de la humanitat és plena de persones que han donat la vida per la llibertat.

El Cost de la Llibertat i la Responsabilitat

Però, que difícil ens resulta sovint ser lliures! Quant ens costa triar lliurement! Quin contratemps acceptar que després de l’exercici de la llibertat truca a la porta la responsabilitat! Molts cops sentim la «por a la llibertat» [...], perquè sabem que ser lliures no és una tasca fàcil.

— Carlos Goñi: Recuerda que eres hombre

La Llibertat com

Immanuel Kant: L'Ètica Deontològica

Les ètiques anteriors a Kant eren materials: buscaven la felicitat o el plaer. Les ètiques deontològiques, en canvi, són formals: el que importa és la llei, la norma, la forma d’actuar.

L'ètica kantiana és universal, necessària, independent de l’experiència i val per si mateixa. S’expressa en els següents imperatius categòrics:

• «Actua de manera que la màxima de la teva acció pugui convertir-se en una llei universal.»
• «Actua de manera que consideris els altres i a tu mateix un fi i no un mitjà.»

Kant defensava l'autonomia de la voluntat (donar-se la llei) i la racionalitat. L'ètica no té contingut, però sí forma, i això garanteix la universalitat.

Kant rebutjava basar l'ètica en la...