Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

El Pensament de Plató

La Teoria de les Idees

L'objectiu de Plató és fonamentalment polític, amb la intenció de transformar la política de la polis.

Plató està convençut que existeix una veritat única i absoluta, tot i que no tothom hi pot accedir. Segons el filòsof, existeixen unes realitats que són immutables, eternes i perfectes: són les idees, a les quals només s'accedeix mitjançant la raó. Per a ell, les idees constitueixen l'autèntica realitat, mentre que l'objecte físic no ho és.

Divisió en dos mons

Per a Plató, la realitat es divideix en dos mons:

• Món intel·ligible: És l'àmbit on resideixen les idees. Només s'hi pot accedir mitjançant la raó.
• Món sensible: És l'espai on es troben els objectes físics. S'hi accedeix

Liberalisme: La Llibertat Social i Civil

John Stuart Mill, en el seu assaig Sobre la llibertat, proposa examinar “la qüestió de la llibertat social o civil, és a dir, la naturalesa i els límits del poder que pot exercir legítimament la societat sobre l’individu.”

Diferències entre Liberalisme i Democràcia

• Liberalisme i democràcia no són sinònims. La felicitat és el fi últim dels individus; la llibertat, l’eina per aconseguir-la; i la democràcia, l’instrument de la llibertat. Poden existir governs demòcrates que no respectin la llibertat, sense garanties per a l’oposició o sense partits polítics. La democràcia no és el govern perfecte; presenta defectes i mancances que només se solucionen amb més democràcia.

• Mill

Les ètiques procedimentals

El concepte central d'aquesta ètica és el diàleg, buscant la justícia i la correcció de les normes. Per això, una decisió serà moralment correcta si satisfà interessos generals i no particulars, i s'ha obtingut en un diàleg en condicions d'igualtat.

Universalisme i comunitarisme

• Ètica universal o universalista: Significa ser solidaris a nivell global; aquesta solidaritat no afecta solament les generacions presents, sinó també les futures.
• Ètica de les comunitats o comunitarisme: Apropa els individus a la comunitat (família, amics, etc.), destacant que tenen una sèrie de vincles forts que els serveixen per estar units.

Origen del concepte de ciutadania

En l'actualitat, dues són les característiques de...

John Locke: filosofia, coneixement i política

Estil

Fa un tractat filosòfic, on els temes que va tractant estan ordenats de forma sistemàtica.

Realitat (Metafísica)

Pressuposa l'existència d'un món exterior a nosaltres com a causa de les nostres idees.

Idea

Totes les nostres idees procedeixen de l'experiència i són continguts mentals (no pertanyen a un altre món). No accepta l'existència d'idees innates. La nostra ment, quan naixem, és una «tabula rasa».

Tipus d'idees

N'hi ha de diverses classes:

• Simples: la ment les rep de forma passiva, ja sigui de l'exterior (idees de sensació) o de l'experiència interna (idees de reflexió).
• Complexes: l'enteniment és actiu, creant idees de tres tipus: substàncies, relacions o modes.

Coneixement

L'...

Per què Descartes rebutja l'argument de la bogeria en relació al dubte sensorial?

El dubte sensible es basa en no refiar-nos dels sentits a l'hora de reconèixer veritats evidents, ja que aquests són una font contínua d'errors i d'enganys. Per tant, s'ha de mantenir una actitud escèptica o crítica davant la informació sensorial que rebem.

Tot i això, Descartes puntualitza que hi ha coses que es resisteixen a ser posades en dubte o que no admeten un dubte raonable: «que sóc aquí, assegut a la vora del foc, amb una bata i amb aquest paper a les mans». Per a Descartes, negar una veritat tan propera, dubtant d'aquests fets, correspondria a estar boig o ser un insensat. Per aquest motiu, Descartes elabora un dubte raonable i sensat que...

Ciències formals o deductives

Ciències formals o deductives (mates i lògica). Donen coneixements segurs: les proposicions no es demostren per l'observació ni per l'experimentació, sinó que fan servir la deducció. Estudien idees, conceptes i formes abstractes. Els resultats són 100% segurs.

Ciències fàctiques o empíriques

Ciències fàctiques o empíriques (física i biologia). Tracten fets de la realitat, natural o social. No són coneixements del tot segurs: les proposicions passen per l'observació. Per tant, són ciències empíriques. 2 grans grups: naturals/socials i humanes.

Mètode científic (hipotètic-deductiu)

Mètode científic: mètode hipotètic-deductiu. Consisteix en:

1. Formular hipòtesis que expliquin els fets.
2. Contrastarlas

La concepció dialèctica del marxisme

El marxisme ha construït la seva concepció de la realitat mitjançant una crítica radical de l'idealisme i del materialisme mecanicista, transformant-los en una vertadera «superació dialèctica»; per això, constitueix una originària reexposició teòrica de la realitat.

La idea fonamental en aquesta nova concepció del món és la dialèctica, idea que constituïa «el costat revolucionari de la filosofia hegeliana» i que expressa la natura de la realitat com un procés, com una totalitat dinàmica d'elements interrelacionats.

La inversió de la dialèctica hegeliana

Marx és un pensador dialèctic gairebé des del primer moment i presenta la seva dialèctica com una inversió de la dialèctica hegeliana....

Claus narratives

La manera de fer de Calders

(La manera de fer de Calders: els trets i les constants que caracteritzen la seva obra) La fantasia, l'insòlit, l'inexplicable i fins i tot els miracles apareixen sovint en els textos de Calders. Una part important de les seves narracions expliquen fets i situacions versemblants, és a dir, dins de les pautes de la ficció narrativa més convencional (comuna). D'altra banda, hem de remarcar la coherència de l'obra de Calders, la fidelitat a una manera d'entendre l'art de la literatura, especialment en els contes. Quan el llegim, podem trobar-nos amb unes històries que responen a un determinat univers original i pròpia. Aquest univers és la seva visió del món personal. L'argument s'esdevé amb...

La Raó i el Deure: Fonaments de l'Ètica Moral

Per què necessitem desenvolupar un sentit del deure?

La Raó com a Criteri Moral

Alguns filòsofs han proposat un principi ètic independent per a les qüestions que ens plantegem en la vida: la raó. La raó, que tots els humans tenim en comú, ens indica el que hem de fer i el que no hem de fer. El criteri que ha de guiar moralment la nostra conducta no és la recerca del plaer, ni de la utilitat, ni tan sols de l'autorealització. Ha de ser el respecte al que la raó ens diu.

L'Ètica Estoica: El Domini de les Passions

Per a l'estoïcisme, l'ésser humà es comporta de forma virtuosa quan, en comptes de deixar-se portar per les passions, actua d'acord amb els dictats de la raó. Els estoics sostenen...

Presocràtics: Origen i Context

Els presocràtics van sorgir a Grècia, especialment a les colònies de Jònia i la Itàlia meridional. El seu pensament representa el pas del mite al logos: la filosofia és el resultat d'una lenta evolució del pensament a partir de:

• Saviesa gnòmica (màximes): Apta per ser assimilada pel poble i respondre a necessitats ètiques i polítiques.
• Reflexió sobre l'individu i la societat: Ja present en figures properes a la filosofia com Tales de Milet.
• Poetes lírics (s. VII i VI aC): Amb reflexions pràcticament filosòfiques (Parmenides i Empèdocles).

La mitologia grega va ser una transició cap a una nova forma de pensament (Homer i Tales), marcant el començament d'una cosmologia no antropomòrfica. Els primers...