Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geografia

Autarquia a Espanya (1939-1959): Causes i Conseqüències

Geografia3,66 KB

L'Autarquia i els seus efectes (1939-1959)

L'objectiu de la primera etapa del franquisme va ser l'autosuficiència econòmica (autarquia): una política d'aïllament exterior i de substitució del lliure mercat per la intervenció de l'estat en l'economia. Es van establir tres àmbits d'actuació:

1. Reglamentació del comerç exterior

Les importacions i exportacions eren controlades per l'estat. Calia una autorització administrativa per a realitzar-les. Es van limitar al màxim els intercanvis, reduint les importacions als productes considerats imprescindibles. Els resultats van ser:

  • Encariment dels productes que s'havien d'importar.
  • Escassetat de béns de consum.
  • Manca d'abastament que va afectar les primeres matèries.
  • El subministrament elèctric
...
Continua llegint "Autarquia a Espanya (1939-1959): Causes i Conseqüències" »

Els Grans Descobriments Geogràfics del Segle XV

Geografia3,75 KB

El món que coneixien els europeus en el segle XV

Al principi del segle XV, els territoris coneguts pels europeus es limitaven a Europa, el Mediterrani i el Mar Negre.

  • Territoris coneguts pels europeus: l'Índia, la Xina i el Japó.
  • Territoris desconeguts pels europeus: l'interior d'Àfrica i d'Àsia, Amèrica i Oceania.

Causes dels descobriments

La recerca de noves rutes comercials amb l'Orient durant el segle XV va ser motivada per:

  • 1453: Conquesta turca de Constantinoble, que va provocar la interrupció de les rutes comercials tradicionals.
  • La necessitat dels europeus de trobar noves rutes cap a l'Àsia.

Avenços tècnics en navegació

  • Nous mapes (portolans): Només s'hi dibuixava la línia de la costa i els obstacles.
  • Generalització d'instruments
...
Continua llegint "Els Grans Descobriments Geogràfics del Segle XV" »

El Transport Marítim i Aeri a Espanya: Infraestructura i Logística

Geografia4,1 KB

Transport Marítim: Logística i Competitivitat Portuària

El transport marítim és el més rendible per al desplaçament de grans volums de càrrega a llarga distància. Les empreses solen utilitzar, cada vegada, vaixells més grans que obliguen a ampliar els ports marítims i instal·lar grans infraestructures per a l’emmagatzematge de contenidors i el transport combinat o intermodal (per distribuir la càrrega mitjançant el ferrocarril o el camió).

Competència i Desenvolupament dels Ports Espanyols

Hi ha una gran competència entre els ports més importants per tal d’atreure el tràfic marítim, creant Zones d’Activitat Logística (ZAL). En aquest aspecte, el creixement dels ports de Barcelona i València és evident. Aquests podrien...

Continua llegint "El Transport Marítim i Aeri a Espanya: Infraestructura i Logística" »

La successió ecològica i l'impacte ambiental al medi

Geografia3,09 KB

La successió ecològica i la dinàmica dels ecosistemes

La successió ecològica és la seqüència de canvis que tenen lloc en un ecosistema com a resultat de la pròpia dinàmica interna. La successió és un procés lent i gradual que té la funció d'una evolució progressiva de l'ecosistema, que parteix d'un estat inicial d'escassa diversitat fins a l'estat final de més diversitat.

Canvis generals en el procés de successió

Durant aquest procés es produeixen diversos canvis fonamentals:

  • Augmenta la diversitat d'espècies.
  • Les xarxes tròfiques són cada vegada més complexes.
  • S'incrementa la biomassa.
  • Augmenta l'aprofitament de l'energia.
  • Disminueix la productivitat.
  • Augmenta l'estabilitat de l'ecosistema, perquè si un ecosistema és madur
...
Continua llegint "La successió ecològica i l'impacte ambiental al medi" »

La transició demogràfica i urbana a Espanya (1900-1930)

Geografia3,01 KB

La transició demogràfica a principis del segle XX

L'inici de la transició demogràfica es produeix amb la davallada de la taxa de mortalitat. Aquest descens va ser possible gràcies a una millor alimentació i a les infraestructures urbanes higienicosanitàries (serveis de neteja i clavegueram, control de la potabilitat de l'aigua i higiene dels aliments). La mortalitat infantil també va disminuir significativament.

L'esperança mitjana de vida va augmentar dels 34,8 anys als 50 anys entre el 1900 i el 1930. Com a conseqüència, la població espanyola va augmentar considerablement. A partir de la segona dècada del segle XX, es va anar produint un descens progressiu de la natalitat.

L'evolució demogràfica a Catalunya

A Catalunya es va viure...

Continua llegint "La transició demogràfica i urbana a Espanya (1900-1930)" »

Demografia d'Espanya: transició demogràfica, població i ocupació

Geografia3,29 KB

Conceptes bàsics de demografia

Foc: unitat familiar integrada per un nombre determinat de persones.

Demògraf: persona dedicada a l'estudi de la demografia, la ciència que estudia la població: dinàmica, magnitud, composició, distribució i tendències.

Cens: recompte de la població d’un país en un moment determinat.

Padró municipal: registre de competència local que comptabilitza els naixements, les defuncions i els canvis de residència.

Model de transició demogràfica

Model de transició demogràfica: permet comparar la dinàmica de la població espanyola amb altres països d'Europa.

Règims demogràfics i fases

Fase 1

Alta natalitat (5 fills per dona): la natalitat havia de ser elevada per l'alta mortalitat infantil. Esperança de vida:...

Continua llegint "Demografia d'Espanya: transició demogràfica, població i ocupació" »

Xarxes Hidrogràfiques, Climes i Regions Biogeogràfiques

Geografia2,99 KB

Xarxes hidrogràfiques

Xarxa atlàntica

El Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir desguassen a l'Atlàntic a causa de l'inclinació de la Meseta cap a l'oest. Presenten un règim nivopluvial i pluvial, amb un cabal important però irregular.

Xarxa mediterrània

L'Ebre, que recull les aigües del Pirineu i del Sistema Ibèric, és el riu més cabalós de la península i el segon més llarg. També destaquen les conques del Fluvià, el Ter i el Llobregat (que reben les aigües del Pirineu), així com el Millars, el Túria, el Xúquer i el Segura. Molts d'aquests rius tenen un règim pluvial i torrencial, o bé són rieres i rambles amb forts desnivells.

Xarxa cantàbrica

Comprèn els rius de petita extensió que neixen a la serralada Cantàbrica...

Continua llegint "Xarxes Hidrogràfiques, Climes i Regions Biogeogràfiques" »

Conceptes Clau de Geografia i Sostenibilitat: Medi Ambient i Societat

Geografia3,39 KB

Crisi Ambiental Global: Causes i Solucions

Causes de la Contaminació de les Aigües

La contaminació de les aigües és causada per diversos factors:

  • Abocaments de petroli.
  • Agricultura moderna (ús de pesticides i fertilitzants).
  • Residus urbans.
  • Emissió de gasos contaminants.
  • Sobreexplotació d'aqüífers.

Pèrdua de Biodiversitat i Mesures de Solució

La principal causa de la pèrdua de biodiversitat és la desforestació, ja que es destrossen els ecosistemes de molts éssers vius.

Solucions proposades:

  • No talar boscos.
  • Crear reserves d'animals.
  • Eliminar les tales de la pluviselva.

Conceptes Socioeconòmics i Desenvolupament Humà

IDH (Índex de Desenvolupament Humà)

Estadística utilitzada per classificar països segons el seu nivell de desenvolupament...

Continua llegint "Conceptes Clau de Geografia i Sostenibilitat: Medi Ambient i Societat" »

Geomorfologia de Catalunya: Relleu, Pirineus i Costa

Geografia3,81 KB

LA GEOMORFOLOGIA DE CATALUNYA

El relleu de Catalunya és molt variat, amb grans unitats morfoestructurals que el configuren.

EL PROTAGONISME DELS PIRENEUS

Els Pirineus s'estenen al llarg de 435 km, dels quals 250 km són en territori català, des del riu Guingueta fins al cap de Creus. Ocupen una tercera part de Catalunya i es formen dues serralades paral·leles:

  • Prepirineu: El formen materials sedimentaris de l’era Secundària plegats i fallats. A Catalunya inclou:
    • Serres interiors: el Cadí, el Pedraforca.
    • Serres exteriors: Montsec, Mont-roig.
    Les aigües dels rius han de fluir per forts pendents i sobre materials durs; són utilitzats per a la comunicació.

LA SERRALADA TRANSVERSAL

Situada al peu dels Pirineus, uneix el Prepirineu amb les serralades...

Continua llegint "Geomorfologia de Catalunya: Relleu, Pirineus i Costa" »

Ecologia de Comunitats: Organització, Diversitat i Successió

Geografia5,14 KB

Organització de Comunitats

Concepte holista o organicista: Una comunitat és un superorganisme el funcionament i l'organització del qual només poden valorar-se quan se la considera com una entitat global. Concepte individualista: L'estructura i el funcionament d'una comunitat no expressa altra cosa que les interaccions de les espècies individuals que formen les associacions locals, i no reflecteixen cap tipus d'organització, deliberada o no, per sobre del nivell d'espècie. Riquesa local o Diversitat alfa: És la diversitat dins una àrea o ecosistema particular, generalment expressada com el número d'espècies en aquell ecosistema. Riquesa regional o Diversitat gamma: És el número d'espècies del conjunt regional que podrien colonitzar...

Continua llegint "Ecologia de Comunitats: Organització, Diversitat i Successió" »