Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Ètica aplicada: definició i problemes

Què és l'ètica aplicada?

L'ètica aplicada implica la reflexió sobre qüestions específiques controvertides, com l'eutanàsia, l'avortament, els drets dels animals, la preocupació per l'ambient, la sexualitat, etc.

Problemes dins de l'ètica aplicada

Alguns dels problemes que sorgeixen dins d'aquesta àrea són:

• Bioètica
• Ètica empresarial
• Ètica ambiental
• Ètica legal
• Enginyeria ètica
• Ètica de la comunicació
• Ètica del ciberespai

Per a resoldre aquests problemes, s'aplica un principi normatiu per a determinar la moralitat d'una acció.

Relació entre àrees de la filosofia moral

Les línies divisòries entre les diferents àrees de la filosofia moral són sovint difuses. Per exemple, l'avortament és una...

Plató: Conceptes Fonamentals

Arguments de la Immortalitat de l'Ànima

• Metafísic: Si l'ànima pertany al món de les Idees i les Idees són eternes, l'ànima també és eterna.
• Epistemològic: L'ànima és capaç de recordar l'existència de les Idees perquè, abans de caure al cos, ja les havia contemplat.
• Ètic: Les accions bones o incorrectes en la vida han de tenir algun premi o càstig després de la mort per compensar les injustícies succeïdes.

La Teoria de les Tres Ànimes (Psicologia Platònica)

Plató distingeix tres parts o funcions de l'ànima:

• Ànima Racional: Impuls interior a recercar el coneixement, la força que ens empeny a la veritat i la saviesa.
  • Genera: Prudència (ubicada al cap).
  • Virtut: Ser sensat i saber guiar-se per la veritat.

Ètica i Civisme

Les Quatre Teories Ètiques

Existeixen quatre teories ètiques principals:

• Aristotèlica i Hedonista: Sorgides a Grècia al segle IV aC, ambdues busquen la felicitat. L'ètica ha de descobrir com assolir-la.
• Kantiana i Dialògica: La kantiana apareix a finals del segle XVIII i la dialògica al segle XX. Ambdues consideren que els humans desitgen la felicitat, però el problema moral rau en respectar la dignitat de les persones i en quins criteris s'han de basar les decisions.

Les religions coincideixen amb la moral en orientar la vida, però ho fan de maneres diferents. Les teories ètiques plantegen exigències per viure com a persones, mentre que les religions parlen d'un sentit transcendent.

La Tradició Aristotèlica

Aristòtil...

Signes, Símbols i Llenguatge

Els éssers humans establim amb el món i amb els nostres semblants relacions mediades, és a dir, relacions en què pel mig hi ha signes i símbols de diversos tipus. Les nostres relacions no són, doncs, immediates, ni amb els objectes ni amb les persones. I això és així perquè tenim una facultat peculiar: la facultat de la representació; en virtut d'aquesta facultat, la realitat i els altres éssers humans es constitueixen en la nostra intimitat com un conjunt de representacions. En aquest tema ens ocuparem de la nostra peculiar forma de «fer-nos amb la realitat», és a dir, de la nostra facultat de simbolitzar, del primer i més comú producte de la simbolització (el llenguatge), de les regles més significatives...

Sòcrates

Primer a interessar-se per la reflexió sobre l'ésser humà (visió optimista) per arribar a ser virtuós (fer el que toca sense que ningú et digui res).

Sant Agustí

L'ésser humà és capaç de reflexionar sobre si mateix i arribem a comprendre els nostres límits. A més, som únics en percebre l'existència de Déu i també d'estimar i sacrificar-se per estimació.

Maquiavel

Existeix una naturalesa humana que ens fa ser egoistes i sempre cerquem el nostre propi interès independentment de causes i mitjans.

Descartes

L'ésser humà és l'únic compost de dues parts (cos i ànima). La més important és l'ànima, ja que hi trobem la intel·ligència que haurà de controlar el cos.

Spinoza

L'ésser humà està compost de dues parts (iguals)...

Biografia i Context

Immanuel Kant (1724-1804) va néixer a Königsberg. Fou un filòsof de la Il·lustració, època en la qual la raó era una facultat que es desenvolupava amb l'experiència amb la finalitat de transformar la realitat i, per tant, presentava capacitat crítica, analítica i autocrítica. Kant pensava que en aquesta etapa il·lustrada l'ésser humà abandonaria la minoria d'edat i començaria a pensar per si mateix.

Del Racionalisme a la Crítica de la Raó

En un primer moment, fou racionalista, però, després de despertar del seu "somni dogmàtic" gràcies a Hume, s'adona de la necessitat d'analitzar i criticar la raó per a conèixer les seves limitacions i, per tant, s'oposa al dogmatisme racionalista que confiava en el poder...

Ètica i Convivència

Ètica Cívica: esforç humà per pensar, justificar i realitzar un projecte de convivència justa. Intel·ligència Compartida: estudi col·lectiu dels fonaments de la dignitat humana.

Criteris per a Solucions Vàlides

Compatibles entre si, justes i desitjables per qualsevol persona intel·ligent, universals per a tothom, i els efectes produïts han de ser beneficiosos.

Importància de les Religions

Des de sempre han existit perquè expressen una tendència humana. Les més importants són:

• Cristianisme: defensa la dignitat de tots els humans i la pau.
• Islam: Mahoma, profeta d'Al·là i l'Alcorà, monoteista.
• Hinduisme: tradició a l'Índia. Textos de Veda. Brahman, principi de tot el que existeix. Les accions determinen el futur

La pregunta per la mort

La nostra concepció de la vida està intrínsecament lligada a com entenem la mort. L'ésser humà té una relació especial amb la mort perquè som conscients de la nostra mortalitat i la dels altres. El concepte de vida es pot interpretar de dues maneres:

1. Concepte biològic de vida: Entendre un ésser viu com un ésser que es pot desenvolupar per si mateix, que pot transmetre la seva informació genètica i té un projecte vital.
2. Concepte filosòfic de vida: Entendre la vida com el desenvolupament d'un projecte personal en unes circumstàncies concretes, sent conscients d'aquesta vida.

Interpretacions filosòfiques de la mort

1. La mort com un fet més de la vida al qual ens hem d'enfrontar de la millor manera possible.
2. La

Criteris de Veritat

Els criteris de veritat són el procediment pel qual podem distingir la veritat de la falsedat. Alguns criteris són:

• Autoritat: S'accepta una afirmació com a certa perquè prové d'algú a qui es concedeix crèdit pel coneixement que té de la matèria. Ex: Un jutge parlant de lleis.
• Tradició: Es pren com a cert allò que al llarg del temps s'ha acceptat com a cert. Ex: Al meu poble es prenen un got d'oli al matí perquè creuen que millora la salut.
• Coherència lògica: S'ha de comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que pertanyen a un mateix sistema. Ex: En el mar hi ha peixos.
• Utilitat: Un enunciat serà útil quan sigui beneficiós per a nosaltres. Ex: Aprendre el manual del cotxe per conduir.
• Evidència:

Guia Essencial de Llengua Catalana

Primera Lectura: Vocabulari Clau

Rajols:

Peça de ceràmica que és emprada per a fer paviments, cobrir parets, etc.

Inhòspita:

No acollidor, s’aplica especialment a un indret.

Ressort:

Allò que dóna impulsió a alguna cosa, que incita a actuar.

Glop:

Petita quantitat de beguda.

Encalça:

Córrer (darrere algú) per atrapar-lo.

Post:

Peça de fusta serrada, emprada per a fer prestatges.

Cobejos:

Ambiciós, volent obtenir alguna cosa.

Ganyota:

Contorsió de la cara feta voluntàriament o involuntàriament.

Bordegàs:

Noi, noia (vailet).

Escurant:

Netejar fins que no quedi res.

Goludament:

Amb moltes ganes, voraçment.

D'esma:

Aptesa a fer instintivament, maquinalment, alguna cosa.

Superflu:

Innecessari.

Lleven:

Augmenten de volum.