Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Friedrich Nietzsche: (1884-1900)

Vitalisme

Nietzsche és el màxim representant del vitalisme, corrent que manté com a valor principal la vida. Segons aquesta filosofia, la vida es capta millor amb l'emoció, la intuïció i l'instint que no pas amb la raó. Nietzsche és considerat un filòsof de la sospita perquè qüestiona els valors ensenyats per la cultura tradicional. Per a ell, aquests valors són en realitat contravalors.

"Sobre veritat i mentida en sentit extramoral"

Aquesta obra de joventut estableix la base de l'epistemologia nietzscheana, que tracta de la veritat i el llenguatge. Aquesta epistemologia serà fonamental per a la seva posterior crítica de la moral.

La tesi: La veritat no existeix

Nietzsche argumenta que la veritat, entesa...

L'Alienació en Marx: Econòmica i Religiosa

L'Alienació Econòmica

El treball esdevé una forma d'humanització, però en la societat capitalista el treball desposseeix i aliena. L'alienació és deshumanització: el treballador no se sent reconegut ni valorat, ni que el que fa sigui realment seu.

• Respecte del producte: El que crea no li pertany, i la persona es transforma en un instrument més d'explotació. L'obrer fabrica el mitjà de la seva opressió.
• Respecte de l'acte de treballar: L'obrer està alienat perquè és un acte que se li imposa, amb condicions infrahumanes. No pot desenvolupar les seves capacitats, ja que forma part d'un engranatge productiu.

El Mecanisme de l'Explotació i la Plusvàlua

Això és el mecanisme de l'explotació....

Conceptes Claus

Definicions

• Apetits animals: Els desitjos dels animals que provenen de necessitats biològiques, com ara veure, menjar o reproduir-se.
• Felicitat: Plaer i absència de dolor.
• Desitjable com a fi: Allò que és desitjable per si mateix, no per obtenir-ne una altra cosa.
• Ciutat sàvia: Ciutat regida per un filòsof amb la formació adequada.
• Classes: Grups de ciutadans que formen la ciutat.

Límits de la Societat

1. La societat té dret a exigir el respecte a certes normes:
   1. Limitant la nostra capacitat d'interferir en la vida dels altres.
   2. Obligant-nos a la col·laboració mínima necessària per al funcionament de la societat.
2. La societat no té dret a limitar la nostra llibertat si no afectem la vida d'aquells que no volen ser afectats.

El Liberalisme

Plató i la Justícia

Plató uniformitza la societat a partir del seu plantejament de les tres classes d'individus i fins i tot s'atreveix a donar receptes per delimitar què ha de fer cadascú i què ha de rebre en compensació. La justícia és relativa, no absoluta; històrica, no eterna; depèn del grau de civilització d'una societat i de les seves institucions. Al contrari que Plató, que proposa un model de justícia etern i universal, Mill defensa una visió més flexible i contextualitzada.

Descartes i l'Ontologia

Segons Mill, no podem afirmar l'existència de Déu a partir del coneixement de la raó. Al contrari, el coneixement racional no pot demostrar la seva existència, i fins i tot s'atreveix a demostrar la inexistència de Déu...

La Llibertat Segons John Stuart Mill

La tesi central de John Stuart Mill és que hi ha una àrea de la conducta humana que ha de quedar al marge de tota intromissió pública. Les accions que afecten només al subjecte no poden ser mai sotmeses a l'opinió pública. Per tant, Mill és clarament llibertari i individualista. Ensuma el perill d’uniformització de la societat moderna i la imposició externa d'un model de felicitat merament passiu. La llibertat rebutja el paternalisme i la facultat d’intervenir-hi. Ningú té dret a intervenir en les decisions individuals que afecten només a l'individu.

Dificultats Innegables de la Llibertat

• La separació entre actes que afecten només l'agent i actes que afecten altres persones és impossible

Thomas Hobbes: Estat de Natura

Tres causes de discòrdia:

• La competència (impulsa a lluitar amb els altres per obtenir un benefici)
• La desconfiança (impulsa a atacar els altres per assolir seguretat)
• La glòria (que el mou a combatre els seus semblants per guanyar reputació)

En un estat de natura no hi ha llei ni justícia, tampoc no és possible la propietat. El pas d'una guerra civil té la finalitat d'evitar la guerra de tots contra tots i assegurar la pau, la seguretat i el progrés.

John Locke: Teoria Política i Liberalisme

L'Ésser Humà en Estat de Natura (Locke)

Tots els éssers per natura són iguals, lliures i independents. És un estat d'igualtat en què el poder i la jurisdicció són recíprocs. A més, tots els éssers humans posseeixen...

Nietzsche i la Crítica Epistemològica del Llenguatge

L'assaig Sobre la veritat i la mentida en sentit extramoral proporciona la teoria de Nietzsche sobre el llenguatge i la veritat, la qual constitueix la base epistemològica de la seva posterior crítica a la concepció cristiana i moderna de la moral.

Tesis Clau sobre el Coneixement i la Realitat

Les seves tesis fonamentals són:

• La invenció del coneixement constitueix el moment més arrogant de la història de la Humanitat.
• L'intel·lecte humà, al servei de l'autoconservació, s'ha creat la il·lusió de dominar el món i ha entès el seu producte, el coneixement, com l'expressió adequada de la Realitat.
• Aquesta pretensió oblida un factor fonamental situat en la pròpia naturalesa del llenguatge.

L'Utilitarisme de John Stuart Mill: Conceptes Clau

La Concepció de la Felicitat

En resposta a una objecció comuna, Mill argumenta que la felicitat no és un estat d'entusiasme continu, sinó que consisteix en intentar minimitzar els moments de dolor i maximitzar els de plaer. Els elements principals d'una vida feliç són una harmoniosa combinació de tranquil·litat i exaltació. Per aconseguir-ho, són necessaris uns requisits intel·lectuals i morals, de manera que la manca d'una cultura intel·lectual i l'egoisme causen la infelicitat.

La Dimensió Social del Principi d'Utilitat

El principi d'utilitat també té una dimensió social, ja que no s'ha de buscar només la pròpia felicitat, sinó que s'ha de prendre un punt de vista imparcial

Context, Influències i Visió de l'Ésser Humà

La filosofia de John Stuart Mill està profundament condicionada pels canvis de la Revolució Industrial i per l'immobilisme del sistema polític de la seva època.

Mill va ser influenciat per corrents com l'empirisme anglès (especialment David Hume) i el liberalisme polític (John Locke). No obstant això, la seva base principal va ser l'utilitarisme de Jeremy Bentham. A més, la seva esposa, Harriet Taylor Mill, va tenir una influència crucial, acostant-lo al feminisme i al socialisme utòpic.

La concepció de l'ésser humà en la filosofia de Mill combina l'ideal de la Il·lustració (basat en la raó, el perfeccionament i el progrés humà) amb elements del Romanticisme (que valora els sentiments,...

Resum de les Idees Principals del Text de Locke

El text de Locke argumenta en contra de l'existència de principis innats. Ho fa de dues maneres principals:

1. Primer, refuta l'argument que l'assentiment universal prova l'existència de principis innats. Locke sosté que l'assentiment general es pot explicar sense recórrer a principis innats.
2. Segon, argumenta que si existissin principis innats, haurien de ser universals, però Locke afirma que no hi ha principis universals, ja que ni els nens ni les persones amb discapacitat intel·lectual coneixen alguns dels suposats principis universals.

Locke defineix "principis pràctics" com a regles que guien l'acció, i "inherent a l'ànima" com quelcom que l'ànima posseeix intrínsecament i que no pot...