Tipus de Plànols Urbans i Evolució de la Ciutat

Tipus de Plànols Urbans

• Plànol Irregular

  És el que correspon a la ciutat preindustrial (medieval). La musulmana té un plànol laberíntic que impedeix que la ciutat creixi, a causa de les muralles, que diferencien l'àmbit rural de l'urbà.

• Plànol Ortogonal (Reticular o en Quadrícula)

  Es va començar a Grècia, amb les ciutats campament; i a Amèrica del Nord, amb les ciutats fundades pels espanyols a l'Edat Mitjana. Ciutats dels EUA (Manhattan) en són un exemple. Tenen grans avingudes en diagonal.

• Plànol Radiocèntric

  Neix al voltant d'un monestir i correspon a ciutats de l'Edat Mitjana que no tenen un plànol concebut prèviament, és a dir, que no són planificades. Les muralles són circulars

Causes de la Globalització Econòmica

• Millora tècnica dels transports i comunicacions.
• Supressió de les barreres duaneres que han possibilitat la creació de grans àrees de lliure comerç.

Globalització Social

Canvis socials:

• Incorporació de la dona al món laboral.
• Augment del nivell de consum amb tendència a la informatització.
• Internacionalització del mercat laboral.

Globalització Cultural

Afecta el món cultural. S'ha fomentat la col·laboració científica, incrementant el desenvolupament científic i tecnològic.

Inviabilitats de la Globalització

Inviabilitat Econòmica

• Diferents condicions dels països (zones integrades al mercat global i zones que resten totalment al marge).
• Accentua les diferències entre rics i pobres.
• Ha portat desequilibris

La Indústria: Una Visió General

Molins de vent: transformen la força del vent en electricitat. Se situen en espais oberts on la força del vent és contínua.

La Indústria: Definició

La indústria és el conjunt d'activitats que transformen matèries primeres en productes elaborats o semielaborats. Els productes semielaborats són aquells que han passat per dues o més transformacions.

La Indústria: Una Mica d'Història

• El treball artesà: Es caracteritzava per l'ús d'eines manuals. El producte era més car, es produïa menys quantitat i es necessitava més temps.
• Industrialització: Al segle XVIII (18) va tenir lloc la Revolució Industrial. Inicialment, es va utilitzar l'energia hidràulica (prop dels rius). Posteriorment, es va emprar el

L'intervencionisme de l'Estat

Una característica de l'economia espanyola durant el primer terç del segle XX va ser la restricció de la competència entre empreses i la constant intervenció de l'Estat. Aquest intervencionisme es va manifestar en dues direccions: la concessió d'ajudes per estimular la inversió privada en indústries tecnològicament avançades i l'elevació del proteccionisme.

El tomb del capitalisme espanyol es va iniciar el 1891 amb la promulgació d'un aranzel duaner que comportava l'abandonament del lliure canvi i el retorn del proteccionisme. El cas de proteccionisme més explícit va ser el carbó. Per tal de restringir la competència, s'establien acords entre empreses per fixar preus i repartir-se el mercat per mitjà...

Conques hidrogràfiques i recursos hídrics

Les conques hidrogràfiques són el conjunt de terres que aporten aigua al curs d’un riu. El cabal i el règim fluvial depenen de la quantitat d’aigua que reben.

Les conques s’ordenen segons el vessant dels rius: vessant cantàbric i gallec, atlàntic i mediterrani.

Els rius espanyols tenen un règim fluvial irregular, amb crescudes en èpoques de pluges o desglaç i estiatges severs.

Gestió dels recursos hídrics

Les confederacions hidrogràfiques gestionen els recursos hídrics del territori assignat. La divisió en confederacions hidrogràfiques no es correspon amb la divisió de comunitats autònomes.

Els recursos hídrics són superiors a la demanda total, però l’aigua es reparteix desigualment....

Dinàmica de la Població a Catalunya

L'evolució de la població a Catalunya al llarg del temps ha estat molt variada.

Al llarg dels segles XVII i XIX va augmentar gràcies al creixement vegetatiu. Als segles XX i XXI ha augmentat gràcies al creixement migratori. L'any 2011, la població era de 7.539.618 habitants.

El creixement vegetatiu català ha estat feble des de principis del segle XX. A finals d'aquest segle va arribar al mínim i, des d'aleshores, hi ha hagut una lleu remuntada gràcies a l'arribada d'immigrants.

Factors de l'Escàs Creixement Vegetatiu Actual

• Manteniment, des del 1980, d'unes fecunditats femenines baixes (1,1-1,5 fills per dona).
• Envelliment de la població, amb una de les esperances de vida més elevades del món (79,

Conceptes Clau de Demografia (T-9)

Definicions Demogràfiques Bàsiques

Cens

Cens: És el recompte de la població d'un país en un moment determinat.

Padró Municipal

Padró municipal: És un registre de competència local que comptabilitza naixements, defuncions i canvis de residència.

Foc o Fogatge

Foc o fogatge: Unitat familiar integrada per un nombre determinat de persones, que viuen en una casa.

Fases del Model de Transició Demogràfica

• Règim demogràfic antic (Neolític - s. XVIII): Natalitat i mortalitat elevades.
• El creixement demogràfic (a partir del s. XVIII): Natalitat elevada, mortalitat comença a baixar.
• Ajustament demogràfic (s. XIX): Mortalitat baixa i natalitat comença a baixar.
• Nou règim demogràfic (s. XX): A Espanya i Europa,

Geografia de Catalunya i Espanya

Relleu de Catalunya: Sistemes i Unitats

Les grans unitats de relleu a Catalunya són:

• Sistema Pirinenc

  • Pirineu Axial: format per roques antigues (esquists i granit).
  • Prepirineu: format per roques més modernes (calcàries).

• Sistema Mediterrani

  • Serralada Prelitoral: formada per massissos compostos per roques de diferent edat.
  • Serralada Litoral: serres i massissos antics i de materials diversos.
  • Depressió Prelitoral: una fossa allargassada que s'estén entre les serralades i presenta ondulacions.
  • Plana Litoral: franja estreta de terra que s'eixampla en alguns sectors.

• Depressió Central

  Territori enfonsat que comprèn entre el Pirineu i el Sistema Mediterrani.

• Serralada Transversal

  Connecta el Pirineu amb el Sistema Mediterrani.

NUTS: Unitats Territorials Estadístiques

NUTS (Nomenclatura de les Unitats Territorials Estadístiques) és un sistema de classificació geogràfica utilitzat per la Unió Europea per a la recollida, elaboració i difusió d'estadístiques regionals. Aquestes unitats es basen en la població de les regions:

• NUTS 1: Regions amb 3 a 7 milions d'habitants.
• NUTS 2: Regions amb 800.000 a 3 milions d'habitants.
• NUTS 3: Regions amb 300.000 a 800.000 habitants.

La Construcció de la Unió Europea: Fites Clau

• 1950: Robert Schuman presenta la proposta d'una Europa unida.
• 1951: Creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) per Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos, antecessora de la Comunitat Econòmica Europea