Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Liberalisme i Utilitarisme: John Stuart Mill

El Liberalisme del Segle XIX

• Durant la primera Revolució Industrial, la societat europea del segle XIX es transforma radicalment. Les noves estructures socials i econòmiques generen un fort antagonisme de classes socials entre la burgesia (la propietària dels mitjans de producció) i el proletariat (que únicament posseeix la seva força de treball).

Principis del Liberalisme Econòmic

• El liberalisme econòmic veu en l’interès individual el motor de l’activitat productiva i defensa l’obtenció del màxim benefici individual. Afirma el dret a la propietat i la limitació de la intervenció de l’Estat al manteniment de l’ordre social, al mateix temps que consagra la llei de l’oferta i la

Heràclit d’Efes (544-483 aC)

• No se li coneix cap mestre. Tenia un caràcter aristocràtic i altiu; menyspreava les opinions vulgars: “La majoria dels homes només busca afartar-se com les bèsties”.
• Es conserven només alguns fragments de la seva obra. El seu pensament és força enigmàtic. Se’l coneix com «l’Obscur» per la dificultat d’interpretació de les seves idees. Parla de la naturalesa, però també dels humans, del coneixement i de l’ètica.
• Estil aforístic: sembla que darrere les seves afirmacions hi ha quelcom massa important per a poder ser comunicat de manera simple.
• El principi o arjé de totes les coses és el foc, principi actiu, intel·ligent i creador. El món sencer surt del foc i mor en ell per a tornar a

Introducció a l'Empirisme de John Locke

Locke vol estudiar la naturalesa del coneixement humà. Locke és un filòsof empirista, per tant no accepta res més que el coneixement a través de l'experiència.

El Procés del Coneixement Segons Locke

La Mente com a Tabula Rasa

Locke ens diu que quan naixem la nostra ment no conté cap idea ni principi innat. Per tant, tot el que tenim a la ment ha arribat mitjançant l'experiència. La ment està en blanc, és una tabula rasa.

Tipus d'Idees Adquirides per l'Experiència

Locke ens explica que d'aquestes idees que adquirim mitjançant l'experiència en podem distingir dos tipus:

• Les que adquirim mitjançant la sensació.
• Les que adquirim a partir de la reflexió.

Aquestes percepcions són les que formen idees

Com podem provar el principi d'utilitat?

• Mètodes per ser feliços: Inclou les virtuts (qui és virtuós ja és feliç) i el principi hedonista (el plaer és felicitat).

Com podem provar el valor del principi d'utilitat?

Mill afirma que l'única prova que alguna cosa sigui desitjable és que realment la gent la desitgi. Tota persona desitja la seva felicitat; per això, la felicitat de cada persona és un bé per a ella mateixa. La felicitat general és, doncs, un bé per a la suma de totes les persones.

També cal considerar la virtut: és un d'aquests béns concrets que formen part de la felicitat i, a diferència d'altres, la converteix en un fi en si mateix sense esdevenir perjudicial per a la felicitat general.

Política i llibertat

La llibertat...

Característiques generals del segle XIX

El segle XIX és el segle de les revolucions, on sorgeix una major demanda de llibertat. Destaquen dos processos fonamentals:

• La Revolució Francesa: Representa el triomf del model liberal-burgès de societat. Suposa una major llibertat de l'individu respecte a la societat i busca acabar amb els estaments i l'estructura social tradicional.
• La Revolució Industrial: Significa el triomf del sistema productiu capitalista i permet una major llibertat de l'ésser humà respecte a la naturalesa.

Moviments derivats de les revolucions

Les revolucions derivaran en dos moviments que es desplegaran al llarg del segle:

a) Llibertat dels pobles

Els ciutadans reclamen cada cop un major assoliment de les llibertats civils....

TEXT 1: La revolta dels esclaus i el ressentiment

La revolta dels esclaus en la moral comença quan el mateix ressentiment esdevé creador i genera valors (...) encara més joiosa.

1. Les idees principals del text

Nietzsche analitza com la moral que ha estat instaurada els últims 2000 anys ha considerat com a bons els més dèbils. L'autor pretén recuperar la idea que els bons, veritablement, són els nobles.

• Moral dels dèbils: Cal esmentar el seu caràcter reactiu.
• Moral dels bons: Cal esmentar la seva naturalesa afirmativa.

Els nobles, segons Nietzsche, són bons perquè són els millors, mentre que els altres es construeixen com a bons en oposició a la suposada maldat dels nobles.

2. Significat de conceptes clau

• Ressentiment: Sentiment que les

Per a l’utilitarisme, el fi justifica els mitjans?

Efectivament, un mitjà és, per definició, dependent de la finalitat que es proposa. Altrament, se’l pot qualificar d’útil o inútil, però sempre cal buscar mitjans útils.

Com s’avaluen les conseqüències d’un acte?

Únicament i exclusiva per la quantitat de felicitat —o del contrari de la felicitat— que produeixen. Mill, però, matisarà que les conseqüències no s’han d’avaluar respecte a un acte, sinó respecte a la regla dins la qual aquest acte es fa significatiu.

A qui afecta l’utilitarisme?

En principi, són subjectes morals per a l’utilitarisme tots els éssers capaços de patir (i això inclou els animals no-humans). Això implica una igual consideració de...

La Socialització i les Característiques de l'Estat

La socialització és la que ens permet viure en la societat, i la societat només és possible si existeix l’estat. L'estat presenta unes característiques determinades sobre la societat civil:

• Té la capacitat de decisió sobre un territori determinat.
• Té la capacitat de dictar i de promulgar lleis.
• Monopoli legítim del poder: Vol dir que l’estat és l’únic que té la capacitat de modificar la conducta dels ciutadans.

Els tres tipus de legitimació segons Max Weber

Hi ha un filòsof anomenat Max Weber que estableix que hi ha tres tipus de legitimació:

1. Legitimació carismàtica: És aquella en què les qualitats personals del líder fan que la gent el segueixi i li doni el poder.
2. Legitimació

Plató i Descartes: concepcions de la idea

Per a Plató, la idea és una entitat real, subsistent i independent de qualsevol altra cosa. De fet, la idea és la realitat absoluta, l’ideal o arquetip al qual aspiren les coses materials, la seva essència immutable. Així, per exemple, jo puc pensar en un cavall, però la imatge del cavall no és la idea de cavall, sinó una mera representació sensible sense gaire valor. La idea de cavall és un objecte intel·lectual que només pot ser copsat per la raó prescindint dels sentits.

En clar contrast amb el plantejament platònic, Descartes concep la idea com tota aquella representació que es fa present a la nostra ment: tot allò que la ment pensa, qualsevol dels continguts de la nostra consciència,...

c) Mètode Hipotètic-Deductiu o Experimental

Passos del Mètode

• **Observació de la realitat i formulació (definició) del problema.**
  • Descobriment d’una situació problemàtica.
• **Formulació d’una hipòtesi.**
  • Es proposa una explicació o solució possible que ha de ser coherent i estar d’acord amb l’actitud científica: rigorosa, neutra i contrastable.
• **Deducció de conseqüències.**
  • Utilitzant el mètode deductiu, s’extreuen les conseqüències