Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Afirma el següent:

- Principi d’identitat: Tot canvia i res roman igual en dos moments consecutius; per tant, no es pot dir que alguna cosa sigui alguna cosa perquè, com està contínuament canviant, va passant de ser una cosa a l’altra i així repetitivament. Això planteja el problema d’identitat o essència de les coses, que diu que A = A. Però si en dos moments una cosa té propietats diferents, és a dir, ha canviat, A no pot ser igual a A. Concloent, si tot canvia constantment, el principi d’identitat no té sentit i, sense identitat, no hi ha fonamentació de la realitat. En conseqüència, no podem dir que les coses són i caiem en l’irracionalisme. No hi ha equivalència o correspondència entre les paraules i les coses,...

Preguntes i problemes filosòfics

Darrera cada afirmació hi ha una pregunta. Darrere de la pregunta sorgeix un problema i sovint un misteri. Conèixer les preguntes fonamentals de la filosofia i reflexionar sobre algunes de les respostes ens permet, a més, aprendre a pensar. La filosofia contribueix a generar en nosaltres una actitud reflexiva i crítica. Les preguntes filosòfiques mostren la curiositat que sentim pel que ens envolta i expressen l'afany de conèixer un mateix. Són preguntes que ens condueixen a replantejar la forma de viure i d'actuar amb nosaltres mateixos i amb els altres. Moltes d'aquestes qüestions són metafísiques, és a dir, van més enllà del que és merament sensible.

Grans preguntes: home, natura i Déu

Les grans...

La Consciència Lingüística Nietzscheana: El Perspectivisme

En la seva obra "Sobre la veritat i la mentida en sentit extra-moral", Nietzsche presenta els fonaments per criticar la moral i la civilització occidental, basant-se en dues grans pilars: el Racionalisme i el Cristianisme.

La crítica de Nietzsche es fonamenta en l'anàlisi del llenguatge, buscant el seu origen per arribar a conclusions que acabin amb la destrucció del Racionalisme i del Cristianisme. Aquest fonament va ser anomenat "Consciència Lingüística".

Aquest estudi de la llengua es divideix en quatre parts:

• L'ésser humà ha creat el coneixement i l'utilitza amb paraules, amb el llenguatge. L'home es pensava que amb el coneixement podria arribar a entendre la realitat, ja

Classificació de les accions humanes

1. Accions involuntàries o forçoses

Són aquelles que realitzem per força; el seu origen és fora de nosaltres i no hi contribuïm (per exemple, respirar aire).

2. Accions mixtes i voluntàries

• Accions mixtes: Les fem per por a un mal major. Nosaltres elegim fer-les o no, però no ens agrada fer-les (per exemple, llençar càrrega per la borda en un naufragi).
• Accions conscients: El subjecte les realitza amb la intenció d'arribar a una finalitat. L'ètica i el dret són sabers que tenen un interès per aclarir aquestes accions, ja sigui per lloar la conducta, censurar-la, decidir si és delictiva i mereix càstig, o si és indispensable per al subjecte.

La responsabilitat segons Aristòtil

Aristòtil parla...

La filosofia de la ciència explora el coneixement humà, sovint basant-se en la raó i prescindint de l'experiència sensible per a certes veritats.

La Filosofia de la Ciència: Què és Conèixer?

Elements del Coneixement

Conèixer és un procés mental on hi intervenen una sèrie d'elements fonamentals:

1. L'objecte: Part de la realitat captada per nosaltres.
2. El subjecte: L'individu que pretén conèixer. Posseeix unes estructures cognitives que li permeten aprehendre l'objecte.
3. El coneixement: El resultat del procés d'aprehensió intel·lectual de l'objecte que fa el subjecte. Constitueix una representació mental de la realitat.

Teories Filosòfiques del Coneixement: Racionalisme i Empirisme

Hi ha dues teories filosòfiques principals que intenten...

La necessitat de la filosofia

Els sabers més valorats són aquells que creiem pràctics i útils, els que ens poden facilitar i millorar la vida de manera més immediata. El saber filosòfic respon a la necessitat humana de plantejar-se preguntes generals —que també són fonamentals per al desenvolupament de la nostra vida— i de cercar-hi una resposta racional.

El sentit de la filosofia

El significat etimològic

La paraula filosofia prové del grec i es compon dels termes phileo (amor) i sophia (saviesa), la qual cosa significa literalment «amor a la saviesa».

La filosofia com a crítica del saber comú

Les idees que aprenem sense qüestionar-nos el perquè s'anomenen saber comú. A mesura que creixem, tenim experiències i adquirim nous...

Context i Pensament de Plató

El pensament de Plató es troba en una tensió constant entre dues formes oposades de concebre la vida. Nascut en una família aristocràtica, va viure la Guerra del Peloponès, la qual representa el conflicte entre dues maneres d'entendre la vida i la societat: la democràcia i l'aristocràcia.

Trajectòria i Influències

El seu objectiu inicial era l'activitat política. Tanmateix, la victòria d'Esparta i el posterior govern dels Trenta Tirans, sumats al descontentament general i la mort de Sòcrates, van alterar les inquietuds de Plató, qui va passar a preocupar-se per qüestions més teòriques.

Els Diàlegs i els Viatges

Plató va escriure 36 diàlegs (converses sobre qüestions filosòfiques) dividits en quatre...

La naturalesa de la bona voluntat

La bona voluntat no és bona per allò que ella fa o aconsegueix, no és bona per la seva capacitat d’obtenir qualsevol fi proposat, sinó únicament pel voler; és a dir, ha de ser apreciada sense comparació molt més que tot allò que pugui ser acomplert per ella simplement en benefici de qualsevol inclinació.

Així, el valor moral d’una acció no rau, segons Kant, en les seves conseqüències, ni en cap fi o propòsit que es vulgui aconseguir amb l’acció, sinó en la màxima que ha determinat la voluntat a obrar. És, per tant, la intenció de la bona voluntat allò que indicarà la moralitat d’una acció.

L'imperatiu categòric

Hem vist que una persona actua correctament quan actua per deure, i actua...

Teories de deures

Les teories de deures neguen que es pugui justificar i fonamentar la correcció moral d’una acció en les seves bones conseqüències.

L'ètica kantiana

Segons l'ètica kantiana, l’únic absolutament bo és la bona voluntat. Si una persona actua per bona voluntat, vol dir que actua per respecte al deure; és a dir, que obeeix la veu de la raó. La raó prescriu la llei segons la qual han de viure els éssers racionals: la llei moral.

L'actuació moral es basa en la següent premissa: "Actua segons una màxima de manera que, al mateix temps, puguis voler que es converteixi en llei universal". Aquest principi es coneix com l'imperatiu categòric. La llei moral expressada en l’imperatiu categòric es concreta en normes morals...

La mort de Déu

La mort de Déu significa per Nietzsche una crítica radical de la religió, de la moral i de la metafísica. És l'alliberament d'una càrrega que pesa sobre l'home: la idea del més enllà, de la transcendència objectiva. Nietzsche arriba a la conclusió que és la idea de Déu la que no permet a l'home desenvolupar-se com a home, arribar al superhome. Déu és el gran obstacle per arribar a la realització humana: el superhome. Per això pensa que, perquè visqui l'home, ha de morir Déu.

La mort de Déu significa que s'han esfondrat els principis que mantenien la tradició, la cultura i la història d'Occident. Totes aquestes fonamentades en aquesta idea de Déu. La mort de Déu ha estat provocada per:

• El Renaixement: l'antropocentrisme