Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

La formació de les idees universals

Com determino que això o allò és un tros de cera o un tros de taula? Com en reconec la identitat?

El coneixement sensible es refereix sempre a les coses particulars (això que ara mateix és davant meu). Tinc, llavors, coneixement empíric d'aquesta taula d'aquí, però no de taula com a cosa universal que val per a tots els objectes del mateix tipus.

D'on surt el coneixement general?

Segons Locke, la nostra ment, a partir de les coses particulars, estableix relacions i connexions entre els continguts i, amb l'ajut de la memòria, arribem a saber que hi ha idees que concorden i d'altres que no.

Així es formen els universals (productes del treball de la ment sobre les idees de les coses particulars).

L'abstracció

Aquest...

El dubte metòdic i la recerca de la certesa

Descartes s’adona que tots els sabers són incerts; per tant, parteix d’una epojé (acte d’escepticisme metodològic, suspensió del judici). El que Descartes vol és mirar d’arribar a alguna certesa o veritat; vol sortir del dubte.

El concepte d'idea i l'autoconsciència

Ens dirà que una idea és tot acte d’autoconsciència del pensament. Una idea no és només un aspecte racional o matemàtic, sinó que també poden ser dubtes, desitjos, passions o sentiments. El pensament ve definit per l’autoconsciència, però algunes d’aquestes idees poden ser fosques o confuses (com les passions).

L'idealisme modern i el subjecte

Descartes parteix de la visió que la ment té sobre el món (idealisme

La Filosofia del Renaixement i la Modernitat

El Renaixement és un període històric i filosòfic que va acabar definitivament amb l’Edat Mitjana i va inaugurar la Modernitat.

Es pot parlar de filosofia de la modernitat al segle XV? No, perquè es troba en una època de transició entre l’Edat Mitjana i la Modernitat, i encara s’hi distingien molts elements medievals.

Montaigne: La Introspecció i la Condició Humana

L’afirmació de Montaigne, «Cada home duu sencera la forma de la condició humana», es justifica pel seu mètode d’introspecció, que és essencialment autobiogràfic i ofereix reflexions personals sobre la vida quotidiana. La seva filosofia defensa que l’home no pot ni ha d’intentar ser més que un home, i s’ha...

Context històric de la Grècia clàssica

El segle V a.C. va ser l'època de la gran esplendor de la Grècia clàssica, tot i que també es va produir la caiguda de la ciutat d'Atenes. Hi va haver guerres entre grecs i perses. Esparta va ser la polis que va encapçalar la lluita per la terra i Atenes es va fer càrrec de la lluita marítima. L'any 460 a.C. es va iniciar el govern d'Efialtes i Pèricles. L'any 431 a.C. es va iniciar la Guerra del Peloponès, en què Atenes va ser sacsejada. Finalment, van instaurar la democràcia directa; és a dir, un règim en el qual la direcció política de la polis era exercida pels ciutadans.

La sofística: l'home i la societat

Amb els sofistes, la reflexió se centra en la societat i l'home. Es produeix...

La Filosofia d'Aristòtil: Ruptura i Continuïtat amb Plató

Aristòtil era deixeble de Plató, però no estava d'acord amb la Teoria de les Idees del seu mestre. Ell no creia que les essències existissin de manera independent en un món separat. Per a Aristòtil, la veritable realitat està constituïda pels éssers del món sensible que podem percebre a través dels sentits. Aquesta és la base del realisme filosòfic aristotèlic, centrat en la physis (natura).

Mentre que, segons Plató, les idees o essències estan fora de les coses (en el món intel·ligible), segons Aristòtil, les formes estan en les coses físiques (en el món físic). Per tant, Aristòtil trenca amb el dualisme platònic i es converteix en un pensador monista.

Teoria

Els sofistes

Són coneguts com “els filòsofs de la democràcia”, però no eren filòsofs, sinó mestres d’oratòria i erística, opositors de Sòcrates. Per a Sòcrates, l’educació estava lligada a la veritat i el coneixement. Els sofistes tenen en comú que defensen una postura relativista i escèptica.

Protàgores d’Abdera

Mestre d'oratòria i erística establert a Atenes, on va manifestar la seva activitat intel·lectual. Quan la situació política va canviar, Protàgores es va exiliar. És el principal representant del relativisme. Hi ha dues interpretacions:

• Relativisme epistemològic: L’home és la mesura de totes les coses. Per 'home' entenem cada individu, i per 'cosa' tot allò que veiem i que canvia constantment. El que

Característiques del Coneixement Científic

Objectiu: Constitució i fonamentació d'un cos sistemàtic del saber (mètode hipoteticodeductiu).

Característiques principals:

• Coneixement racional, centrat en el món material o natural, les regularitats del qual vol explicar i predir.
• Mètode experimental: En formen part l'observació, l'experimentació i les inferències.
• Sistemàtic: Basat en hipòtesis, lleis i teories.
• Objectiu i públic: Requereix consens universal.

Branques de la Filosofia

Ètica

L'ètica té la moral com a objecte d'estudi. Analitza les normes que regeixen la conducta d'una persona perquè es pugui considerar bona. És una reflexió racional que fonamenta els judicis morals i busca la universalitat dels conceptes. La moral és...

L'origen de la filosofia a la costa jònica

La filosofia neix a la costa jònica del mar Egeu pel fet que:

• No hi ha cap casta sacerdotal ni cap llibre sagrat.
• Es produeix una relativització de les creences (barreja de cultures).
• S'observa una regularitat de la natura (tot passa per un motiu).

L'escola de Milet: Els milesis o jònics

La primera escola filosòfica va ser l'escola de Milet, formada per:

• Tales de Milet (considerat el primer filòsof).
• Anaximandre.
• Anaxímenes.

Diferència entre realitat i aparença

• Realitat: Allò que són les coses de debò, que té una explicació racional i que és ordenada; per tant, es pot conèixer.
• Aparença: Allò que semblen les coses, que ens mostren els sentits i no tenen una explicació racional. A més, és un

John Locke

Empirisme: Assaig sobre l'enteniment humà

Principi de la tàbula rasa: quan naixem, la ment és un full en blanc (no hi ha idees innates).

• La raó es construeix a partir de l'experiència sensible, utilitzant la raó per poder entendre-la.
• Tot el coneixement és un coneixement d'idees; no coneixem les coses reals, sinó com la nostra ment les elabora.

Aquest coneixement està triplement limitat:

• Per gènesi
• Per extensió
• Per certesa

Les idees són representacions que fa la ment d'alguna cosa; venen de l'experiència i la raó ajuda a entendre-les. Locke diferencia entre:

• Idees simples: són rebudes passivament per l'enteniment i provenen directament de l'experiència. Poden ser de sensació o de reflexió.
• Idees complexes: són elaborades