Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

5 Vida feliç i llibertat

Tota persona amb un nivell raonable de moralitat i intel·lecte (afectes privats genuïns i un interès sincer pel bé comú) pot viure una vida satisfactòria, sempre que no se la privi, per lleis injustes o submissió a la voluntat d'altri, de la llibertat d'usar els recursos per a la felicitat que té al seu abast.

Aquest aspecte, el de ser lliures de disposar de la nostra vida, és central en el pensament de Mill, tant en l'àmbit moral com en el polític.

Sanció del principi utilitarista i sentiments morals

La pregunta és: quina és la font de l'obligació moral?

Quant a la qüestió de quina és la sanció d'aquest estàndard ètic, dels motius per obeir-lo, de la font de la seva obligació, d'on deriva la seva...

Comparació Filosòfica: Locke i Mill

Locke i Mill comparteixen un fons cultural obvi: l’empirisme i l’esperit liberal, però tenen diferències significatives.

Sobre el Dret Natural i Utilitarista

• Locke: És un teòric del dret natural. Els drets bàsics (vida, llibertat i propietat) fan possible una vida humana digna.
• Mill: És un utilitarista qualificat i nega l’existència del dret natural. En l’utilitarisme, els drets són bàsicament ‘ficcions útils’ i la seva fonamentació es troba en què són útils per viure una vida amb sentit. Els drets per a Mill no es poden quantificar numèricament, sinó que són qualitats, i el seu valor es troba en la màxima utilitat per al més gran nombre.

Liberalisme Deontològic vs Teleològic

• Locke:

Introducció a la Filosofia: Moral i Política

• Moral: Felicitat
• Política: Llibertat

Antropologia Filosòfica

L’ésser humà presenta facultats superiors i és progressiu (creix intel·lectualment).

La Moral i la Felicitat

La Tècnica Eudemonista

La tècnica eudemonista busca accions que ens facin feliços.

Utilitarisme i el Principi d'Utilitat

L'utilitarisme, o principi d’utilitat, busca la màxima felicitat per al màxim nombre de persones. Identifica el bé amb la felicitat, sent una tècnica eudemonista. La felicitat s’entén com a plaer i absència de dolor. En identificar la felicitat amb el plaer, l’utilitarisme esdevé una ètica hedonista.

No és una "moral de porcs".

Primera Objecció a l'Utilitarisme

La primera objecció que es feia...

El Pensament de Kant: Raó Pura, Raó Pràctica i els Límits del Coneixement

Després d'estudiar el tema de Kant, elaborem una exposició del seu pensament, mostrant els arguments que ell refereix.

Límits de la Raó Pura i Necessitat Moral

Segons Kant, la raó pura no pot tractar ni de l'ànima, ni del Món com a totalitat, ni de Déu. Com que no tenim intuïcions sensibles ni de l'ànima, ni del Món com a totalitat, ni de Déu, no podem formar judicis sintètics a priori referits a ells. Però, per a Kant, encara que la metafísica estigui més enllà de les possibilitats de coneixement teòric, respon a una tendència natural de l'ésser humà.

Qüestions com la llibertat de les persones, la immortalitat de l'ànima o l'existència de Déu,...

Actitud racional:

• Rebutjar els prejudicis
• Tenir una mentalitat oberta
• Intentar tenir clares les idees
• Capacitat de dialogar
• Recerca de fonaments racionals de les idees
• Predisposició a modificar les pròpies idees
• Rebuig dels sabers 'ocults' i tradicionals

Actitud crítica:

• Analitzar i revisar el saber tradicional
• Les propies certeses en si
• Resultats d'altres certeses
• Resultats de totes les recerques

La filosofia és:

• El desig de saber el que no es sap
• Recerques que mai satisfan la pregunta inicial
• Implicació de l'actitud racional i crítica
• Utilització del diàleg per afrontar els problemes
• Fer més preguntes de les que es resolen

Condicions per poder filosofar:

• S'ha de dubtar i criticar
• Preguntar
• Pensar
• Analitzar
• Argumentar
• Fonamentar
• Decidir
• Actuar

Especialitats

L'Epistemologia Empirista de John Locke

Què podem conèixer? Hi ha límits per al coneixement? Com podem estar segurs del que esbrinem?

L'Experiència fixa els Límits del Coneixement

Només quan hàgim establert amb precisió la naturalesa i l’abast de les facultats cognitives, podrem estar segurs de la veritat de la informació que ens proporcionen. Locke desenvolupa aquesta tesi en la seva obra més important, Assaig sobre l’enteniment humà.

La raó (principi de l’empirisme) no treballa per si sola, sinó amb l’ajuda indispensable de l’experiència. Per tant, l'experiència constitueix la garantia i el límit de l’èxit racional.

L'Origen de les Nostres Idees: Enteniment i Representacions

Segons Locke, només podem accedir al món...

Filosofia Hel·lenística: Recerca de la Felicitat (336-326 a.C.)

El període hel·lenístic es caracteritza per la recerca de la felicitat individual i la pau interior (*ataràxia*), sovint mitjançant el mínim esforç. Es desenvolupa una nova filosofia centrada en l'acció i la felicitat.

Les Grans Escoles Hel·lenístiques

Cínics: L'Autarquia Radical

• Representants: Diògenes de Sinope, Antístenes (deixeble de Sòcrates).
• Concepte: El "Gos" (*Kynikós*).
• Principis: Provocació, independència de les convencions socials, recerca de l'autarquia (autosuficiència).

Escèptics: La Suspensió del Judici

• Representant: Pirró d'Elis.
• Objectiu: Dubtar de tot i mantenir la distància.
• Pau interior: S'assoleix mitjançant l'Ataràxia (reduir el dolor) i l'

La Teoria dels Paradigmes de Thomas Kuhn

Les Limitacions del Falsacionisme

Els crítics del falsacionisme afirmen que la ciència no funciona d’acord amb el model de Karl Popper. Es poden trobar exemples en la història de la ciència d’afirmacions científiques que continuen sent acceptades fins i tot després que un experiment les hagi falsat. Això es deu al fet que, tot i que de vegades hi ha anomalies, això no significa necessàriament que una teoria sigui completament falsa. Un exemple clar és la física newtoniana.

El Concepte de Paradigma

La proposta epistemològica de Thomas Kuhn intenta tenir en compte la manera com la ciència ha anat evolucionant al llarg de la història. Segons Kuhn, el falsacionisme és incapaç d’explicar...

Metafísica

L'estudi del ser, allò que tenen en comú totes les coses que existeixen. La primera idea és el principi de contradicció: no és possible que sigui veritat un fet i el seu contrari. Aquest és un principi ontològic i lògic, i la ciència està constituïda sobre aquest principi. La segona idea són els significats del ser, que es classifiquen en substancials i accidentals. El hilemorfisme, la tercera idea, postula que totes les coses tenen una matèria i una forma. La matèria segona és la que està formada pels quatre elements. La quarta idea és el ser en potència i el ser en acte. Finalment, la cinquena idea tracta els tipus de canvi.

Canvi físic

L'univers és finit perquè l'infinit és imperfecte. Dins hi ha esferes concèntriques,...

1. Llibre: “De les nocions innates” ens parla de l’origen del nostre coneixement i fa una crítica de les teories filosòfiques defensores de l’innatisme. (Critica la teoria innatista del coneixement de Descartes). Locke ens dirà que nosaltres coneixem a través de les idees, però aquestes mai són innates. Segons ell, quan naixem no hi ha res en la nostra ment. La nostra ment és com una “tabula rasa”, una pissarra buida on tot està per escriure. Per tant, les nostres idees només poden provenir d’un lloc: de l’experiència. L’empirisme és l’origen i el límit del coneixement.

Llibre: “De les idees”

Ens parla de les tipologies d’idees. Hi ha idees simples, que són rebudes de forma passiva per l’enteniment, i...