Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Societat i Estat

Definicions

• Burgesia: Propietaris dels mitjans de producció, viuen de la venda de la producció generada.
• Mitjà de producció: Bé que genera algun tipus de bé consumible.
• Obrer: Viu de la venda de les seves capacitats i força de treball.
• Dretes: Prioritzen la llibertat individual (liberalisme), sistema de producció defensat pel capitalisme.
• Esquerres: Prioritzen la igualtat (socialisme), sistema de producció defensat pel comunisme.

Origen de la Societat: Natural o Convencional?

Teoria Contractualista

Les doctrines individualistes afirmen que la societat sorgeix d'un acord entre individus (Hobbes, Locke, Rousseau), formant la base del liberalisme polític. Aquesta teoria considera que no pot haver-hi societat sense estat.

Liberalisme

El...

Origen de la Societat - Natural o Convencional?

Convencional

Doctrines Individualistes (Contractualistes)

La societat és el resultat d'un acord entre individus (Hobbes, Locke, Rousseau). És el fonament dels liberalismes polítics. Consideren que no pot haver una societat sense estat, perquè aquesta seria insostenible.

Liberalisme

Sistema que parteix de la concepció que l'individu defensarà la llibertat a nivell polític. Per tant, serà una demanda de la llibertat, causada pel control dels règims absolutistes.

Hobbes (Individualista)

Hobbes plantejarà una teoria política en Leviathan en la qual defensarà la monarquia absoluta. Aquesta monarquia consistirà en què governarà la persona més preparada per fer-ho, és a dir, que hi haurà una...

Crítica al Llenguatge: En comptes d’entendre el món de la vida com una força o poder, els homes han intentat reduir-lo a conceptes. Llenguatge: ficció col·lectiva amb la qual pretenem buscar la veritat. Realment només ens interessa la part positiva de la veritat i per això oprimim el món real reduint-lo a conceptes. Nietzsche diu que és millor captar la realitat a través de les metàfores, ja que no l’empresonen.

El que es proposa Nietzsche és destruir la metafísica, la religió i la moral basades en la inversió de valors. La cultura occidental i totes les seves manifestacions han capgirat els valors; com a conseqüència, ara L’home està malalt.

Malaltia = Nihilisme La manca de sentit. L’home ha perdut el sentit de la vida

Inductivisme:

Afirma que la ciència es construeix mitjançant raonaments que, partint de l'experiència, tracten d'obtenir conclusions aplicant la generalització.

Etapa inductiva:

1. Observar i enregistrar fets
2. Cooperar i classificar fets (relació causa-efecte)
3. Deducció de conseqüències de les lleis obtingudes

Etapa deductiva:

1. Detenció del problema
2. Formulació d'hipòtesis
3. Deducció de conseqüències
4. Comprovació experimental
5. Es compleix o no (tornar a formular hipòtesis)
6. Obtenció de conclusions

Falsacionisme:

Karl Popper, és una teoria epistemològica, la qual la ciència està composta d'afirmacions que són falsables, perquè es poden sotmetre a experiments per comprovar si són falses. Creu que els experiments mai poden verificar completament...

Ciència

Ciència: és una activitat investigadora que es basa en l'observació i en l'experiència per produir coneixement, és el coneixement més objectiu possible que estableix relacions universals i necessàries entre fenòmens, els quals autoritzen a preveure resultats. Objectiu: trobar les lleis matemàtiques que marquen el funcionament de la natura. Característiques coneixement científic:

• el coneixement fàtic.
• coneixement que va més enllà dels fets.
• ciència analítica i especialitzada.
• ciència comunicable i intersubjectiu (crítica).
• ciència metòdica.
• ciència sistemàtica i legal.

Classificació ciències

Classificació ciències Ciència formal: Ciències de les matemàtiques (geometria), no fan referència al món abstracte. ex:...

De l'Estat de Naturalesa a la Societat Civil en Locke

Origen i Legitimitat del Poder Polític

John Locke, tot i reflexionar sobre el coneixement, també és conegut per les seves aportacions filosòfiques sobre la política, qüestionant la validesa del poder polític per sobre de tot. En el Segon Tractat del Govern Civil, planteja el fonament del poder polític i, de la mateixa manera que Descartes amb el coneixement, es pregunta quines condicions ha de tenir el poder polític per ser vàlid.

Per tal d'entendre l'origen del poder polític, Locke es pregunta en què consistiria la humanitat si no hi hagués cap poder establert. Aquest estat, Locke l'anomena estat de naturalesa. En aquest estat, Locke reconeix que:

• Els homes, per naturalesa, són

Locke: Límits del Coneixement, Empirisme i Sentit Comú

Locke defensa que les idees provenen dels cossos exteriors, és a dir, provenen de les nostres experiències amb el món exterior, que al mateix temps ens fa adquirir coneixements que no eren innats en nosaltres, a diferència del racionalisme.

Això ens genera un enigma: la sensibilitat de cada persona és diferent de la dels altres, i una mateixa experiència pot provocar sensacions diferents a dues persones, que esdevindran idees diferents sobre l’experiència viscuda. Locke afirma que no tenim cap coneixement innat, sinó que l’anem adquirint a mesura que vivim experiències i sentim coses.

La Creença en l'Existència de Cossos Exteriors

En afirmar doncs que no hi ha idees que estiguin...

La Il·lustració de Kant al Segle XXI: Una Reflexió Necessària

Kant va definir la majoria d’edat com la facultat per la qual una persona és capaç de pensar per si mateixa, la capacitat de no deixar-se influir per l’entorn. Abandonar les ordres dels tutors i ser un il·lustrat, un plaer del qual, segons ell, alguns poden gaudir. I qui no en gaudeix és per peresa i falta d’esforç. Va defensar que, encara que fos difícil, sempre seria possible il·lustrar el poble, perquè sempre hi ha algun home que pensa per si mateix.

Aquests eren els raonaments de Kant, que va viure al segle XVIII; avui, 300 anys després, sembla que hem anat enrere. Els plantejaments de Kant semblen molt coherents, ja que, malgrat és més còmode que pensin per...

Què guia l'objectiu?

Hedonisme

L'hedonisme identifica el bé amb la felicitat, i la felicitat amb el plaer i l'absència de dolor. Defensa que tothom busca sempre la felicitat. La frontera entre el plaer i el dolor és molt poc clara i, per això, s'ha de tenir en compte un criteri que es basa en la classificació dels desitjos humans. Hi ha tres criteris, per tant, tres tipus de desitjos:

• Naturals i necessaris: Parteixen de la pròpia naturalesa i, a més, són imprescindibles per viure (beure aigua quan es té set).
• Naturals però no necessaris: No són imprescindibles per sobreviure, però parteixen de la pròpia naturalesa (menjar pernil de Jabugo).
• Ni naturals ni necessaris: Com el poder, la fama, la riquesa... Neixen de la part més "ruïn"

3 Per què és un dubte metòdic?

Perquè s’aplica de manera Sistemàtica. Es comença per exposar un criteri de dubte, una Raó que permeti Dubtar d’un determinat tipus de coneixements que posseïm. Però per si sol no Acabarà amb totes les nostres certeses, trobarem alguns coneixements que s’hi Resistiran, que aquest criteri no ens permet posar en dubte. Aleshores es Proposa un nou criteri de dubte més potent que ens permet també dubtar-ne. I Així successivament fins a comprovar si queda algun coneixement que sigui Absolutament indubtable.

Seguint l’ordre descrit en les Meditacions Metafísiques, que és l’obra en què el dubte metòdic apareix desenvolupat de Manera més completa i radical, els passos successius que es fan en...