Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geografia de Secundària

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925): Obra i Llegat

Geografia2,5 KB

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

Canalejas havia fet la llei de les mancomunitats. Aquesta llei deia que les províncies que ho desitgessin podien agrupar les seves diputacions. A tot l'estat espanyol només es van mancomunar les quatre províncies de Catalunya. Es va fer l'any 1914 quan va néixer la Mancomunitat de Catalunya, on les 4 diputacions treballaven conjuntament. Només era una entitat administrativa, una demanda dels partits catalanistes, sobretot la Lliga. El primer president de la Mancomunitat va ser Prat de la Riba. Quan va morir, el va succeir Domènech i Muntaner. La Mancomunitat va acabar l'any 1925.

Però l'any 1923, Primo de Rivera va signar el decret de dissolució de la Mancomunitat, va donar el cop d'estat i va...

Continua llegint "La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925): Obra i Llegat" »

Gestió i Protecció dels Espais Naturals a Catalunya

Geografia3,26 KB

Exemples d'Espais Naturals Protegits

Sistemes Muntanyosos Destacats

  • Picos d'Europa
  • Sierra Nevada
  • Ordesa i Mont Perdut
  • Sierra de Guadarrama
  • Sant Maurici i Aigüestortes

Zones Humides d'Interès

  • Tablas de Daimiel
  • Cabañeros
  • Monfragüe
  • Doñana

Competències Ambientals de la Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya té competències en matèria mediambiental i de patrimoni natural.

Objectius i Mecanismes de Protecció

  • Objectius: Protegir, conservar i millorar aquest patrimoni.
  • Mecanismes: Delimitació d’espais protegits mitjançant lleis que en garanteixin la preservació.

Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN, 1985)

Descripció i Abast del PEIN

El PEIN delimita espais naturals i estableix els tipus de producció i gestió d'aquests espais.

  • Inclou espais
...
Continua llegint "Gestió i Protecció dels Espais Naturals a Catalunya" »

Regions biogeogràfiques i patrimoni natural

Geografia2,86 KB

Regions biogeogràfiques

Regió mediterrània (més extensa, 80% territori + Balears | menys 800 m)

  • Espècies adaptades a resistir el clima mediterrani (^ temps i aridesa)
  • Boscos perennifolis: alzina (prototip clima) | alzina surera | pins
  • Carrascar: alzina + petita i adaptada al litoral
  • Matollar mediterrani

Màquia (abusiva i espessa, llentiscle i margalló) | Garriga (arbustos i matolls, garric i arçot) | Estepa (zones + àrides, herbàcia esclarissada)

Regió eurosiberiana (nord i nord-est de la Península, clima atlàntic)

  • Vegetació de bosc primari extens de boscos caducifolis (roure, faig, castanyer, sidra) substituïda per: plantacions forestals i pastures (euc)
  • Landa: matolls (ginesta) > produeix x degradació del bosc caducifoli
  • Prats ocupen
...
Continua llegint "Regions biogeogràfiques i patrimoni natural" »

Els Climes d'Espanya

Geografia2,74 KB

1. Domini Atlàntic (Franja Nord de la Península / Huelva)

1.1. Oceànic:

Precipitacions generalitzades i fortes durant tot l'any, temperatures suaus i baixa oscil·lació tèrmica. Franja nord

1.2. Oceànic de Muntanya:

Precipitacions en forma de neu, temperatures més baixes. S. C.

1.3. Oceànic d'Estius Secs / Mediterrani d'Estiu Càlid:

Precipitacions escasses a l'estiu (molta aridesa) i abundants a l'hivern; temperatures altes a l'estiu i suaus a l'hivern. Huelva

2. Domini Mediterrani (la Resta de la Península)

2.1. Litoral:

Precipitacions a la tardor (règim torrencial) i aridesa a l'estiu; temperatures altes i poca oscil·lació tèrmica. Litoral mediterrani (VAL-BCN)

2.2. Sec o Àrid:

Precipitacions escasses a l'estiu (molta aridesa) i abundants...

Continua llegint "Els Climes d'Espanya" »

Evolució Geològica i Litològica a Espanya

Geografia5,23 KB

Evolució geològica del relleu peninsular

L'evolució geològica és el resultat de la història geològica de milions d'anys. Hi ha fases orogèniques i d'altres de calma en què predominen l'erosió i la sedimentació.

Era arcaica o precambrià

Emergeix el massís precàmbric de les aigües del mar, el qual estava situat a la zona de Galícia, format per pissarra, gneis, quarsites i granit. També van sorgir elevacions en alguns punts aïllats del Sistema Central i les muntanyes de Toledo. Però aquest massís va ser arrasat per l'erosió i cobert quasi del tot pels mars paleozoics. Relleu basculat cap a l'est.

Era primària o paleozoic

Orogènia herciniana, dels mars que cobrien gran part de la península van sorgir serralades hercinianes formades...

Continua llegint "Evolució Geològica i Litològica a Espanya" »

Evolució geològica del relleu peninsular ibèric

Geografia3,13 KB

Era Arcaica o Precambrià

Emergència del massís Precambrià format per pissarra, gneis, quarsites i granit a la zona de Galícia. Elevacions aïllades al Sistema Central i els Monts de Toledo. Erosió i cobertura pels mars paleozoics. Relleu basculat cap a l'est.

Era Primària o Paleozoic (Orogènia Herciniana)

Serralades hercinianes (granit, pissarra, quarsites) emergeixen dels mars. Formació del Massís Hespèric, erosionat i convertit en sòcol inclinat cap a l'est. Massissos d'Aquitania, Català-Balear i de l'Ebre al nord-est, i el Bètic-Rifeny al sud-est, tots erosionats i convertits en sòcols.

Era Secundària o Mesozoic

Període de calma orogènica. Erosió i sedimentació dels relleus hercinians, formant capes horitzontals. L'altiplà...

Continua llegint "Evolució geològica del relleu peninsular ibèric" »

Glossari de Demografia: Conceptes Essencials i Indicadors Poblacionals

Geografia2,23 KB

Taxa de Natalitat

Nombre de nascuts vius durant un any per cada mil habitants d'una població concreta.

Taxa de Mortalitat

Nombre de defuncions d'una població concreta per cada mil habitants, durant un període concret de temps, generalment un any.

Taxa de Creixement Vegetatiu

Variació en el nombre d'individus d'una població d'éssers vius en un determinat període, usualment un any, com a resultat del balanç entre naixements i morts, així com del balanç entre immigrants i emigrants.

Fecunditat

Estadística demogràfica que indica el terme mitjà de fills que una dona tindria si visqués fins a la fi de la seva edat reproductiva (entre els 15 i 49 anys) i tingués fills d'acord amb la taxa de fertilitat per a cada grup d'edat.

Índex Conjuntural

...
Continua llegint "Glossari de Demografia: Conceptes Essencials i Indicadors Poblacionals" »

Regions Biogeogràfiques i Vegetació d'Espanya

Geografia3,79 KB

Regions Biogeogràfiques d'Espanya

Regió Alpí-Boreal (Domini de Muntanya)

Límit d'altura: 2000-2100 m (límit d'arbres).
Vegetació: Pi negre (zones seques), avet (zones humides), prat alpí.

Regió Mediterrània (Domini Mediterrani i Continental)

Adaptació a la sequera: no necessiten fulles permanentment, excepte en casos d'escassetat d'aigua.
Vegetació densa: Alzina (adaptada a la sequera i al foc), pi pinyer, ginebró, margalló.

Regió Canària o Macaronèsica (Domini Canari)

Gran diversitat, caracteritzada per la laurisilva.
Vegetació: Drago, palmera, mar de núvols, pi canari.

Regió Eurosiberiana (Domini Oceànic)

Boscos caducifolis: la fulla cau per la disminució de la llum, no per la temperatura.
Vegetació: Faig, roure.

La Vegetació Espanyola

Factors...

Continua llegint "Regions Biogeogràfiques i Vegetació d'Espanya" »

Glossari de Termes Ambientals Clau

Geografia2,63 KB

Biodiversitat

Biodiversitat: Varietat d’éssers vius que hi ha sobre la Terra o sobre una regió determinada, resultat d’un procés natural de milers d’anys. És garantia i exponent del benestar i de l’equilibri a la biosfera.

Endemisme

Endemisme: Terme utilitzat per indicar que la distribució d’una espècie animal o vegetal es limita a un àmbit territorial reduït i no es troba enlloc més del món.

Avaluació de l’Impacte Ambiental

Avaluació de l’Impacte Ambiental: Estudi per predir les conseqüències ambientals d’un projecte o actuació (com una autopista o una presa) i propostes per minimitzar-ne els efectes sobre el medi.

Forat de la Capa d’Ozó

Forat de la Capa d’Ozó: L’augment de CFC ha reduït fins a un 70% l’ozó...

Continua llegint "Glossari de Termes Ambientals Clau" »

Conceptes Clau de Geografia Humana: Estats, Territori i Agricultura

Geografia3,11 KB

Models d'Organització Estatal i Governança

Tipus d'Estats segons la Relació amb la Religió

Estats Laics

Els ciutadans poden professar la religió que vulguin o cap, i les lleis no es basen en cap doctrina religiosa.

Estats Confessionals

Hi ha una religió oficial que gaudeix d’amplis privilegis. A la majoria d’estats confessionals està prohibida la pràctica d’una altra religió diferent de l’oficial.

Estats Teocràtics

Els càrrecs religiosos tenen una enorme influència política, formin part o no del govern directament.

Models d'Administració Estatal: Centralització vs. Descentralització

  • Estats Centralitzats

    En un estat centralitzat, l'administració central governa tot el territori de l'Estat.

  • Estats Descentralitzats

    Les institucions

...

Continua llegint "Conceptes Clau de Geografia Humana: Estats, Territori i Agricultura" »