Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Xenofòbia

Etimològicament, en grec, "xenos" significa "foraster" i "fòbia" vol dir "por". La por al foraster no s'identifica necessàriament amb el racisme i és sovint un mecanisme de defensa davant la multiculturalitat i la competència (econòmica, però també simbòlica) del foraster.

Multiculturalisme

Situació que es produeix de fet quan diverses ètnies conviuen en un mateix territori (generalment una gran ciutat). Cal no confondre "multiculturalisme" amb "interculturalitat", que és el diàleg entre diverses cultures. Hom podria viure en societats multiculturals que no fossin interculturals.

Conceptes Relacionats

Etnocentrisme

Consisteix a valorar les altres cultures des de la pròpia, considerada com a superior i com a únic model possible...

La Res Extensa o Substància Corpòria

De l'Existència de Déu a la del Món Exterior

• De moment, tenim dues idees clares i distintes:

1. La de la meva existència com a ésser pensant.
2. La de l'existència de Déu com a ésser perfecte.

Com es fonamenta l'existència del món exterior (inclòs el meu propi cos)?

• Nosaltres posseïm idees que semblen provenir d'aquest món, i algunes són tan fortes i intenses que només podrien explicar-se si realment existís aquest món.
• Com que Déu no pot voler que m'equivoqui sempre (la veracitat és un altre atribut de l'essència de la res perfecta),
• He de concloure que realment el món exterior existeix i que les idees tan clares que en tinc en provenen.

La Física Matemàtica Cartesiana

1. El món és una realitat

...

El Pensament de Plató

Plató està considerat un dels grans pensadors de l’antiguitat i de tota la història de la filosofia. La teoria de les idees és la base a partir de la qual s’articulen tots els temes del seu pensament.

Quins motius el van conduir a construir-la?

• En primer lloc volia continuar l'obra del seu mestre Sòcrates, el primer filòsof que es va preocupar per qüestions ètiques.
• També li interessava especialment la defensa de la polis, en tant que entitat política i econòmica autosuficient.
• I finalment volia elaborar una teoria de l’ésser que conciliés i integrés la diversitat de respostes donades per alguns Presocràtics.

La teoria de les idees pretén ser una resposta a tota aquesta qüestió ètica, política i ontològica....

Crítica de Nietzsche a les Ciències Positives

La ciència, en el seu sentit propi i precís, és una crítica a la matematització de la realitat. A través d'ella, no coneixem realment les coses, sinó que només ens ajuda a establir relacions quantitatives.

Nietzsche no ataca la ciència en si mateixa, sinó una metodologia determinada.

La seva crítica a les ciències té dues vessants principals:

Ciència i Moral

La ciència investiga el curs de la naturalesa, però no pot donar ordre. Només coneix quantitat i nombre, però res de passió, de plaer, d'amor. Per tant, no pot oferir-nos una llei moral.

Ciència i Estat

La ciència està al servei dels éssers creats. L'Estat l'ha transformat al seu servei i l'explota per als seus propis fins....

Parmenides i les Tres Vies

Ens diu que hi ha tres vies:

Via del No-Ésser

Defensa l’existència del que no és i del no-ésser. Ens diu que el no-ésser no existeix. Aparentment sembla una feina absurda. Parla que el no-ésser no el podem ni dir ni pensar, perquè si ho poguéssim fer ja seria ésser. Si diem alguna propietat del no-ésser, ja estem dient alguna cosa, per tant, ha d’existir i deixaria de ser un no-ésser. El no-ésser, per definició, és un no-concepte, alguna cosa impensable que no existeix.

Via de l'Aparença

Afirma l’existència de l’ésser i el no-ésser. Implica que el món de la Physis té un trànsit de l’ésser al no-ésser o al revés. A més, també diu que el món de la Physis està fixat per un llenguatge...

Els Eleàtics i Zenó d'Elea

Els seguidors de Parmènides reben el nom d'Eleàtics. Noms destacats són Melís de Samos i Zenó d'Elea.

La filosofia de Parmènides conclou que el món dels sentits és il·lusori i que l'únic real és el pur concepte d'Ésser. Els Eleàtics intentaran demostrar la validesa d'aquest punt de vista, argumentant que pensar en el moviment o la multiplicitat com a real és il·lògic i absurd.

La Paradoxa d'Aquil·les i la Tortuga

Vegem el famós argument de Zenó d'Elea: Aquil·les i la tortuga. Aquest exemple és una aporia o reducció a l'absurd. Si suposem que el moviment existeix, cauem immediatament en una contradicció, la qual cosa significaria que el moviment no existeix (dues negacions equivalen a una afirmació)...

Tales de Milet

1. Un científic pràctic

Sabem que va viure a Milet, la més rica de les ciutats comercials de la costa de l’Àsia Menor, i que l’any 585 aC va predir un eclipsi.

Va fer estades freqüents a Egipte per buscar una explicació a les crescudes anuals del riu Nil. En aquest viatge a Egipte també va idear un mètode per calcular l’altura de les piràmides per l’ombra que projectaven.

El perfil que se’ns dibuixa del primer filòsof el presenta com un observador de la natura i un teòric de la política: un home del seu temps, ocupat a donar als seus conciutadans idees que servien per interpretar els fenòmens naturals i per facilitar la solidaritat entre els grecs.

2. El savi distret

És cert que hi ha raons que justifiquen aquestes...

La Filosofia Platònica: El Món de les Idees i el Coneixement

El Món de les Idees i el Món Sensible

La filosofia platònica postula l'existència de dos mons:

• El Món de les Idees: És el lloc on resideixen les ànimes i on trobem el coneixement universal i necessari. Aquí, per exemple, existeix la bellesa perfecta.
• El Món Sensible: És el món que percebem amb els sentits, compost pel cos i l'ànima. En aquest món, hi ha diferents tipus de bellesa, però cap és perfecta. La bellesa del món sensible depèn de la Idea de Bellesa que es troba en el Món de les Idees.

És crucial entendre que la Idea de Bellesa en el Món de les Idees existeix independentment de la bellesa sensible.

Característiques de les Idees

Les Idees són les essències...

Opinió sobre la política de Plató

Segons els meus criteris, estic d'acord amb la política de Plató. Com ell diu, una polis governada per una aristocràcia beneficiarà molt al poble, en comparació amb un govern democràtic. La democràcia dona pas a vots sense un coneixement sòlid sobre política. En canvi, una aristocràcia, tal com la defineix Plató, seria un govern de savis, ja que els governants no serien escollits per pensaments equivocats de la gent i no hi hauria lloc per polítics que poguessin fer malament la seva tasca.

Comparativa entre Plató i Mill

Plató estableix una clara correlació entre l'ànima i l'estat. Depenent del tipus d'ànima, l'individu serà governant, guardià, artesà o pagès. Mill no fa partició de l'ànima...

John Locke i la seva Filosofia Política

En el primer tractat, Locke elabora una crítica a l'absolutisme i a la monarquia del dret diví. En el segon tractat, el més important, desenvolupa les seves idees polítiques a partir d'una anàlisi de la naturalesa, l'origen i els objectius del govern civil. Locke pensa que en una societat civil, en un estat, és necessari que existeixi un poder polític encarregat de fer lleis per regular i protegir, per exemple, la propietat privada, i executar-les si cal mitjançant l'exercici de la força. La qüestió és determinar l'origen d'aquest poder polític, i per fer-ho, Locke ens parla de la situació natural de l'ésser humà, el que ell anomena ''estat de natura''. En aquest estat, els homes són...