Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geografia de Batxillerat

Tipus de Fluxos Migratoris

• Refugiats polítics.
• Emigrants procedents de països amb menys recursos.

5.1 Espanya necessita immigrants: Beneficis i Impacte

Aspectes Positius de la Immigració

1. En l'àmbit econòmic: La immigració beneficia el país d’acollida perquè hi aporta mà d’obra jove. A més, els treballadors paguen impostos i són un col·lectiu important de consumidors.
2. En l'àmbit demogràfic: Espanya ha patit un augment de població, especialment rellevant des que la dècada dels 1990 va registrar taxes de natalitat molt baixes.
3. En l'àmbit cultural: La immigració suposa el contacte amb altres cultures i la possibilitat de conèixer altres maneres d’interpretar el món, com ara la música o la gastronomia.

5.4 El Dret d’Asil

El dret...

Conceptes Clau de Geografia Urbana i Economia

Terminologia de l'Urbanisme i l'Espai Urbà

Arxipèlag Megapolità Mundial

Conjunt de ciutats més importants i influents del món. Aquestes ciutats recullen i projecten les dinàmiques dels sectors terciari (serveis) i quaternari (investigació i innovació).

Megalòpolis

Àrea on hi ha les seus de les grans empreses multinacionals i els centres de decisió política i econòmica més influents.

PGOU: Plans Generals d'Ordenació Urbanística

Són els instruments oficials per planificar el creixement de les ciutats. El PGOU qualifica el sòl en tres tipus:

• Sòl urbà
• Sòl urbanitzable
• Sòl no urbanitzable

Propietari

Persona o entitat que disposa del títol de propietat dels solars, les finques, els pisos, els...

Intercanvi desigual

• Econòmic: Model capitalista, productes molt elaborats, tecnologia, maquinària, infraestructures, armes (vs. primeres matèries, manufactures simples).
• Demogràfic: Directius i quadres tècnics, turistes, ONG, exèrcits (vs. mà d'obra barata i poc qualificada, "fugues de cervells").
• Financer: Ajudes al desenvolupament, inversions empresarials, prèstecs, crèdits, retorns en forma de divises, royalties (beneficis i amortitzacions del crèdit, pagament per l'ús de patents).
• Polític/Cultural: Domini de les relacions polítiques, especialment dins d'ONG supranacionals, colonització cultural (vs. dependència, pèrdua de trets culturals, actualització).

Globalització: Conseqüències

Econòmiques

• Augment de les desigualtats

El cens i el padró municipal

El cens és el recompte de la població d'un país en un moment determinat. Ens aporta molta informació sobre el volum de la població, la seva composició per sexes i edats, estat civil, dimensió de la família, nivells d'estudis, professió i renda disponible. El padró municipal és un registre de competència local que comptabilitza naixements, defuncions i canvis de residència en l'àmbit del municipi.

El model de transició demogràfica

Per explicar cada etapa, els demògrafs remeten a l'anomenat Model de Transició Demogràfica. Aquest model serveix, per exemple, per explicar com la població del Regne Unit va passar d'un creixement gairebé nul, a causa d'una mortalitat elevada, a un creixement també pràcticament...

Agricultura Espanyola (1900-1931): Crisi i Modernització

Aquest període es caracteritza per la superació de la crisi agrària gràcies a l’establiment de noves barreres aranzelàries i al creixement de la producció, fortament estimulada per l’augment de la demanda urbana.

Superació de la Crisi Agrària i Motors de la Millora

Els motors principals de la millora agrícola van ser:

• La intensificació dels conreus mitjançant:
  • Noves rompudes.
  • Augment de fertilitzants artificials.
  • Selecció de llavors.
  • Disminució del guaret.
  • Increment de la mecanització i posada en regadiu de noves terres.
• La introducció de nous conreus destinats a millorar la producció ramadera, cosa que va permetre incrementar les existències de carn i llet per satisfer la

El Canvi Demogràfic a Espanya (1900-1930)

Entre el 1900 i el 1930, el nombre d'habitants a Espanya va augmentar un terç, i es va produir un procés de concentració urbana. A Espanya, l'increment de població va ser degut a una disminució de la taxa de mortalitat i al manteniment d'una taxa de natalitat alta.

Peculiaritats Demogràfiques de Catalunya

Catalunya presentava un perfil demogràfic diferent. Mentre a la resta d'Espanya la natalitat es mantenia alta, a Catalunya les taxes de mortalitat i natalitat es van reduir alhora. A partir de la primera dècada del segle XX, la situació a Catalunya va canviar. Primer va ser a Barcelona i els eixos del Llobregat i el Ter, on es situaven les indústries que van atreure la població del camp català....

Relleu i unitats naturals

La forma massissa, l'elevada altitud mitjana i la disposició perifèrica del relleu peninsular dificulten l'accés a la Meseta. Les unitats naturals estan diferenciades per la seva complexitat geològica:

• Pirineus axials: Muntanyes antigues que superen els 3000 m.
• Prepirineus: Format per serres interiors (Cadí) i exteriors (Montsec).
• Serralada Transversal: Uneix el prepirineu amb les serralades litorals.
• Serralada Litoral: Alineació de cims com el Montseny i serres de poca altitud com Collserola.

Clima de Catalunya

A l'hivern, al litoral, les temperatures són suaus gràcies a l'acció del mar, mentre que a l'interior el clima és més fred (al voltant dels 5 °C). Tot i que les temperatures puguin semblar semblants, el...

Recursos naturals i energies

Energies alternatives

Van guanyant importància, destacant la biomassa i, posteriorment, l'energia eòlica.

Minerals no metàl·lics

La sal gema i la potassa han perdut molt de pes i s'han tancat diverses mines.

Roques industrials

Destaca l'extracció d'àrids naturals, roca calcària i argiles.

Producció energètica a Catalunya

1. Energia nuclear
2. Biomassa
3. Hidroelèctrica
4. Eòlica
5. Solar

Producció energètica a Espanya

• Energia nuclear: 48%
• Eòlica, biomassa i fotovoltaica: 27%
• Carbó: 19,5%
• Hidràulica: 7,3%
• Petroli i gas natural: 0,5%

Escalfament global i dels oceans

L'augment global de la temperatura té un efecte directe als oceans:

• La temperatura mitjana ha augmentat entre 0,1 i 0,2 ºC.
• L'augment de la temperatura, juntament amb la

Serralada Costanera Catalana: Morfologia i Litològica

És una serralada que s’estén paral·lela a la costa i que tanca la Depressió de l’Ebre, connectant els Pirineus i el Sistema Ibèric.

Sectors Morfològics

Morfològicament hi podem distingir tres sectors principals:

• Serralada Litoral: Inclou massissos com el Montnegre, el Garraf i el Tibidabo.
• Depressió Prelitoral: Comprèn les valls de La Selva, el Vallès, el Penedès i el Camp de Tarragona.
• Serralada Prelitoral: Formada pels massissos de Montserrat i Montsant.

Constitució Litològica

Des del punt de vista litològic, podem diferenciar dos sectors:

• Sector Septentrional: Està constituït per granits i pissarres paleozoiques procedents de l’antic Massís Hercinià de l’Ebre. Aquest

El Relleu de la Península Ibèrica

La principal característica del relleu de la Península Ibèrica és la seva forma massissa. En ocasions s’ha comparat amb un castell. Això és així perquè té un bloc central, la Meseta, envoltada de relleus als marges que semblen el centre del castell:

• Serralada Cantàbrica
• Sistema Ibèric
• Serra Morena

A l’exterior, té una sèrie de relleus en disposició perifèrica en forma de murades exteriors:

• Pirineus
• Serralada Costanera Catalana
• Sistemes Bètics

Aquests relleus perifèrics tenen com a conseqüència que la influència marina afecta només una estreta franja litoral, atès que actuen com a pantalla orogràfica. Els vents que procedeixen del mar xoquen contra aquests murs i descarreguen la humitat al...