Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Aristòtil: Ètica, Moviment, Cosmologia i Ànima

Filosofia i ètica4,66 KB

Ètica i Política en Aristòtil

Ètica i Política van estretament unides en el pensament d'Aristòtil, ja que, segons ell, el bé de l'individu i el de l'estat són inseparables. No obstant això, Aristòtil posa l'accent sobre l'individu. Segons la concepció teleològica, l'home és l'únic ser de l'univers que desenvolupa d'una manera racional l'expressió de l'ordre, o desenvolupament de totes les capacitats que li brinda la seva essència: mitjançant el coneixement, en el terreny de la racionalitat teòrica, captant de manera abstracta i conceptual la veritable naturalesa de les coses, i mitjançant la conducta moral, en el terreny de la racionalitat pràctica, amb el desenvolupament de totes les potencialitats de l'ànima amb les quals...

Continua llegint "Aristòtil: Ètica, Moviment, Cosmologia i Ànima" »

Epistemologia: La Natura del Coneixement

Filosofia i ètica1,37 KB

Definició

L'epistemologia té com a objecte d'estudi la naturalesa del coneixement. Algunes de les qüestions centrals que aborda són:

  • Fonts del coneixement: Quins són els orígens del coneixement?
  • Naturalesa del coneixement: Què és el coneixement?
  • Aparença vs. realitat: És vàlid el nostre coneixement?
  • Demostració i verificació: Com podem demostrar la veracitat del coneixement?

Corrents Epistemològiques

Empirisme

Els empiristes afirmen que tot el coneixement deriva, en darrer terme, de l'experiència sensible. Per tant, el nostre coneixement queda limitat a allò que podem experimentar.

Racionalisme

Els racionalistes sostenen que, a través de la raó humana, podem descobrir els principis bàsics de l'univers.

Idealisme

L'idealisme subratlla...

Continua llegint "Epistemologia: La Natura del Coneixement" »

Història de la Filosofia: Períodes i Corrents Essencials

Filosofia i ètica2,83 KB

Època Antiga (Segle VI a.C. – Segle I)

Període Cosmològic (Filosofia de la Natura)

Figures clau: Tales i Pitàgores.

Període Antropològic (Filosofia de l'Ésser Humà)

Figures clau: Sòcrates, Protàgores i Gòrgies.

Període dels Grans Sistemes

L'idealista (Plató) atribueix valor real a les idees, i el realista (Aristòtil) es basa en el valor de l'experiència sensible.

Període Hel·lenístic (Filosofia Ètica)

Aquest període se centra en qüestions ètiques i la recerca de la felicitat.

Període Religiós

És l'expressió d'un fort sentiment místic i un anhel religiós de salvació. Figura clau: Plotí.

Època Moderna

Racionalisme

Intenta solucionar problemes referits al coneixement humà. Figura clau: René Descartes.

Empirisme

Afirma que la...

Continua llegint "Història de la Filosofia: Períodes i Corrents Essencials" »

Resum de Filosofia: Conceptes i Pensadors Clau

Filosofia i ètica7,12 KB

Parmènides

Parmènides planteja: "Què és la realitat?", i respon: "Tot el que existeix, que es pot pensar". També planteja: "El que és és etern, immòbil i el que no és no es pot pensar".

Descartes

Diu: "Penso, doncs existeixo" (Cogito ergo sum). Rebutja el cos, i diu: "Sóc el meu pensament".

Tipus d'idees

Hi ha 3 tipus d'idees:

  • Factícies: Barreja d'adventícies.
  • Adventícies: Provenen de l'experiència.
  • Innates: No provenen de l'experiència.

La causa de tot és Déu.

Empirisme

Diu que no hi ha idees innates, i que tot comença amb l'experiència. El coneixement és: cerca de regularitats i generalització de les dades obtingudes.

Principi d'inducció

Proposicions basades en el "principi d'inducció". Diu que tot coneixement prové de l'experiència;...

Continua llegint "Resum de Filosofia: Conceptes i Pensadors Clau" »

Conceptes Filosòfics i Ètics Essencials: Del Mite a la Tècnica

Filosofia i ètica4,1 KB

El Pas del Mite al Logos

Representa l'aparició del pensament racional i reflexiu, que ocupa el lloc de les tradicionals explicacions mítiques acceptades acríticament.

Tipus d'Explicació

  • Mite: Imaginativa i fantàstica, basada en les versemblances de déus i herois.
  • Logos: Racional, basada en causes naturals extretes de l'experiència i l'observació.

Concepció del Món

  • Mite: Caòtic i arbitrari, ja que no està sotmès a cap llei fixa.
  • Logos: Ordre permanent en el món, atès que està regit per lleis fixes i estables.

Concepcions de la Mort

La Mort Definitiva

Moltes persones pensen que la mort suposa la fi definitiva de tota forma de vida. Davant d'aquesta concepció de la mort, són possibles diverses actituds:

  • Resignació i acceptació: Aquesta
...
Continua llegint "Conceptes Filosòfics i Ètics Essencials: Del Mite a la Tècnica" »

Anàlisi dels Actes de Parla i les Condicions de Veritat

Filosofia i ètica2,73 KB

Anàlisi dels Actes de Parla i les Condicions de Veritat

Raons a favor de la Perspectiva (b)

  • Sembla que s'afirma explícitament que es fa una acció, per tant, s'ha de poder avaluar si aquesta afirmació és correcta o no.

    Exemple: La Laura diu: “T’informo que demà no podré venir a assajar amb l’orquestra”. Algú em pregunta: “Què t’ha dit la Laura?”. Una resposta adequada és: “Que m’informa que demà no pot venir a assajar amb l’orquestra”. Si el fet que m’informi de certa cosa és part del que em diu, sembla que el fet que m’informi (o no) d’aquesta cosa ha d’importar a l’hora d’avaluar si el que ha dit és veritat o no.

  • Un altre argument de més pes: Es pot afegir «contingut extra» que fa difícil negar
...
Continua llegint "Anàlisi dels Actes de Parla i les Condicions de Veritat" »

Actes de parla: Realitzatius, Constatatius i Efectes Perlocutius

Filosofia i ètica2,4 KB

La distinció proferència realitzativa/proferència constatativa

La distinció proferència realitzativa/proferència constatativa no és una distinció ben fonamentada:

  1. Casos on les proferències realitzatives estan ‘vinculades’ a la veritat o falsedat: veredictes “Fora” (dit per un àrbitre) “Declaro a l’acusat culpable del crim del qual se l’acusa”
  2. (a) Quan dic (en les condicions adequades): “Declaro que mai no he estat a l’hotel NITS” estic fent alguna cosa: estic declarant que certa cosa és el cas. El mateix val quan dic “Informo que ...”, “Afirmo que....”, “Anuncio que...”.
    (b) En les proferències constatatives hi ha una distinció entre proferències explícites i no-explícites completament anàloga
...
Continua llegint "Actes de parla: Realitzatius, Constatatius i Efectes Perlocutius" »

Guia Completa de Teories Ètiques: Imperatives i de la Virtut

Filosofia i ètica4,71 KB

Teories Ètiques Fonamentals

Intentem determinar i fonamentar què és el bé, l'acció correcta, el deure, la virtut, la responsabilitat... Aquestes teories responen a la pregunta fonamental: Com hem de viure?

Les teories ètiques normatives més influents es poden classificar principalment en:

  • Teories Imperatives: Centrades en l'acció i el deure (Què he de fer?).
  • Teories de la Virtut: Centrades en el caràcter moral (Quina classe de persona he de ser?).

Teories Imperatives

Aquestes teories se centren en les regles o les conseqüències de les accions.

Conseqüencialistes (Basades en el Fi)

Donen importància als resultats com allò que fa una acció moralment correcta o obligatòria.

Egoisme Ètic (Hobbes)

La correcció moral de l'acció es justifica...

Continua llegint "Guia Completa de Teories Ètiques: Imperatives i de la Virtut" »

Comunicació, Conflictes i Conceptes Clau: Guia Completa

Filosofia i ètica4,34 KB

Dificultats en la Comunicació

Aquesta transmissió d'informació es pot realitzar a través de la paraula, missatges escrits, gestos o llibres de text.

Raons de les Dificultats Comunicatives

  • Paràsits de la comunicació: qualsevol factor extern que interfereix en el procés de la comunicació i fa que no es compleixi correctament.
  • Llenguatge inadequat: de vegades no ens entenem perquè no ajustem el llenguatge al nostre interlocutor.
  • Prejudici: és una idea preconcebuda, és a dir, una idea ja formada sense cap motiu sobre el que s'està comunicant abans de conèixer el tema.
  • Afany de corregir més que de comprendre: sovint no ens prenem el temps necessari per entendre completament què ens estan comunicant i ens deixem portar per la nostra tendència
...
Continua llegint "Comunicació, Conflictes i Conceptes Clau: Guia Completa" »

Crítica de Nietzsche a la Moral Occidental i Proposta del Superhome

Filosofia i ètica2,68 KB

1. Crítica a la Moral

La crítica més profunda que fa Nietzsche a la cultura occidental és la crítica als valors morals. El principal error de la moral tradicional és la seva "antinaturalitat", és a dir, anar en contra de la natura, en contra de la vida. És aquest tipus de moral que, amb lleis, normes i imperatius, s'oposa a la vida i als instints primaris. Aquesta ha estat la moral que se'ns ha intentat imposar fins ara.

El fonament filosòfic d'aquesta moral contranatural és el platonisme: el Món de les Idees serveix de "més enllà" religiós per als cristians, de manera que acaba justificant la metafísica cristiana. Es dona més importància a l'altra vida que a aquesta; es dona més importància al Món de les Idees enfront del...

Continua llegint "Crítica de Nietzsche a la Moral Occidental i Proposta del Superhome" »